La Guàrdia Civil eleva les comissions de la xarxa de Zaplana a 12,8 milions d'euros

ValènciaSegons la Guàrdia Civil, la suposada trama corrupta en la qual va participar l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre, Eduardo Zaplana, es va fer amb almenys 12,8 milions d'euros provinents de suposades comissions cobrades després del procés de privatització de les ITV valencianes. Aquesta xifra, tal com informa l'agència EFE, es recull en un informe que la Guàrdia Civil va remetre al Jutjat d'Instrucció número 8 de València el juny del 2018, en el marc del cas Erm, en què s'investiguen, entre d'altres, suposats delictes de suborn, prevaricació i malversació de cabals públics.

Segons els investigadors, "vinculats directament o indirectament al grup personal conformat per Zaplana, Joaquín Miguel Barceló, Francisco Grau o Fernando Belhot, apareixen dues fonts principals de fons d'aparent origen il·lícit". En aquest sentit, esmenten les transferències emeses a la mercantil luxemburguesa Imison International des de l'espanyola Asades Capital (Sedesa a l'irevés, una signatura controlada pels nebots de l'ex-director general de la policia, Juan Cotino), per un import de 6,4 milions d'euros. D'altra banda, també es refereixen als ingressos efectuats, principalment en efectiu, en un compte d'Andorra "aparentment titulat" per Barceló, per un import aproximat de també 6,4 milions d'euros. Part d'aquests fons, segons la Guàrdia Civil, estarien controlats actualment per Belhot, a través de les mercantils uruguaianes Misnely i Disfrey, o bé a través de la societat panamenya Vansley International.

Per a això, "hauria intervingut en diferents operatives societàries o bancàries, entre les que principalment es troba la dissolució d'Imison International a favor de les societats uruguaianes o, d'altra banda, una sèrie de traspassos de fons, molts dels quals presenten la característica d'haver-se produït a través de disposicions i imposicions d'efectiu i no mitjançant transferències directes, la qual cosa podria ser indicatiu de la seva intencionalitat i finalitat". "Dins d'aquestes operatives destaca l'aparent instrumentalització de determinades mercantils radicades a Panamà, entre les quals es trobarien les mercantils Plaça Fountains, Puncak Services i Adua", que la Guàrdia Civil atribueix al suposat testaferro de Zaplana, Joaquín Barceló.

Els investigadors del cas Erm creuen que part dels suborns pagats per la família Cotino a Zaplana i els seus col·laboradors van anar a parar a dues societats de Luxemburg (Imison Internacional i Fenix Investments) en una operació accionarial realitzada pels nebots de Cotino, que van transferir 6,4 i gairebé 2,2 milions d'euros. Aquests pagaments van ser efectuats, segons el relat dels investigadors, durant els anys 2005 i 2006 pel grup dels Cotino (Sedesa) utilitzant part dels beneficis obtinguts en la societat concessionària de les ITV.

En el procés de privatització, les ITV valencianes van ser dividides en cinc lots, el primer dels quals es va adjudicar a Sedesa, el segon a Lubasa i Bancaixa, el tercer a Aigües de València, el quart a ATECSA i el cinquè a Pavasal i Mayve. Aquestes empreses es van convertir en adjudicatàries d'un servei que preveia que les segones inspeccions, fins llavors gratuïtes, tindrien un cost del 75%, al que es van sumar beneficis no recollits en el plec, com l'actualització de les tarifes a l'IPC de 2001 a 2009. Posteriorment, el govern valencià va introduir, mitjançant un decret, proves noves, com la sonometria o la de gasos contaminants, que van suposar que les ITV passessin de costar de mitjana 18,47 euros a 46,59 euros el 2009.