Societat 05/06/2018

Sancions d'entre 100 i 24.000 euros per lluitar contra qualsevol tipus de discriminació

L'avantprojecte de llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació preveu que les dones puguin reclamar les diferències salarials com a indemnització en cas de ser víctimes de la bretxa salarial

Ana
3 min
Compareixença del ministre Xavier Espot. / M. T. (ANA)

Andorra la VellaEl ministre d'Afers Socias, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha donat a conèixer aquest dimarts a la comissió legislativa d'Afers Socials i també a les entitats de la Taula transversal del treball l'avantprojecte de llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació. L'objectiu és que els grups parlamentaris i els col·lectius concernits puguin fer-hi aportacions en el termini d'una quinze dies, i poder entrar el text a tràmit parlamentari d'aquí a un mes per tal que es pugui aprovar aquesta legislatura.

El text, que és fruit del Llibre blanc de la igualtat, té com a objectiu lluitar contra qualsevol tipus de discriminació i està especialment enfocat a les dones, els infants i joves, les persones amb discapacitat, les persones nouvingudes i les persones LGTBIQ. Serà d'aplicació en tots els àmbits de la vida, tant pública com privada i, en cas d'incompliment, a banda dels règims sancionadors que ja s'inclouen en les normatives sectorials, preveu sancions d'entre 100 i 500 euros per a infraccions lleus, d'entre 500 i 3.000 euros per a les greus i d'entre 3.000 i 24.000 per a les molt greus. També s'afegeix la prohibició de rebre ajuts durant 3 anys o de contractar amb l'administració durant 2 anys.

Tant el ministre com les assessores que han participat en l'elaboració del text, Raquel Serrano i Mònica Geronés, han destacat que la llei és puntera en alguns aspectes, com ara la incorporació del principi d'igualtat retributiva per raó de sexe per lluitar contra la bretxa salarial de gènere. A més, qualsevol dona discriminada per aquesta raó tindrà dret a reclamar com a indemnització tota la diferència retributiva durant el temps que s'hagi produït.

Un altre aspecte que també es modificarà en la futura llei de relacions laborals és la previsió que qualsevol acomiadament per causa discriminatòria es consideri nul, de manera que la persona pugui reincorporar-se al seu lloc de treball. Tenint en compte que la llei de relacions laborals també es troba en tràmit parlamentari, caldrà acabar de definir si les modificacions es poden incloure en el treball d'esmenes o s'opta per incloure una disposició final a la llei d'igualtat, tal com es farà per modificar la resta de textos legislatius que cal reformar.

Un altre canvi substancial és la inversió de la càrrega de la prova en tots els casos de desigualtat, de manera que només aportant indicis haurà de ser la part demandada qui haurà de demostrar que no hi ha hagut discriminació. El ministre ha reconegut que aquesta mesura és un "canvi de paradigma" que té per objectiu eliminar les desigualtats en la societat, però que no ha de generar por perquè els indicis de discriminació sempre hauran de ser suficientment objectius i fonamentats.

Les persones que denunciïn una discriminació podran demanar mesures cautelars i es vetllarà per evitar que no puguin patir represàlies i, a diferència d'altres països, la llei obligarà els poders públics a aplicar mesures de discriminació positiva temporals per erradicar una situació de discriminació en un determinat col·lectiu.

La llei també preveu l'aplicació de mesures per promoure la igualtat de tracte, entre les quals destaca la creació de l’observatori de la igualtat, el pla integral per a la igualtat de tracte i no-discriminació, el programa d’inserció laboral, el programa d’inclusió social de persones nouvingudes, el programa per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i les campanyes i programes de sensibilització.

Durant el torn de preguntes, la consellera del grup parlamentari liberal, Judith Pallarés, ha demanat si arran de la llei es modificarà la tipificació els delictes d'abús, agressió i violació del Codi Penal per complir amb el conveni d'Istambul, tal com es reclama a Espanya arran de la polèmica sentència coneguda com la Manada. Espot ha dit que de moment no es preveu cap modificació ja que la tipificació d'aquests delictes ja es va adequar en el moment de ratificar el conveni, l'any 2014.

stats