Societat 07/11/2017

El psicòlegs defensen ser a la cartera de serveis però no "de qualsevol manera"

Per mostrar el suport de la ciutadania a la seva demanda han recollit ja 2.500 signatures i allarguen la campanya fins al 30 de novembre

M. F.
3 min
La junta del Col·legi de Psicòlegs, amb el president Òscar Fernández al capdavant, durant la roda de premsa d'aquest dimarts. / M. F.

Andorra la VellaEl Col·legi de Psicòlegs d’Andorra es mostra optimista que se’ls inclogui en la cartera de serveis que el ministeri de Salut està enllestint però també reivindiquen que “no hi han de ser de qualsevol manera”. Així, i tot i que encara no saben els criteris que es faran servir, esperen que la proposta sigui acceptable en tots els seus extrems. De manera paral·lela, el col·lectiu continua amb la recollida de signatures per mostrar el suport de la societat a la seva demanda i que ja porta 2.500 firmes. Veient aquests resultats, han decidit allargar el termini fins al 30 de novembre.

El president del col·legi, Òscar Fernández, ha destacat que fa molts anys que reivindiquen que els seus serveis siguin inclosos al “sistema de salut com un especialista més” i ha remarcat que ara com ara s'està davant “un moment crucial per prendre d’una vegada les decisions polítiques que, per un motiu o altre, fins ara s’han anat ajornant”.

D’aquesta manera, ha destacat que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió ha augmentat gairebé un 20% en la darrera dècada i que més d’un 10% de les baixes laborals del 2014 estaven vinculades a patologies de salut mental, i per tant, ha reivindicat el pes dels professionals de la psicologia davant els reptes de la salut.

També han defensat que hi ha una part de l’espectre de l’atenció psicològica que no hauria de ser coberta des de l’hospital, on només s’haurien d’atendre els casos més greus. Així, defensen que el fet que es facin càrrec dels casos menys greus fa que hi hagi una “sobrecàrrega assistencial” i, a més, reivindiquen que el fet que aquests serveis de l’hospital estiguin coberts per la CASS pot suposar una “competència deslleial”, ja que a més s’estan oferint preus fora de mercat i aquest fenomen és contrari a la lliure elecció o la lliure competència. A l'últim, creuen que aquesta situació suposa un greuge cap al pacient, ja que si va a un psicòleg privat ha de satisfer el 100% de la tarifa.

Per aquest motiu defensen que el psicòleg, que ara com ara és “l’únic professional de la salut fora del sistema de conveniació amb la CASS”, ha d’entrar en el sistema sanitari i esperen veure de quina manera s’articula aquesta demanda. I és que, tot i que no coneixen la proposta concreta de la seva entrada a la cartera de serveis, sembla que podria estar lligada a què atenguessin les patologies menys greus, que es fessin unes determinades visites segons la patologia i que la persona fos derivada pel metge de família, unes condicions que a priori “serien acceptables”, segons Fernández, que també ha reivindicat que “la proposta del ministeri ha de ser bona” i, per tant, estan a l’espera de veure, també, les tarifes que s’acabarien fixant.

Ara estan pendents d’una reunió amb el ministeri de Salut, amb la comissió de Sanitat i Medi Ambient del Consell General i amb la direcció de la CASS, que sembla que no ha respost la petició de reunió que li han adreçat els psicòlegs. En aquest sentit, el president dels psicòlegs ha recordat que ja han mantingut diferents trobades per intentar conscienciar les diferents parts de la necessitat de ser dins el sistema de salut públic.

És més, reivindiquen que si es tenen en compte els objectius del pla nacional de salut, entre els quals crear un sistema sanitari de prestigi i qualitat i que promogui la prevenció i fomenti la cultura de la salut, tenint en compte la lliure elecció o la lliure competència, entre altres, aquest és el moment idoni perquè les reivindicacions que fan tinguin una resposta favorable. Des del col·legi creuen que ara estan “més a prop que mai” que s’atenguin les seves demandes, però recorden també que cal “un impuls final” per tenir la consideració “necessària”.

stats