Gairebé el 40% de la població no sap quin any es va aprovar la Constitució

La dada prové d'una enquesta de l'Àrea de Formació Andorrana que alumnes de segon de batxillerat han realitzat a 662 persones andorranes i residents

Una enquesta de l'Àrea de Formació Andorrana revela que prop d'un 40% de la població no sap quin any es va aprovar la Constitució. El mateix qüestionari mostra que gairebé un 25% dels enquestats no saben el dia que es celebra la Constitució. Els resultats són fruit d'una enquesta que alumnes de segon de Batxillerat i Terminale del col·legi espanyol María Moliner, el col·legi Sant Ermengol i el Lycée Comte de Foix han realitzat a un total de 662 persones majors de 18 anys, andorranes i residents. El propòsit era valorar el grau de coneixement de la població sobre algunes qüestions que regula la Constitució, així com saber què pensen d'alguns aspectes.

Dels resultats de l'enquesta també se'n desprèn que només la meitat dels enquestats saben que Joan Martí Alanis i que François Miterrand eren els coprínceps d'Andorra l'any 1993, quan es va aprovar la Constitució; i una mica menys de la meitat encerta que Òscar Ribas era el cap de Govern. El que sí que sap la majoria de la població preguntada és que, segons el text constitucional, Andorra és un coprincipat parlamentari i que el català és la llengua oficial. Sorprèn, però, que només un 35% sàpiga que el cap de Govern l'escullen els consellers generals, mentre el 51% creu que l'escullen els andorrans a través de les eleccions.

En un altre ordre de qüestions sobre els drets i llibertats reconeguts per la Constitució, gairebé la meitat dels enquestats pensen que el dret de vaga i el dret de manifestació hi haurien d'estar reconeguts, quan de fet ja ho estan. En aquest sentit, el dret a l'avortament, el dret al matrimoni homosexual, el dret de vot als ciutadans residents no andorrans i el reconeixement de la doble nacionalitat són els drets que els ciutadans enquestats consideren que la Constitució hauria de reconèixer i que encara no ho fa.

A l'últim, un 53% dels enquestats creu que tenir els coprínceps com a caps d'Estat és un avantatge, davant del 32% que creu que no i un 15% que no s'han pronunciat. Més de 90% estan d'acord que la Constitució és necessària i gairebé la meitat pensen que no s'ensenya prou el text constitucional a les escoles, per davant d'un 27% que creuen que sí que s'ensenya prou.

La realització de l'enquesta és una de les activitats en què ha participat el col·legi espanyol Maria Moliner, coincidint amb la celebració del 25è aniversari de la Constitució. El centre educatiu s'ha sumat a les propostes organitzades pel departament de Ciències Humanes i Socials d'Andorra i el departament d'Activitats Extraescolars del col·legi, que s'allargaran durant tota la setmana. Per encetar-la, aquest dilluns al matí, el cap dels assessors del Consell General per a l'elaboració del text de la Constitució, Pere Vilanova, ha ofert una xerrada als alumnes de batxillerat, on ha repassat els motius que van motivar la redacció de l'actual text constitucional i les diferents etapes per les quals ha passat la norma. Vilanova ha recordat que "aquests nois són els que gestionaran aquest país els propers 30 anys" i que per això cal que coneguin d'on ve la societat andorrana, malgrat que "són fills de la Constitució" i per a ells aquest entorn ja és normal.

En declaracions a la premsa, Pere Vilanova ha destacat la importància que tota constitució pugui ser reformada i s'ha mostrat escèptic sobre si 25 anys és molt de temps. En aquest sentit, Vilanova ha explicat que quan li plantegen una reforma de la Constitució sempre pregunta "quina part s'ha de reformar i amb quina finalitat?", i ha apuntat que cal veure què no funciona i què caldria desenvolupar més. Per últim, el cap dels assessors del Consell General per a l'elaboració del text de la Constitució ha considerat que el consens al voltant del text actual és majoritari i ha dit que "no trobo creïble que algú em digui que sense Constitució estaríem molt millor que ara".