Comença el judici pel 'cas Gao Ping', el primer dels relacionats amb BPA

Les defenses han presentat sis qüestions prèvies, algunes de les quals volen la nul·litat de la causa

Gairebé tres anys després que esclatés la crisi de BPA ha arrencat, aquest dilluns, la primera de les causes relacionades amb l’entitat. Es tracta de l’anomenat ‘cas Gao Ping’, en què es jutja uns fets relacionats amb l’empresari valencià Rafael Pallardó, que presumptament enviava diners a empresaris xinesos a través de compensacions que efectuava amb clients de l’entitat bancària. Es tracta d’un macrojudici amb unes magnituds poques vegades vistes al país: 25 acusats i una vintena d’advocats que defensen els interessos dels acusats, del Govern i actors civils que reclamen compensacions pels perjudicis soferts, a banda de la fiscalia, la qual cosa ha obligat el Consell Superior de la Justícia a habilitar una sala especial a l’edifici de Prada Casadet.

La vista oral, al davant del Tribunal de Corts, ha arrencat aquest dilluns al matí amb la presentació, per part de les defenses, de les qüestions prèvies. De fet, se n’han presentat sis i és previst que aquesta setmana se centri, precisament, en la defensa i avaluació d’aquestes qüestions prèvies. Un cop el Tribunal de Corts hagi escoltat els diferents arguments s’haurà de decidir si el judici continua o no, ja que moltes demanen la nul·litat de la causa. La primera jornada ha estat envoltada d’una gran expectació mediàtica, tal com demostra que hagin assistit al judici no només mitjans del país sinó també de Catalunya.

La vista ha començat amb la defensa, per part del lletrat de l’ex-conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, de dues qüestions prèvies en què argumenta un seguit de vulneracions de drets entre els quals a un procés degut. D’aquesta manera, Jesús Jiménez ha remarcat que els fets ja estaven sent investigats abans de la nota del FinCEN arran de la causa iniciada a Espanya anomenada ‘cas Emperador’ i que no s'entén que, ja que ja hi havia un seguit d’actuacions judicials que s’havien dut a terme, s’hagués iniciat un altre procés arran de la comunicació del Tresor nord-americà. A més, Jiménez ha lamentat que s’estigui fent un judici contra unes persones i una entitat bancària i no contra una conducta delictiva concreta. De fet, ha destacat que s’ha procedit a fer una “investigació prospectiva”. També ha posat en relleu que és “absurd” que Pallardó sigui en aquesta causa testimoni i, per tant, estigui obligat a dir la veritat i que, en canvi, en una altra causa sigui acusat i, per tant, no tingui aquesta obligació. La resta de defenses s’han adherit a aquests arguments fent èmfasi, per exemple, en el fet que causes per fets similars estiguin separades i que, per tant, BPA estigui sent jutjada a part i en canvi no s’incloguin en aquesta causa altres entitats en què s’haurien produït fets similars.

Davant d'aquests arguments, el ministeri fiscal ha negat que s’hagi fet una investigació ‘ad hoc’ i ha destacat que les diligències prèvies que s’estaven duent a terme no són les mateixes que els fets que es van investigar arran de la nota del FinCEN. Així, ha recordat que abans d’aquesta comunicació dels Estats Units, no s'havia assenyalat els directius de BPA, i que només s’havia investigat dos treballadors que es creia que actuaven d’esquenes als responsables de l’entitat. Per tant, ha insistit que s’està investigant aquesta suposada organització criminal per blanquejar diners. D’aquesta manera, ha remarcat que a banda d’aquestes compensacions s’investiga si es prenien les mesures escaients per prevenir el blanqueig. En el mateix sentit, el lletrat que defensa el Govern, Manuel Pujadas, ha argumentat que s’investiga la conducta delictiva dels directius, i que en cap cas es diu que el “banc és pervers”. Un cop fetes aquestes intervencions, Jiménez ha replicat que cal tenir en compte que el delicte que es jutja és el de blanqueig i que cal saber-ne l’origen i ha lamentat que hagi existit una “inquisició general”.

La defensa d’altres dos exdirectius de BPA, Santiago de Rosselló i Luis César Jayme Garcia, ha presentat altres quatre qüestions prèvies. En una d’elles Antoni Riestra demana la nul·litat de tot l’actuat fins el moment ja que considera que la batlle que ha instruït el cas no era competent ja que era necessària l’acumulació de processos. D’aquesta manera, ha argumentat que no es pot jutjar uns mateixos fets “agafant uns personatges per una banda i altres per una altra” i ha incidit que aquesta acumulació hauria evitat “incongruències i indefensió”. També considera que s’ha infringit el procediment perquè en una contesta sobre el sobreseïment el Tribunal de Corts va aprofitar per esmenar les actuacions.

Extorsions

En la seva intervenció ha demanat també que es pogués escoltar la conversa entre Miquel i l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya, Celestino Barroso, en què segons la defensa es demostren els xantatges de què van ser objecte els responsables de BPA perquè facilitessin dades sobre polítics catalans, per evitar que BPA i Banco Madrid “caiguessin”. Aquestes extorsions, segons el lletrat, estan acreditades i creu que també s’haurien d’haver inclòs en la mateixa causa que ara es jutja, ja que la nota del FinCEN “provindria d’un il·lícit”, és a dir, d’aquestes coaccions. En el mateix sentit, un altre dels lletrats defensors, Josep Antoni Silvestre, ha posat en relleu que “alguna cosa fa mala olor en aquesta causa” i ha lamentat que des del FInCEN no s’hagin aportat proves sobre les seves afirmacions. D’altra banda, Alfons Clavera, que representa l’Institut de Drets Humans d'Andorra en la causa de les coaccions, ha posat en relleu que és “trist” que hagi hagut de ser una associació i no el Govern qui s’hagi personat per defensar la sobirania del Principat. A l’últim, Riestra també ha destacat que la declaració de Jayme es va fer sense totes les garanties ja que s’ha pogut demostrar que patia un problema de salut que hauria afectat les seves declaracions.

El ministeri fiscal ha lamentat que es barregin conceptes i ha exposat que “les regles d’acumulació” que pretenen les defenses són “irreals”. També ha retret la manca de lleialtat i bona fe processal de Riestra ja que ha remarcat que la batlle li va proposar suspendre la declaració del seu defensat. La defensa del Govern, per la seva part, ha lamentat la intervenció de Clavera preguntant-se quantes vegades s’ha personat l’Institut de Drets Humans en altres causes.

Aquest dimarts es reprendrà la causa, novament, amb altres qüestions prèvies presentades per les defenses per al·legar-ne les anomalies.

Etiquetes