Més ecoguardes per vetllar per la Vall del Madriu-Perafita-Claror

Aquest estiu, tots els accessos a l'espai natural patrimoni de la humanitat estaran senyalitzats amb tòtems i mapes

La directora del pla de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Susana Simon, ha admès que el cos d'ecoguardes de l'espai natural probablement s'haurà d'ampliar perquè puguin vigilar el territori més mesos a l'any, ja que, actualment, només hi estan durant un període concret. El cos està format per quatre persones, i aquest estiu se'n contractaran dues, eventuals, per sumar-se al cos. L'increment dels recursos s'haurà de fer per donar compliment al que preveu el projecte de llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, un text que acaba d'entrar a tràmit parlamentari. "Gran part del que marca la llei ja ho tenim adoptat", ha matisat Simon.

La comissió de gestió de la vall està constituïda pels quatre comuns de les parròquies per on s'estén la vall: Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria i Encamp. L'espai va ser declarat patrimoni de la humanitat l'any 2004 i gaudeix de la protecció de la Unesco, que vetlla per evitar-hi l'accés rodat, un tema encara no resolt.

El que sí es farà en breu, en el termini d'un mes, és senyalitzar totes les entrades a la vall, "amb tòtems i mapes que indiquen els atributs de la vall, la situació, expliquen què és un paisatge cultural i dona consells als visitants", ha precisat Simon. Els panells informatius es col·locaran a l'entrada d'Escaldes-Engordany, al camí de la Muntanya, que acaba d'arrenjar el comú; a la de Prat Primer, a Andorra la Vella, que va condicionar el comú, i als altres accessos a la vall que, "tot i que no són tan directes, també s'usen molt, com els de Grau Roig, Ensagents o Port Negre", ha puntualitzat la directora de l'espai natural.

Simon ha recordat que aquest estiu s'han programat quatre sortides temàtiques, que tractaran sobre la siderúrgia, l'observació de la fauna, hi haurà una visita teatralitzada i la que es fa cada primer de juliol, per celebrar la declaració de la vall com a patrimoni de la humanitat per part de la Unesco.

Quant als ecocomptadors, Simon ha explicat que cada any se'n van col·locant de nous o es mouen de lloc per garantir les dades qualitatives, no només quantitatives, "sobretot amb l'obertura del refugi guardat de l'Illa", que té molt d'èxit. "Ara tenim cobertes les entrades principals, i ens permet veure quines són les més utilitzades i els dies de màxima afluència, que són sobretot l'estiu i els caps de setmana. L'afluència està molt per sota dels nivells que puguin malmetre l'espai, però s'ha d'anar controlant", ha comentat la directora. L'any 2015, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la UAB van elaborar l'estudi de la capacitat de càrrega turística de la vall a partir de les dades del 2014, que van comptabilitzar unes 10.000 visites anuals. La conclusió de l'estudi va ser que, "tot i no diposar encara de les anàlisis detallades d'usos de l'espai, queda clar que arribar a valors de deu visitants/hectàrea/any per un espai de muntanya són valors que el territori pot suportar i no malmet la qualitat de la visita". La vall s'estén per 4.274 hectàrees protegides. Simon ha insistit que, tot i que "al màxim diari de visitants hi hem arribat puntualment, en curses com l'Ultra Trail, a l'anual estem molt per sota".

Parc natural de Sorteny

D'altra banda, la cònsol menor d'Ordino, Gemma Riba, ha comentat, respecte al projecte de llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, que ja fa anys que els comuns compleixen amb els requisits que estableix el text, com disposar d'un pla de gestió de la massa forestal i delimitar quins són els camins dels espais naturals en què es permet l'accés rodat i en quins està prohibit. Riba ha dit que l'adaptació a la normativa, quan s'aprovi i entri en vigor, no serà difícil.