Cara a cara amb Martí Cots, el 'Rambo de la Cerdanya'

Uns dels seus principals objectius és venjar-se dels Mossos d'Esquadra

Martí Cots, conegut com el ' Rambo de la Cerdanya', ha estat portada de diversos diaris tant nacionals com espanyols. Molt s'ha parlat de la seva persona i de les seves aventures i desventures amb les autoritats, però fins ara cap mitjà de comunicació havia realitzat una entrevista amb la persona que el 1993 va intercanviar trets amb la Guàrdia Civil de la Cerdanya, i posteriorment aconseguiria evitar, conduint un tractor, a les autoritats espanyoles i franceses fins a arribar a Itàlia. Cots va escapar-se de diverses presons catalanes i d'hospitals psiquiàtrics. Es va amagar durant anys als boscos del seu poble natal (Bellver) fins que en arribar a Andorra, on va atracar un hotel d' Encamp, moment en què la policia del país va aconseguir enxampar-lo. Des d'aleshores, Cots viu privat de llibertat a la Comella. La porta de la seva cel·la s'ha obert per primera vegada a la premsa per a l' ARA Andorra, perquè sigui ell mateix qui expliqui de primera mà el curs de la seva vida delictiva, i també mites que ell considera falsos envers la seva persona.

Els mitjans menteixen

"Tot va començar quan era petit, em van tancar en un reformatori de Lleida perquè sortia fum de casa meva i d'un dia a un altre vaig passar de ser un nen feliç, a estar tancat en una escola per a delinqüents", explica Cots. Segons fonts oficials, Cots va tenir una infància complicada, amb un pare que el maltractava físicament i que va desaparèixer durant aquell període. Arran d'aquest fet, la seva mare va adoptar una actitud matriarcal exagerada i va introduir-se dins del món de la prostitució. Per a Cots, tot això "són mentides que s'han inventat, jo vaig ser un nen molt feliç en companyia dels meus pares".

"Mai, fins ara, cap periodista ha volgut escoltar la meva versió", assegura

La vida de Martí Cots, vista des del seu punt de vista, no és ni de bon tros la que expliquen els mitjans de comunicació ni les versions oficials. Cots assegura que des del 2016 ha estat víctima de tot un seguit de persecucions per part de les autoritats espanyoles "totalment injustificades". Assegura que tant la Guàrdia Civil, anys enrere, com els Mossos d'Esquadra en dates més recents, "m'han pegat sense cap mena de raó i m'han fet perdre 25 anys de la meva vida, ja que vaig ser condemnat per defensar-me d'una agressió", explica. Cots lamenta el fet que "mai, fins ara, cap periodista ha volgut escoltar la meva versió, ja que li faig por a tothom". 

El naixement del malnom

Abans de res, val a dir que Cots odia el fet de ser anomenat com a 'Rambo de la Cerdanya'; així i tot, cal entendre el naixement d'aquest pseudònim. Un dels fets pels quals va ser reconegut aquest intern de la Comella  va començar el 1993 durant un tiroteig amb la Guàrdia Civil. Cots va robar un tractor i va travessar la frontera d'Espanya cap a França escapant de les autoritats, moment en què se'l va incloure dins dels fitxers de la Interpol. Seguidament, i amb el mateix modus operandi, va arribar fins a Itàlia, on va ser detingut per la policia del país. Novament va aconseguir burlar les autoritats, per tornar a Catalunya i amagar-se a les profunditats dels boscos de la Cerdanya durant dos anys. Quan va ser detingut, va ingressar a la presó de Ponent, a Lleida, d'on va aconseguir escapar-se i va dedicar un temps a atracar diferents sucursals bancàries.

Finalment, va ser ingressat en un hospital psiquiàtric, el de Santa Maria, a Lleida, i del qual, també aconseguiria escapar-se. El seu pròxim destí va ser Andorra, on armat amb armes de foc, va atracar un hotel situat a la parròquia encampadana. Les autoritats andorranes el van aconseguir detenir.  La Batllia el va processar i el va enviar a la Comella per un presumpte delicte de blanqueig de diners i un altre d’accés il·lícit en casa habitada. Un cop compleixi la pena imposada pel batlle, el més probable és que sigui reclamat per la justícia espanyola, per tal que sigui jutjat pel delictes que suposadament ha complert en aquell país.

Per a Cots, tot això són exageracions "que no tenen ni cap ni peus", ja que explica que "és impossible que algú es cregui que jo vaig arribar a Itàlia amb un tractor que no passa de 50 quilòmetres per hora", i afegeix que "s'ha de ser ruc per creure's una barbaritat així". La versió de Cots, novament, no té res a veure amb la que es coneix avui dia.

Pel que fa al seu període d'internament dins de la presó Ponent de Lleida, Cots explica autèntiques barbaritats. "Els maltractaments eres continus, en una ocasió, els funcionaris sanitaris em van subministrar fàrmacs experimentals que em van provocar tremolors i molt malestar". També assegura que "tota aquesta gent acabarà pagant, un dia o un altre". Val a dir que en aquest sentit, des del mateix centre penitenciari de Ponent, asseguren que "Cots estava obligat per ordre judicial a prendre medicació" i "en cap cas eren de tipus experimental".

Va viatjar a Andorra amb l'objectiu "d'aconseguir comprar armes de guerra"

D'altra banda, Cots recalca que no hi va haver cap fuga a l'hospital Santa Maria. "A mi em van deixar lliure per haver complert la meva sentència i estar rehabilitat, tot i que la policia espanyola seguia tocant-me els nassos". En aquest moment, Cots es va adonar que Catalunya no era un lloc idoni per ell, i va viatjar a Andorra amb un objectiu: "Aconseguir comprar armes de guerra per venjar-se dels que li havien fet mal". Per dur a terme el seu pla, Cots va demanar feina a un pagès del Principat, el qual s'hi va negar i l'hauria denunciat per robatori. Cots, en veure's sense diners, va decidir dur a terme l'atracament pel qual compleix condemna al Principat, i que ell mateix reconeix ser culpable. 

Una presó diferent

"Jo no estic bé a la Comella, però haig de reconèixer que és una presó molt diferent de les altres, pel que fa al tracte dels funcionaris", diu Cots. Reconeix que en algunes ocasions ha tingut incidents puntuals, però al mateix temps admet que els treballadors del centre penitenciari "tracten als interns com a persones, i no com a animals". D'altra banda, també ressalta que és una presó que compleix notablement pel que fa a la seguretat, la qual és "màxima", un fet que ja va destacar l'intern Jordi Capdevila a l'ARA Andorra.

"El seu lloc és un centre hospitalari, ja que és una persona malalta", segons els funcionaris de presons

Tot i que en moments puntuals de l'entrevista assegurava que el seu únic objectiu era la venjança cap als  Mossos d'Esquadra en sortir de la presó, d'altra banda, Cots confessa que el que realment vol és sortir i començar una nova vida al Marroc. "Conec a gent d'aquell país, i sé que allà podria començar de nou". Funcionaris de la presó de la Comella i de Ponent coincideixen que un centre penitenciari no és el lloc on hauria d'estar en Martí. "El seu lloc és un centre hospitalari, ja que és una persona malalta". Cots pateix una esquizofrènia aguda, que controlada amb medicació li permet fer una vida relativament normal. Una malaltia que suposadament hauria heretat dels seus pares.