Publicitat
Publicitat

Barcelona retirarà la medalla d'or a Miquel Mateu

L'ajuntament considera que l'impulsor de Fhasa va promoure una gran purga contra funcionaris municipals durant el franquisme

L'ajuntament de Barcelona ha acordat retirar la medalla d'or de la ciutat a Miquel Mateu i Pla (1898-1972), el primer alcalde franquista de Barcelona (1939-1945), ambaixador a París (1945-1947), president de la Caixa de Pensions, la Caixa (1940-1972), president de la patronal catalana Foment del Treball Nacional (1952-1972) i conseller nacional de Falange Espanyola i Procurador en Corts (1943-1972). Abans, però, Mateu va ser l'empresari financer i polític català que l'any 1929 va aconseguir la concessió de Forces Hidroelèctriques d'Andorra (Fhasa).

La historiadora Amparo Soriano, autora del llibre 'Andorra durant la guerra civil espanyola' (Premi Principat d'Andorra 2005, dotat pel Consell General, a la millor recerca històrica), ha explicat que Mateu va intercedir davant Franco perquè durant la Guerra Civil arribessin al Principat els aliments que hi escassejaven, i que també va ser Mateu qui va evitar que els nacionals bombardegessin la central de Fhasa. Gràcies a l'empenta de les obres de Fhasa, es va completar la xarxa de carreteres al Principat, es va crear el servei d'ordre (la primera policia) i es va fundar el Banc Agrícol.

La parròquia d'Escaldes-Engordany va tenir, des dels anys 70, una avinguda dedicada a Miquel Mateu, però l'any 2010 el comú va canviar el nom pel d'avinguda de pont de la Tosca, i Mateu va ser eliminat del nomenclàtor, una decisió que no va agradar tothom.

Ara és la comissió de Presidència de l'ajuntament de Barcelona que, amb el vot de tots els grups municipals i l'única abstenció del Partit Popular, ha acordat retirar la medalla d'or de la ciutat a Mateu. Una proposició d’ERC ha demanat anul·lar tots els expedients de purga que es van obrir contra funcionaris municipals durant el franquisme, un gest que anirà acompanyat de la celebració d'un acte públic de rescabalament de la memòria d'aquestes persones. Només entre els anys 1939 i 1940 es calcula que es van expedientar 7.100 funcionaris, un 25% de l'aleshores plantilla del consistori, per motius polítics. D'aquests funcionaris, a 2.500 se'ls van acabar obrint càrrecs formals, que van desembocar en 1.610 sancions i 917 acomiadaments fulminants. En aquests anys Mateu era l'alcalde de Barcelona. De fet, les tropes franquistes van entrar a la ciutat el 26 de gener del 1939, i l'endemà, Mateu ja en va ser nomenat alcalde, càrrec que va ocupar fins a l'any 1945.

L'any 1946, l'empresa de transport La Hispano Suïssa, que el seu pare, Damià Mateu, havia fundat l'any 1904, va ser expropiada i annexada a la nova empresa estatal Pegaso (futura Empresa Nacional de Autocamiones). El 1957 va rebutjar ser ministre d'Obres Públiques de Franco, i es va mostrar al Plan de Desarrollo i a la Comunitat Econòmica Europea. També va dirigir diversos consells d'administració, com els de Barcelonesa de Publicaciones SA (empresa propietària del Diari de Barcelona) i de l'Agència EFE de notícies, de la qual en va ser director des del 1967. Mateu també va ser president de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El seu pare, també era el propietari, des del 1923, del castell de Peralada, que Miquel Mateu va restaurar i va convertir en museu amb una important biblioteca.

Etiquetes