Policies de balcó

Des del confinament s’han multiplicat les denúncies ciutadanes que alerten de comportaments incívics i tota mena d’incidents, siguin o no certs

L’ actitud responsable amb que la majoria de la població va prendre’s el confinament és més que evident. En el seu conjunt a dia d’avui la ciutadania segueix actuant de manera exemplar per mantenir a ratlla el coronavirus i fer front a l’emergència sanitària d’acord amb les indicacions i recomanacions de les autoritats. Enmig d’aquest escenari ha emergit amb força la figura dels anomenats “ policies de balcó”, ciutadans anònims que sovint actuen amb excés de zel i denuncien qualsevol incident o situació que consideren incívica, majoritàriament aprofitant l’aparador que els ofereixen les xarxes socials.

En una societat petita com l’andorrana la proximitat d’aquest tipus de denúncies fa que més o menys tothom identifiqui l’acusat. Sovint les delacions ratllen la infàmia i la falsedat, especialment quan van acompanyades de comentaris a les mateixes xarxes socials. I és que normalment es tracta d’a cusacions basades en una imatge presa amb un telèfon mòbil sense conèixer la veritable versió del fet, simplement la interpretació d’un ciutadà amb excés de zel que n’assenyala un altre.

Les denúncies ciutadanes via xarxes socials com Facebook, Twitter o comptes de whatsapp són a l’ordre del dia. En alguns casos no es contrasta o s’exagera l’acusació, amb la conseqüent responsabilitat que el 'delator' assumeix a l’hora de fer pública la denúncia que es tracti. La desinformació i el magma de comentaris pot acabar sent un maldecap per a qualsevol ciutadà, una arma de doble tall entre aquells que abans d’escriure ni agafen aire ni compten fins a deu.