Òscar Fernández: "El pacient no té un accés lliure al psicòleg"

Andorra la VellaEls psicòlegs s'estan fent sentir més que mai a Andorra. A través del seu col·legi, han iniciat una recollida de signatures per demanar estar dins la cartera de serveis de la sanitat pública i, per tant, que les visites entrin per la CASS. Ho reivindiquen, també, pel fet que Salut Mental de l'hospital té un tracte preferent en la derivació de pacients, explica el president de Col·legi Oficial de Psicòlegs d'Andorra, Òscar Fernández. A preus més baixos que els especialistes privats, i a més atenent alguns casos que no els pertoquen, per no ser suficientment greus per haver-se de tractar a l'hospital, exposa Fernández. La seva reivindicació compta amb el suport ciutadà: porten més de 2.500 signatures i confien arribar a les 3.000.

Quants afiliats teniu al col·legi?

Som 117 col·legiats en l'actualitat. I no parem de créixer, cada any tenim més altes que baixes. És un col·lectiu prou important.

A què es deu l'augment?

Perquè hi ha més psicòlegs que decideixen col·legiar-se, i també pels nous titulats que arriben al país per exercir. S'ha de tenir en compte que hi ha més demanda per part de la població.

Per quin motiu hi ha més demanda de psicòlegs?

Perquè el fet d'anar al psicòleg s'ha normalitzat i s'ha fet visible. Abans no estava ben vist.

Hi ha alguna especialitat on hi hagi carència o demanda?

Carència no n'hi ha a cap de les branques. Hi ha molta gent formada al país, tenim psicòlegs a totes les especialitats. Però una cosa és que siguem molts i estiguem ben formats, i l'altra que el sistema doni una bona resposta a la població. Tot passa pel SAAS i per Salut Mental, i allà no hi són tots els psicòlegs. El que comporta que no hi ha un accés lliure per al pacient. Els psicòlegs de l'hospital tenen un accés més fàcil, econòmic i normalitzat pel que fa a la derivació que fan els metges, que no els privats. Nosaltres tenim unes tarifes marcades pel col·legi, que no tenen res a veure amb les de l'hospital, on el pacient paga un preu simbòlic. Parlem d'uns 10 euros, pels 50-60 euros que pot costar una visita privada. Ells tenen preferències.

Com es pot millorar això?

Incloent al sistema almenys els psicòlegs que fan atenció en salut. Que se signi un conveni amb la CASS.

I per què no es fa?

Perquè mai hi ha hagut voluntat política perquè això fos real. Uns diuen que la CASS ho ha frenat, altres el ministeri de Salut, però mai s'ha pogut entrar al sistema.

Quins són els casos més comuns que ateneu els psicòlegs al país?

Sobretot trastorns relacionats amb l'estat d'ànim, com la depressió o els trastorns d'angoixa. També qüestions de caire familiar, com l'estrès per separació. I de caire laboral. Després, puntualment tenim casos d'anorèxia i bulímia en adolescents, qüestions d'esquizofrènia o trastorns psicòtics... Finalment, tenim joves amb trastorns d'ansietat i casos de 'bullying'.

Realment el 'bullying' està augmentant?

Potser ara estem més alerta que abans a les escoles. Creiem que no és alarmant a nivell d'Andorra, sinó a tota la societat occidental.

Anant ara a l'activitat del col·legi, com està funcionant el servei d’orientació psicològica?

Fa dos anys que està en marxa, però ara està adormit. Tenim una dotzena de col·legiats que ofereixen aquest servei gratuït un cop a la setmana, al vespre. Però fa ja un temps que no tenim gent. No sabem si és perquè no es coneix, o perquè la ciutadania opta per altres vies.

També vau estar fent formació interna per entrar dins una unitat d'intervenció ràpida en casos d’emergències i catàstrofe.

S'estava creant. Vam fer formació especialitzada i vam estar amb converses amb el ministeri d'Interior. Però ara està aturat. Ni hi ha empenta per part del ministeri, ni nosaltres hem pressionat més. És un tema que ha de venir per la part més oficial.

Teniu d'altres formacions en marxa?

A principis de l'any vinent farem una formació en abús a menors. Perquè creiem que és un tema molt sensible, i és necessari que hi hagi professionals formats. És un tema on la formació no és estàndard i cal estar actualitzats. Segurament l'obrirem a altres col·lectius que no siguin psicòlegs.

En quin punt es troba la llei dels psicòlegs?

L'estem treballant, però a un ritme lent. És una professió amb moltes especialitats, algunes de molt noves, i regular els requisits per poder exercir a Andorra és complicat. Ho estem treballant nosaltres i tenim assessorament legal. El ministeri va donar una sèrie de pautes a tots els col·legis perquè estiguessin regulats, però cadascun va pel seu compte. A partir de l'any vinent i el següent ens hi posarem més a fons.

Darrerament heu assegurat que està augmentant el nombre de depressions.

Sí, de fet així ho destaca l'Organització Mundial de la Salut. En els últims deu anys han augmentat el 20% els casos detectats a tot el món. A més, la depressió va lligada als suïcidis, i també s’ha incrementat molt la taxa. Andorra no és aliena a tot això, no puc donar una dada que ho refermi, però detectem que hi ha més depressió els darrers anys. No és una qüestió puntual.

Andorra és un país més propens a tenir persones amb depressió?

Té factors que hi afecten. Des de les hores de sol fins als horaris que tenim. La conciliació laboral i familiar és complicada aquí.

Aquest fet contribueix a que tinguem una població sobremedicada?

De fet aquest és un dels arguments que utilitzem per defensar que la incorporació del psicòleg a la cartera de serveis seria un estalvi a mig termini. La nostra intervenció evita que hi hagi una medicació excessiva en psicofàrmacs, que és una de les partides més grans de despesa de la CASS. Nosaltres incidiríem en positiu. Considerem que és un problema inherent perquè els metges no tenen eines per afrontar problemes psicològics, i la seva eina acaba sent la medicació. Una eina que pot ser efectiva a curt termini, però no ataca el problema. Simplement l'està tapant.

Com valoreu el Servei de Salut Mental de l’hospital

L'atenció i intervencions dels professionals és molt bona, estan altament qualificats. Però es converteix en un embut d'atenció, perquè reben qualsevol tipologia de patologia i problema. Això fa que moltes vegades no es pugui prestar una atenció amb la qualitat que seria necessària. O bé perquè es genera llista d'espera, o perquè la problemàtica a la que han de fer front no és pel que haurien d'estar destinats els recursos de l'hospital. A nivell de recursos falten infraestructures, com un centre d'internament per a menors, i de malalts de llarga estada. Són qüestions on no podem entrar els psicòlegs, però creiem que si els recursos es destinen a patologies més greus dins l'hospital i als psicòlegs se'ns deriva la part més lleu, és a dir la part més de seguiment i tractament que no requereix internament o hospitalització, guanyaríem tots en qualitat d'atenció. En definitiva, que la derivació sigui més natural. I això és, en principi, el que haurà de fer el metge referent.