Societat 12/08/2019

El Govern reitera que no tenia competències per actuar en el terreny afectat

L'esllavissada ha suposat el despreniment de 30.000 metres cúbics de pedres i terres i ara s'haurà de revisar la cartografia

M. F.
4 min
El ministre d'Ordenament Territorial, Jordi Torres; el cap de Govern, Xavier Espot i el director d'Ordenament Territorial, Manel Riera. / M. F. ANA)

Andorra la VellaEl Govern no té competències urbanístiques i, per tant, no podia actuar de cap manera en el terreny de propietat privada on hi ha hagut l’esllavissada aquest cap de setmana. Així ho han reiterat, per activa i per passiva el cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre i el director d’Ordenament Territorial, Jordi Torres i Manel Riera. En aquest sentit, i sense entrar a valorar si hi ha hagut una actuació negligent, han incidit que corresponia a la propietat actuar si hi havia un defecte en els ancoratges i que la inspecció i les competències urbanístiques recauen en el comú de Sant Julià de Lòria. De totes maneres, Espot ha fet, novament, una crida a la prudència, incidint en el fet que tot i que un primer informe geològic “apunta la zona del desmunt” com a origen de l'esllavissada això no vol dir que els “propietaris en siguin els responsables”. De totes maneres, ha afegit que si se’n desprenen responsabilitats, es demanarà rescabalaments pels diners destinats a la reparació dels desperfectes i a seguritzar la zona. En aquest sentit, ha destacat que ja s’han demanat al gabinet jurídic que analitzi la situació.

El director d’Ordenament Territorial ha fet un detall de la cronologia de les actuacions fetes al terreny des dels anys 90, quan es va concedir la primera llicència d’excavació. Així, ha explicat que aquesta autorització la va donar el Govern i el comú i era per fer una excavació fins al nivell de la CG1. Un cop entrat en vigor el pla d’urbanisme comunal, el promotor va demanar una llicència d’obra a la corporació comunal de Sant Julià de Lòria amb la intenció de fer un centre comercial de 28.000 metres quadrats, amb quatre plantes soterrades i una semisoterrada i que portava associada una excavació addicional. El 2011 es va atorgar aquesta llicència d’obra per a una construcció que amb el pas dels anys no s’ha acabat fent per diferents litigis i complicacions i ara ja esta caducada. Per dur a terme aquests treballs es va signar un conveni entre el Govern i els promotors ja que s’havien de fer uns ancoratges provisionals sota la carretera general 1, una situació que s’havia de mantenir un termini màxim de tres anys ja que posteriorment s’havien de fer uns ancoratges definitius que no s’han fet. De totes maneres, Riera ha incidit que els provisionals no han patit cap problema i que no hi ha cap relació amb l’esllavissada. Precisament sobre aquesta situació provisional, el mes de febrer des del Govern es va fer arribar una carta al promotor recordant-li que calia, en tot cas, fer un estudi per veure quina era la situació en què es trobaven. Un mes després se’ls va respondre des de la promoció que l’estudi ja estava encarregat.

De manera paral·lela, i tal com ja es va informar dissabte, el comú de Sant Julià de Lòria va enviar el mes de juliol una carta als propietaris alertant-los sobre la situació de les proteccions, una acció que es va prendre uns mesos després que la corporació decidís (al març) aprovar un crèdit extraordinari per actuar al talús que hi ha tot just darrere el magatzem comunal. En diferents ocasions tant Riera com Torres i Espot han subratllat que les competències que tenen els comuns fan que si detecten problemes en un terreny han d’instar la propietat a actuar i, en tot cas, Espot ha subratllat que no correspon a l’executiu “dir si el comú ha fet bé o no” i ha emfasitzat que des de l’executiu tampoc “no es tenia constància fefaent que hi havia un problema evident”. És més, ha destacat que si hi hagués hagut alguna comunicació que hi havia una problemàtica al terreny (sembla que l’anterior promotor ho va comunicar a la justícia) s’hagués fet saber al comú. En aquest sentit, i quant a la comunicació que el comú va fer al juliol al Govern sobre el fet que havia instat els propietaris a actuar, Espot ha destacat que es va fer “per una bona coordinació entre institucions” i no perquè el Govern en tingui cap competència al respecte.

Revisió de la cartografia

L'esllavissada ha suposat el despreniment de 30.000 metres cúbics de pedres i terra, tal com ha concretat Riera i Torres ha afegit que després d'aquest moviment s'haurà de revisar la cartografia, ja que és una zona de "risc baix" però que ara caldrà fer un estudi geològic de risc concret, la qual cosa comportarà una modificació de la cartografia.

Alerta de la Fundació Marcel Chevalier

Precisament sobre el risc d'aquesta zona, la Fundació Marcel Chevalier ha publicat un post en què posa en relleu que les imatges de l'estat del desmunt abans de l'inici de les obres que es van fer el 2011 "ja indicaven que hi havia una esquerda a la part superior (...) que ara forma part de la cicatriu de l'esllavissada". Destaquen que el desmunt, de més de nou metres, "va ser reforçat amb un mur ancorat en tot el seu perímetre entre el 2011 i el 2013". No obstant, afegeixen, després de pocs anys d'aquesta ampliació del desmunt (el 2016) "s'observen evidències d'inestabilitat en els murs (esquerdes) i el ciment projectat (gunita), a banda d'una activitat anormal de caiguda de blocs rocosos sostinguts per xarxes, especialment a la part del canal de La Portalada". En aquest sentit, afegeixen que el 2015 el tècnic Valentí Turu va posar en relleu que s'havia dut a terme "una ampliació del desmunt del peu del vessant de la Senyoreta on s'ha observat que hi ha filtracions d'aigua que constantment s'estan bombejant i una sèrie d'esquerdes que afecten a l'antic gunitat així com a la nova estructura de contenció que evidencien una inestabilitat de la part inferior del vessant resseguint una falca. [...] No obstant, cal dir que aquesta inestabilitat està afectant a la part més immediata del vessant en relació al desmunt, és com una gran falca que es tanca en si mateixa i que en cas de perdre cohesió pot provocar un allau rocós". El tècnic afegia que "aquesta inestabilitat pot tenir conseqüències en l'estabilitat del conjunt del vessant en un futur indeterminat".

stats