Èxit de participació a les jornades solidàries amb les persones refugiades
Els organitzadors asseguren que s'ha complert l'objectiu de generar espais de debat i d'interacció ciutadana
La MassanaLes jornades solidàries amb les persones refugiades, que s'han celebrat aquest cap de setmana, van néixer de l'impuls de quatre joves andorrans amb l'objectiu de trobar un espai on la població pogués debatre i informar-se sobre la situació de les persones refugiades arreu del món i alhora fer pressió a les institucions andorranes "perquè compleixin els compromisos", tal com van explicar els joves a la presentació de les jornades.
"Objectiu més que complert", així ho ha assegurat la Blanca Riba, una de les organitzadores. Riba ha recalcat la fluïdesa del diàleg entre el públic i els ponents després de cada xerrada. El moment àlgid de la participació ciutadana ha estat el posterior a la intervenció de la secretària d'Estat, Justícia i Interior, Ester Molné, que ha explicat el recent projecte de llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, que pretén ser una solució temporal a l'acollida de refugiats. Molné ha assegurat als assistents que al 2018 Andorra ja podrà acollir persones refugiades i que en un període màxim de dos anys, el Govern es compromet a desenvolupar la futura llei sobre el dret d'asil.
Un altre dels propòsits de les activitats del cap de setmana era recaptar fons destinats a tres col·lectius que treballen sobre el terreny, concretament el Col·lectiu VIO, No Name Kitchen i Proactiva OpenArms. S'hi podia participar a través de diverses vies com el dinar solidari, la marxa popular, la compra d'obres plàstiques o de marxandatge. Els organitzadors encara no han fet recompte dels diners aconseguits, però destaquen l'èxit de la venta d'obres plàstiques.
Els joves han fet el discurs de cloenda davant de vint cadires buides, cadascuna amb un text on s'explicava la història real d'una persona refugiada. "Vint cadires, una per cada refugiat que el Govern es va comprometre fa fos anys a acollir al país", ha explicat l'Èlia Riba, que va ser voluntària a un camp de refugiats grec. "Quan veus cara a cara les històries, les personalitzes i t'adones que és una realitat crua que existeix", ha recalcat la Blanca Riba.
Els organitzadors han recordat que aquestes jornades "han estat creades des de baix, des del poble" i han agraït la resposta de la població, ja que "nosaltres quatre hem encès la primera espurna, però ràpidament la gent ens ha ajudat i sense ells no ho haguéssim pogut fer", ha assegurat la Blanca Riba. A més, ha afegit que esperen tornar a organitzar altres jornades, "hem vist que donant l'espai, la gent respon".
