Taula transversal de l'autisme, la síndrome de Down i la diversitat funcional

El 15% dels adults amb trastorn de l'espectre autista no aconsegueixen viure de manera independent

L'Associació d'afectats d'autisme d'Andorra (Autea) formarà part de la Taula trasversal de l'autisme, la síndrome de Down i la diversitat funcional, representades per l'Associació per a la Síndrome de Down a Andorra (ASDA) i l'Associació de Persones amb Diversitat Funcional (Amida), que tindrà com a objectiu avançar els recursos necessaris que necessiti el col·lectiu en cadascuna de les etapes vitals. S'asseuran les institucions amb les organitzacions que, segons la presidenta Inés Martí, "som les representants dels usuaris i de les famílies", per poder "col·laborar i treballar junts per millorar la seva qualitat de vida". Martí ho ha anunciat durant la II Jornada Autea sobre trastorns de l'espectre autista, que s'ha organitzat aquest dijous i a la qual hi han assistit més de 200 persones.

El congrés s'ha centrat en l'adolescència, una etapa difícil en el cicle de vida de les persones i que es complica encara més per a les persones amb TEA. Actualment hi ha poc més de 140 persones diagnosticades, de les quals un centenar són alumes de l'escola especialitzada Nostra Senyora de Meritxell (EENSM). "Hi ha un 95% d'inclusió a les escoles", ha explicat la secretària d'Estat d'Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll, per la qual cosa la resta de persones amb TEA poden assistir a classe en un entorn inclusiu fins que tenen 16 anys.

El problema apareix quan les persones acaben o abandonen les escoles i no disposen de recursos per continuar una vida dins la societat adaptada a les seves necessitats. "Hi ha la voluntat dels ministeris de Salut, d'Educació i d'Ocupació i de les tres entitats", ha recalcat Fenoll referint-se a la Taula transversal, "perquè puguem anticipar, amb diagnòstics primerencs, les habilitats dels nens, en quins àmbits, escoles i sistemes educatius estan i a quines formacions podran arribar aquestes persones per integrar-se en un entorn laboral inclusiu".

Les persones que destaquen en àmbits específics, com per exemple el càlcul, la lingüística o el dibuix, tenen a la mà diferents circuits i itineraris. Tot i això, per a Fenoll també és important "centrar-se en els que no tenen capacitat intel·lectual per poder seguir estudiant, treballant en la seva formació, en la seva teràpia i amb els objectius". De moment al país només hi ha un programa específic, Joves amb inclusió, que va començar l'estiu del 2018 i que continuarà com a prova pilot fins al mes de setembre. "Els objectius marcats per a cada persona s'estan complint i esperem que hi hagi continuïtat perquè aquestes persones necessitaran avançar en la formació", ha afegit la presidenta d'Autea.

La propera jornada estarà centrada en l'edat adulta, una part del cicle vital que de cara a la societat s'acostuma a oblidar però que per a les persones amb TEA i el seu entorn és important, "d'aquells que tenen capacitats intel·lectuals dins la normalitat, només un 15% aconsegueix viure de manera independent", ha explicat la cap de Salut Mental Infantil i Juvenil de l'hospital Universitari Mútua de Terrassa, la doctora Amaya Hervás, recordant a més que dues terceres parts del col·lectiu tenen capacitats dins la normalitat.