Societat 24/02/2019

Parts a casa: perill o desmedicalització?

Tenir els fills a casa no està regulat perquè el ministeri de Salut no ha rebut cap demanda al respecte

T. Navarro
3 min
Parts a casa: perill o desmedicalització?

Andorra la VellaLa decisió de parir a casa és una de les que creen més controvèrsia relacionades amb l'embaràs. Lluny de lliteres i quiròfans, algunes mares prefereixen parir fora de l'hospital. Un fet que no és tan fàcil al Principat, ja que la situació no està regulada i, per tant, és difícil, per no dir impossible, tenir un bebè a casa.

Això ho sap la Begoña, mare de tres fills i resident a Andorra. "Amb el primer vaig tenir una mala experiència a l'hospital, la segona va néixer a casa", explica. Quan va saber que esperava al tercer fill, va pensar en què fer, ja que "sabia que a Andorra era complicat". El primer pas va ser buscar una ginecòloga respectuosa, i per això va parlar amb les seves conegudes. A la ginecòloga li va dir en tot moment que no volia parir a l'hospital "i ella ho va respectar, però em va dir que a Andorra a casa no es podia fer". Tot i que no li recomanava l'experiència "perquè és ginecòloga i coneix els riscos", va comentar-li que moltes dones anaven a la Seu d'Urgell. L'opció no la va convèncer perquè "havia de llogar un apartament, anar uns dies abans, estar sola amb els nens i corria el risc que el meu marit no arribés". El SAAS, per ordre de la cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia, no ha volgut fer declaracions al respecte, mentre que el ministeri de Salut argumenta que no hi ha una regulació al respecte "perquè no s'ha fet una demanda formal".

Va decidir-se per Migjorn, una casa de parts situada a Manresa, l'opció més còmoda perquè "pots anar cap allà quan comences el treball de part, tens al bebè i després et pots quedar uns dies". "És un intermedi, no és casa teva però no és un hospital", comenta la Begoña. En el preu, la casa de parts inclou cinc visites, on la mare coneix a les llevadores, i l'estada a la zona de parts, que és una casa a part amb dues habitacions i una sala amb estris que ajudin al part, com una banyera, cordes penjades al sostre o una pilota gran per dilatar millor.

Dit i fet, la nit en què es va posar de part, estant de 40 setmanes, la Begoña i la seva família van pujar al cotxe, sense treure's ni el pijama, per fer les dues hores de trajecte que separen Andorra amb Migjorn. "Podria haver sortit al cotxe perfectament", reconeix, "però preferia que sortís al cotxe abans d'anar a l'hospital". Un cop allà, tot va anar al ritme que marcaven el bebè a punt de néixer i la mare, sota la supervisió de les llevadores que "estant allà pel que necessites però deixant-te el teu espai", és a dir, sense fer tactes ni controlar les constants a cada moment.

Una de les qüestions que més li preocupaven era el fet de regularitzar la situació del nounat. Al Principat, si en un part la placenta no surt a l'hospital, els pares han de fer-se unes proves d'ADN, que tenen un preu de 200 euros per la mare i 300 per al pare, per demostrar que la criatura és filla seva. "El meu, com ha nascut a fora, té els papers de la casa de parts segons ha nascut allà i és espanyol", obligant als pares a demanar la reagrupació familiar per regular la situació al país.

Després de l'experiència, té clar que si tornés a tenir un fill el tindria a casa. La primera vegada va anar a l'hospital d'Eivissa quan van començar a tenir contraccions i un cop allà van explicar-li que, perquè el part no trigués tant i "per si passava alguna cosa", havien d'injectar-li l'oxitocina, que accelera el part, i punxar-li l'epidural, ja que si la situació es complicava l'haurien de dormir sencera, el que per a ella eren insinuacions "perquè tinguis por i puguin fer el que vulguin amb tu". "Al ser el primer em vaig deixar fer perquè no sabia si aguantaria", afirma, tot i que havia demanat tenir un part natural. El seu primer fill va acabar naixent per cesària en mans d'un ginecòleg amb el sobrenom d''El cirurgià', que va insistir en fer l'operació perquè, després d'una hora d'empènyer, el bebè "continuava molt alt i trigaria molt en sortir". La segona filla va néixer a casa, amb l'ajuda d'una llevadora que tant a ella com al seu marit els "va agradar molt". "Comença tot i no t'has de moure, pots anar a la teva dutxa i fer el que vulguis", recorda la Begoña d'un part que va començar a la nit i que va acabar 20 minuts després que arribés l'especialista.

stats