Sí, la Covid-19 es transmet per l'aire i cal obrir finestres

Estudis recents confirmen la sospita de 36 científics que al març ja alertaven que el coronavirus pot viatjar fins a més de dos metres en interiors poc ventilats

Twitter, 10 de maig del 2020: “Si la tuberculosi o el xarampió volen com una àliga, el coronavirus vola com una gallina”. Amb aquesta sentència ocurrent i, val a dir-ho, viral, tancava files Faheem Younus, el cap de malalties infeccioses de la Universitat de Maryland. Segons això, el covid-19 només es contagiaria mitjançant les gotes “grosses” de més de cinc micres (mil·lèsimes de mil·límetre) que els infectats expulsen per la boca i el nas i que cauen aproximadament abans de superar els dos metres de recorregut. Gairebé dos mesos abans, però, ja hi havia un grup de científics que pensava que el nou coronavirus potser no volava com una àliga però podria ser capaç de fer algun salt a bord de les gotes “petites” de menys de cinc micres, conegudes com a aerosols, si les condicions li eren favorables i contagiar persones més enllà dels dos metres de distància.

Història d’una carta

En aquest grup, format per 36 científics de diversos països de tot el món, hi havia Xavier Querol, investigador de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC. “Al mes de març vam enviar una carta a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la qual respectem i admirem, per aportar, sense fer crítiques, el nostre coneixement del comportament físic dels aerosols”. En aquesta carta es convidava l’organització a considerar que les gotes petites de saliva que s’emeten per la boca i el nas, i que viatgen més lluny que les grosses, podrien ser una via de transmissió del covid-19. L’OMS i els científics es van reunir el 7 d’abril, però l’organització supranacional va considerar que les proves a favor d’aquesta via de transmissió, que sovint s’anomena   transmissió aèria, no eren prou significatives per adoptar mesures. El grup va seguir treballant i investigant per ampliar la seva proposta amb nova documentació i la incorporació de nous membres. Al juny ja eren 239 científics.

En aquell moment ja hi havia alguns casos documentats de contagi que feien pensar en la possibilitat que el covid-19 es transmetia d’aquesta manera i no només per proximitat física mitjançant gotes grosses. En un restaurant sense ventilació de Guangzhou, un comensal presimptomàtic havia contagiat durant un sopar nou persones, quatre de la seva taula, tres d’una taula situada a més d’un metre i dues que estaven a més de quatre metres de distància. A Zheijiang, en un autobús sense renovació d’aire, una dona presimptomàtica situada a la meitat del vehicle havia transmès el virus a 23 persones, algunes de les quals assegudes a l’última fila. També hi havia exemples de gimnasos,   call centers  i corals. Segons l’investigador Jordi Sunyer, de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre investigador impulsat per la Fundació La Caixa, “la majoria de contagis són per contacte entre persones, però aquests brots només s’expliquen per la presència de persones infectades que escampen aerosols que en espais tancats sense ventilar poden quedar-se una o dues hores en l’aire”.

A principis de juliol algun integrant del grup de 239 científics va filtrar la informació al   New York Times  i el debat es va fer públic arreu del món. Finalment, l’OMS va admetre a mitjans de juliol que el covid-19 es podia encomanar mitjançant aerosols. Poc després, a principis del mes d’agost, un equip de la Universitat de Florida a Gainesville va anunciar que havia trobat virus amb capacitat infecciosa en l’aire a cinc metres d’un malalt que era a l’habitació d’un hospital. “Tot i que les evidències que hi havia fins ara sobre aquesta via de transmissió eren indirectes però prou poderoses per prendre-les seriosament, ara ja hi ha evidències directes”, sosté Sunyer en relació a aquesta troballa. Es tracta d’una via de transmissió que “ara ja és innegable”, rebla Querol.

Malgrat aquests resultats, encara hi ha científics que consideren que la transmissió aèria del virus és poc probable. Un dels seus arguments principals és que les gotes de saliva que formen els aerosols són més petites, contenen menys quantitat de virus i, per tant, són menys infeccioses. Tal com van publicar científics de la Universitat de Califòrnia a Davis el 2019 a la revista   Scientific Reports, per cada gota de 100 micres que cau a menys de dos metres n’hi ha 500 de 10 micres que poden arribar més lluny. I, quan es parla, s’emeten més gotes d’una micra que de cap altra mida. Això fa que, amb prou temps, es pugui rebre una càrrega viral considerable a través d’aquestes gotes, sobretot en espais interiors.

En un article d’anàlisi publicat aquesta setmana a la revista   British Medical Journal  per investigadors de la Universitat d’Oxford, els autors conclouen que en espais interiors hi ha cinc factors que determinen el risc de contagi: el grau d’ocupació (que té a veure amb la distància entre persones), el temps que es passa dins, l’ús de mascareta, la ventilació i si el tipus d’activitat implica que la gent parli, cridi, canti o respiri amb intensitat (quan es crida s’emeten més de 30 vegades més gotes de saliva que quan es respira i cinc vegades més que quan es parla).

Tal com publicaven a finals de maig a la revista   Environmental International  Querol i altres experts, la ventilació és clau per reduir els contagis en espais interiors com ara aules, restaurants o vehicles de transport públic. Segons els investigadors, renovar el 25% de l’aire divideix per 10 el risc de contagi. El problema és que per garantir aquest grau de renovació cal suport tècnic o un protocol d’actuació que no existeix. A parer de Sunyer, “com que no tenim aquests protocols, l’ús de la mascareta pren sentit, perquè els aerosols són una font de contagi en espais interiors, que és on tenen lloc la majoria dels brots”. L’investigador ho té clar: “Tothom que no treballi sol hauria de dur mascareta”.