Societat 05/12/2017

Escoltar els germans de persones amb discapacitat

Afers Socials i el SAAS preparen un grup de suport per compartir vivències i conèixer com afrontar situacions difícils

Ana
2 min
D'esquerra a dreta, Alba Sánchez, Adrià Espineta, Marta Comte, Antoni Bassas, Joana Jané i Cristina Ros, en la taula rodona 'Germans, herois a l'ombra', celebrada aquest dimarts al vespre. / E. J. M. (ANA)

Andorra la VellaEl departament d'Afers Socials i el SAAS treballen per posar en marxa, l'any que ve, un grup de suport per als germans i germanes de persones amb discapacitat, un espai en què podran intercanviar experiències i coneixements, i resoldre dubtes de com afrontar les discapacitats dels seus familiars. El ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ho ha revelat aquest dimarts al vespre durant la presentació de l'acte 'Germans, herois a l'ombra', organitzat amb motiu del Dia mundial de les persones amb discapacitat, que se celebra el 3 de desembre. Espot ha argumentat que constantment es fan avenços en l'atenció de les persones amb discapacitat física i/o cognitiva, però que "els germans són els grans oblidats", quan són les persones més properes. Per això, Afers Socials els ha volgut donar protagonisme.

L'acte dedicat als germans ha començat amb la projecció del documental 'Hermanos', dirigit per Diana Nava i produït per Plena Inclusión Madrid, en què diverses persones relaten la seva experiència convivint amb un germà o una germana amb discapacitat. El treball audiovisual presenta diversos casos, des de germans que es fan càrrec dels seus germans quan els pares falten, a adolescents que conviuen amb un germà amb discapacitat severa.

A continuació ha estat el torn dels protagonistes de carn i ossos: Alba Sánchez, Adrià Espineta, Marta Comte, Joana Jané i Cristina Ros han exposat els seus casos, moderats pel periodista Antoni Bassas. Tots han coincidit en afirmar que no són herois, que han assumit la discapacitat del seu germà o germana i que sempre estaran al seu costat. En cap cas, a més, han considerat que els seus progenitors els han tractat diferent. Amb tot, tots estan d'acord que una discapacitat "uneix i desuneix", i que es passen "situacions molt complexes i difícils".

La Marta Comte, psicòloga, ha relatat que quan ella tenia 8 o 9 anys, la seva germana adolescent va començar a presentar trastorns de conducta. El que s'atribuïa a una noia rebel va acabar sent diagnosticat, "molts i molts anys després", com un trastorn de personalitat i un trastorn bipolar. L'Alba Sánchez té un germà més gran, de 33 anys, que quan tenia 13 anys va patir un ictus que li va deixar la part dreta afectada físicament i cognitiva. Vint anys després encara s'emociona en recordar-ho. L'Adrià Espineta, de 24 anys, té una germana de 20 anys que quan tenia tan sols dos mesos de vida va patir un fort traumatisme al cap en un accident de cotxe. Les seqüeles no es van revelar fins anys més tard, quan es va veure que la nena no evolucionava en l'àmbit cognitiu com la resta de companys de l'escola. La Cristina Ros té una germana més gran amb síndrome de Down i assegura que no viu amb normalitat, i que a casa sempre els han tractat igual. La benjamina de la taula ha estat la Joana Jané, de 17 anys, que té una germana un any més gran amb un retard maduratiu.

Tots cinc han confessat que, en algun moment, han deixat d'explicar coses als pares per evitar-los més preocupacions, però no se'n penedeixen i estan disposats a anar a totes a l'hora de cuidar i involucrar-se en la tutela dels seus germans i germanes que "els han fet madurar abans d'hora", ha ressaltat Bassas.

stats