Crida a la societat perquè col·labori en la inclusió de les persones refugiades

El ministre Espot i l'entitat Obrim-los, Obrim-les participen en un col·loqui sobre com ajudar els desplaçats per les guerres

La societat ha de tenir un paper important a l'hora d'acompanyar i contribuir a la inclusió de la vintena de persones refugiades que vindran al setembre, procedents dels camps de refugiats del Líban, on viuen després de fugir de la guerra de Síria. Tant el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, com l'associació Obrim-los, Obrim-les han reclamat que tothom s'hauria d'implicar, en la mesura que sigui possible, per afavorir que aquestes persones siguin autònomes i independents, sense haver de dependre sempre de l'assistència i la caritat.

Espot ha participat en la taula rodona, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències (SAC), sobre què pot fer Andorra per a les persones refugiades, en la qual hi han intervingut el ministre Espot; la cooperant i membre d'Obrim-los, Obrim-les Maria Creixell; mossèn Ramon Rossell de Canillo; la cooperant Anna Hernàndez, i el director de la Creu Roja, Jordi Llansó. El debat l'ha moderat el mediador Ramon Tena, que ha recordat que, actualment, al món, hi ha 65 milions de persones refugiades, més que durant la Segona Guerra Mundial. L'activitat s'ha emmarcat en la Setmana de la Diversitat Cultural d'Andorra la Vella.

El ministre ha recordat que l'executiu ha treballat molt per aprovar la llei que permet l'acollida de les persones refugiades, però ha matisat que "a partir d'ara, tot i que el Govern continuarà amb un paper molt actiu, el procés s'ha d'acompanyar per la societat i les entitats. És imprescindible la seva col·laboració perquè el projecte tingui una continuïtat en el temps". A més, Espot ha garantit que hi ha compromís per desenvolupar un projecte de llei que reguli el dret d'asil o un règim similar i, encara que la legislació estableix el mandat però no indica cap termini, Espot ha assegurat que el text es farà, com a molt tard, durant la pròxima legislatura. També ha afegit que Andorra ratificarà el conveni d'estatut del refugiat.

Autonomia, no assistència

Per la seva part, Creixell ha lamentat que durant els gairebé tres anys que fa que el Govern treballa en el marc legal per portar els refugiats no s'hagi avançat en el dret d'asil. "És urgent i necessari regular el dret d'asil per resoldre la inseguretat jurídica, i l'emocional, ja que és gent que fa molt de temps que espera i vol començar de nou", ha argumentat. De fet, Obrim-los, Obrim-les s'oferirà al Govern per col·laborar en tot el que calgui: "Nosaltres coneixem la part pràctica, no la legal, i aportarem els nostres coneixements, perquè hem tractat amb gent refugiada, hem anat a camps, i volem ser actius", ha comentat.

A més, la cooperant ha recordat que l'objectiu és que les persones que vinguin acabin sent independents, perquè "és gent que està preparada, no vol ser assistida, ni rebre caritat; la societat s'hi ha d'implicar, i nosaltres serem els primers. Afavorirem l'acompanyament i apoderament perquè sigui gent autònoma", ha conclòs. De fet, el Govern ja té previst que les persones o les famílies refugiades compten amb suport, tant des de l'Administració com d'entitats o persones particulars que els faran de "representants personals", i que els facilitaran "la integració".

Espot ha explicat que se'ls buscarà l'allotjament en els centres urbans, on hi hagi més població, ja que s'ha d'evitar l'aïllament, sinó que s'ha d'afavorir la convivència. El ministre ha reiterat que la comunitat de Sant Egidi farà la preselecció de les persones candidates a venir a Andorra, i dues persones de l'Administració -la cap de l'Àrea de cooperació judicial internacional i relacions internacionals i una psicòloga, les dues del ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior– es desplaçaran als camps del Líban per conèixer-les, entrevistar-les, explicar-los què és Andorra i què els pot oferir, i en faran la selecció definitiva. La vinguda, però, serà completament voluntària.

La vida de l'Amer

El col·loqui ha finalitzat amb la projecció del documental de Berta Esteve sobre un jove refugiat sirià, l'Amer, que fa dos anys que viu a Esparreguera. El noi i dos cosins van arribar a Turquia a través de les màfies i un oncle els va portar fins a Catalunya. L'Amer, que ara té 19 anys, viu amb una família d'acollida, i tot i que viu completament integrat a la població, no té papers i no pot sortir de l'Estat espanyol, ha explicat l'autora de l'audiovisual. El jove va fugir sense documentació, i sense poder acreditar d'on ve ni la seva identitat, no pot obtenir el permís de residència. Encara que l'Amer està bé a Esparreguera, la realitzadora ha comentat que fa un mes que un dels seus germans va morir en un camp de mines, a Síria, i que quasi no pot comunicar-se amb la seva família. El jove només compta amb l'ajuda de la gent.