Pagesos i ramaders demanen més esforços per fer front a la problemàtica dels animals salvatges

L'APRA posa sobre la taula elements que afecten les produccions i la salut del bestiar, com ara els gossos sense control o les espècies salvatges

"Si ser pagès o ramader ja porta implícita una gran capacitat de sacrifici per la dedicació a temps complet que necessita la professió", encara ha d'afrontar més reptes relacionats amb el fet de treballar a la muntanya, alguns dels quals no es poden controlar (com la climatologia), però d'altres que sí que podrien tenir solució, o almenys reduir-se de manera considerable. Així ho fa constar l'Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra (APRA), que ha posat sobre la taula dos conflictes diferenciats però que afecten de manera directa a les superfícies agràries del país, així com de retruc també la ramaderia. Per una banda, els propietaris incívics de gossos que no tenen consideracions quan els deixen campar a zones privades, i per altra els animals salvatges. En aquest segon punt l'APRA és conscient que és un "problema complex i de difícil solució", però demana a les administracions "no abandonar els pagesos i ramaders" a la sort del que puguin fer aquests animals. Per exemple, l'associació demana fer actuacions per gestionar les poblacions d'una manera més efectiva "amb la finalitat de trobar un cert equilibri entre el nombre d'exemplars dels animals salvatges i la disponibilitat dels hàbitats que els són destinats", tenint en compte els aprofitaments agrícoles i ramaders de les zones afectades.

L'APRA té clar que "els animals salvatges són una riquesa indiscutible per al país", tal com deixa clar a la seva memòria d'activitats del 2017. Però no deixa de ser "una font de problemes", perquè a la recerca d'aliment, entren a les zones d'ús agrícola. Zones com prats de dall, peixeders o cultius diversos i hi causen "destrosses importants". S'instal·len fils elèctrics, però a banda de necessitar molt manteniment "es revelen inoperatius". I l'opció de tancar les parcel·les es desestima pel "perjudici ambiental i paisatgístic", a banda de perquè requereix d'una inversió molt elevada.

Pel que fa a les espècies que fan més destrosses, són sobretot els porcs senglars, nocius sobretot perquè furguen el terreny a la recerca d'aliment, malmetent el cultiu i també fan més complicat el dall i la resembra. També els talps, que excaven galeries subterrànies i aixequen el terreny (a vegades tant que cal aixecar tota la parcel·la i començar des de zero, lamenta l'associació), o els cabirols, que quan entren en gran nombre a les parcel·les escapcen els cultius de cereals o fins i tot de tabac.

Anant ara al problema dels propietaris de gossos que mostren una actitud incívica, l'associació denuncia que els propietaris de terrenys agrícoles es veuen "molt sovint" afectats per l'entrada de cans. En la majoria de casos estem parlant de prats de dall o de peixeders, que són posterior aliment per al bestiar. Són per tot plegat espais privats, "cultivats amb cura", que són danyats per aquests gossos, però sobretot la problemàtica recau en les femtes que hi puguin deixar. Aquestes femtes provoquen rebuig per part del bestiar de "l'aliment contaminat", risc sanitari per al bestiar ja que tenen paràsits, virus i bacteris que poden provocar malalties (també a les persones) i, finalment, generen "entrebancs en la utilització de maquinària".

Entre les malalties més greus que poden transmetre les femtes al bestiar hi ha l'anomenada neosporosi, que pot fer patir avortaments sobtats a les vaques embarassades. Així mateix, i tenint en compte que les persones consumeixen aquests animals, poden acabar patint infeccions per paràsits i malalties de l'aparell digestiu, assegura l'APRA.

La solució, considera l'associació, no passa per tancar els prats, perquè "això implicaria tenir una muntanya totalment desnaturalitzada", sinó que "s'entengui el problema" i s'eviti l'accés a aquestes propietats privades.

Etiquetes