Societat 11/03/2018

Connexió Pal-Arinsal per pista: una odissea de 25 milions d'euros

Poder anar d'un sector a l'altre esquiant és un dels objectius marcats al pla estratègic de l'estació, però queda ben bé una dècada perquè pugui ser una realitat, reconeix Marticella

C.g.
2 min
El telefèric que connecta Pal amb Arinsal. / Vallnord

PalSe'n parla des ja fa anys. Primer com un somni, però va anar evolucionant cap a idea, després cap a possibilitat, i finalment s'ha convertit en un objectiu. De fet així consta al Pla Estratègic de Pal-Arinsal, aprovat amb consens polític l'any passat, i que marca quines han de ser les línies de negoci de l'estació pels propers vint anys. Parlem de poder connectar els sectors de Pal i d'Arinsal amb una pista d'esquí, projecte que seria la culminació de tot aquest full de ruta. Però el camí serà llarg.

Anar esquiant d'Arinsal fins a Pal permetria tenir "un resort únic", defensa el director general de l'estació, Josep Marticella. La connexió actual, amb telefèric, "funciona bé", però afegir-hi la connexió esquiable "ens donaria una altra dimensió". En termes de viabilitat, no és una utopia. Però si una odissea, pel nombre d'actuacions que s'hi han de fer i també per l'elevada inversió requerida. Una inversió global que s'estima que pujarà fins als 25 milions d'euros, informa Marticella.

Per aquest motiu, la connexió esquiable dels dos sectors ara mateix està establerta a deu anys vista, quan hi hagi més "pulmó" econòmic, més "capacitat financera". I això també passa per la possibilitat que capital privat passi a formar part de la societat, planteja Marticella. Igual que ha passat amb Ordino Arcalís, on ha entrat Saetde, i on ara sí que hi ha capacitat per fer les inversions establertes.

Si s'aconseguís que EMAP fos atractiu per als inversors, "aquest capital el destinaríem a la connexió", garanteix el director general. En qualsevol cas, ja s'han fet accions pensant en aquesta unió de sectors, com l'ampliació de la pista Camí inferior, la capacitat d'innivació de les zones properes i la millora dels retorns des del Coll de la Botella. Ara falta la part més farragosa i la que directament afecta a la zona per unir els dos sectors: inversió per construir tres ginys mecànics, instal·lacions de neu de cultiu per garantir la connexió i l'adequació d'almenys dues pistes. "Una ha de ser blava perquè la puguin utilitzar la majoria d'esquiadors", planteja Marticella.

El full de ruta de l'estació és, per tant, clar, però encara "hem de créixer molt més per fer front a aquesta tipologia d'inversions". En d'altres paraules, els que estan cansats de desplaçar-se amb telefèric d'un costat a l'altre, hauran de tenir paciència. Una paciència d'almenys deu anys. Valdrà la pena l'espera?

stats