L'arribada de 20 persones refugiades, al setembre

El protocol preveu que la comunitat de Sant Egidi s'encarregui de l'arribada al Principat dels beneficiats

L'arribada a Andorra de les primers persones refugiades que han fugit de la guerra de Síria tot apunta que serà una realitat al setembre vinent. L'executiu dictaminarà aquest dimecres, en sessió de consell de ministres, la voluntat d'acollir un total de 20 persones refugiades. Un nombre que el ministre d'Afers Social, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha defensat que és “un compromís honorable i coherent respecte al que han assumit la resta de països europeus”. L'acollida tindrà una validesa de dos anys i serà possible després que el Govern i la comunitat de Sant Egidi hagin signat aquest dimarts al migdia el protocol d'entesa que permet obrir un corredor humanitari fins al Principat. Una signatura que arriba després que el setembre de 2015 el cap de Govern, Toni Martí, es va comprometre a obrir les fronteres andorranes per acollir persones refugiades. Una tardança que el ministre Espot ha defensat perquè la legislació era complexa de desenvolupar i “volíem que fos real i efectiva i no crear frustracions a la societat”. 

La idea de l'executiu és que les persones puguin arribar “bastant abans que s'acabi l'any en curs” i el ministre d'Afers Socials ha apuntat que s'han fixat el setembre com a termini màxim, pensant en aquelles famílies que tenen nens puguin començar de manera regular el curs escolar. Tal com s'estableix en l'acord, serà la comunitat de Sant Egidi l'encarregada de fer una preselecció 'in situ' i després dos tècnics de Govern es desplaçaran sobre el territori per acabar d'escollir les vint persones que vindran a Andorra. El trasllat fins al Principat també serà quelcom que pilotarà la comunitat de Sant Egidi. “Des del principi fins a l'arribada al país la comunitat ens ajudarà a formar a associacions i membres del Govern per tal que l'acollida pugui ser la més eficaç i ràpida possible”, ha puntualitzat la ministra d'Afers Exteriors, Maria Ubach.

Pel que fa al perfil dels refugiats, Espot ha apuntat que “és molt obert i poden ser famílies amb nens, monoparentals o persones de col·lectius vulnerables”. Tot i això, l'executiu ha indicat a la comunitat uns requisits mínims: s'ha de tenir un passaport vigent o un document expedit per una organització internacional que permeti acreditar la identitat i un dels membres adults de la família hauria de parlar mínimament el castellà, anglès o francès. 

Un cop arribats a Andorra, i tal com apunta la Llei de protecció temporal i transitòria de la qual depèn el protocol signat aquest dimarts, totes les persones que arribin al país tindran al seu costat un representant personal que les acompanyarà i els donarà suport en la tasca d'integració. De manera paral·lela, el Govern garantirà l'accés a un allotjament i als serveis socials o sociosanitaris així com les ajudes i prestacions corresponents. Pel que fa al treball, el titular d'Afers Socials ha destacat que la idea és que “si tenen capacitat i voluntat per treballar també ho han de poder fer”, i aleshores les prestacions i ajudes econòmiques ja no seran tant necessàries.

Passats els dos anys, què? 

Un cop esgotat el termini de dos anys de permís de sojorn, que preveu la Llei de protecció temporal i transitòria, el ministre ha defensat que s'hauran de trobar “modalitats alternatives” per permetre l'estada d'aquestes persones al país. En aquest sentit, ha recordat que l'executiu té com a tasca a desenvolupar una llei d'asil completa, que actualment Andorra no té i que ha emplaçat a desenvolupar la següent legislatura. Tot i això, ha indicat que “l'ideal” és que per l'experiència professional o la titulació les persones refugiades puguin integrar-se a Andorra per la via d'immigració ordinària amb permisos de residència i treball o que puguin tornar a casa seva perquè el conflicte hagi acabat. Pel que fa a la possible arribada de més refugiats, Espot ha apuntat que la llei preveu que com a mínim passats dos anys de la primera arribada s'establiria un nou nombre de persones. “Si l'experiència funciona, potser no caldrà esperar dos anys més per rebre més gent”. 

La comunitat de Sant Egidi ha obert fins ara tres corredors, un amb França, un amb Bèlgica i un amb Itàlia i des del 2016 ha permès l'arribada de 1.500 persones refugiades a Europa que fugen de la guerra de Síria i que actualment viuen al Líban. “Un nen siri de set anys no ha conegut la pau i un de tretze anys no ha anat mai a l'escola”, ha retratat durant la signatura del conveni el secretari general de la comunitat de Sant Edigi, Cesare Giacomo.