Stop Violències denuncia davant l'ONU "la manca crítica de drets de les dones"

Andorra la VellaLa presidenta de Stop Violències, Vanessa M. Cortés, en tant que representant d'Andorra a la 74a sessió del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació de les dones (Cedaw) ha demanat a l'executiu la despenalització de l'avortament. Una intervenció on ha denunciat la "infantilització" que viuen les dones, pel fet de no poder decidir sobre el seu propi cos. Ha fet referència a unes "polítiques de la por i la confusió que estan arrelades" i amb les quals es relaciona directament la despenalització de l'avortament amb una "crisi institucional". Per això, des de Ginebra ha demanat que el Principat acati el conveni d'Istambul, perquè les dones puguin ser "ciutadanes plenes i no de segona classe".

Davant la Cedaw (òrgan pertanyent a l'ONU) també ha parlat del servei d'acompanyament que l'executiu preveu tenir enllestit a principis de l'any vinent i que, per a Cortés, en declaracions a l'ARA Andorra, serà "un tribunal encobert", format per quatre càrrecs masculins i "amb un funcionament lent que farà que es passin els terminis de la dona per poder avortar". Una forma de "pressió institucional" que portarà a l'entrega en adopció de la criatura un cop la mare passi nou mesos d'embaràs no desitjat i doni a llum. De fet, Cortés denuncia que l'actual llei de família contempla la retirada de la custòdia si la dona ha tingut una adolescència complicada, pateix alguna malaltia greu o no arriba a un llindar mínim de renda, afavorint l'adopció del seu fill o filla. "Una mare pobre no vol dir una mare incapaç", ha assenyalat la presidenta de Stop Violències a aquest mitjà.

Cortés ha comparat a Ginebra la situació que es viu al país amb una relació de parella tòxica, on “de portes enfora dona una visió de parella perfecta, però de cara endins exerceix la violència de manera cruel”. Una violència que ha exemplificat no solament amb el dret a l’avortament, sinó també en la manca de serveis especialitzats per tractar la violència de gènere, o en una policia que “no està entrenada per reconèixer la violència masclista”. També les dificultats per accedir a informació sobre salut sexual i reproductiva o el que no hi hagi “cap equip especialitzat a l’hospital per aquelles dones que han estat violades”.

Llei de reproducció assistida

"Lluny de donar una resposta a les dones", ha expressat la presidenta d'Stop Violències, "veiem com s'ha privatitzat la reproducció assistida", discriminant a aquelles parelles sense recursos a poder beneficiar-se. La llei que ho regula parla de la mare "fent servir una paraula masculina" i la qual no reconeix que dues mares puguin registrar a la seva criatura de manera legal. Sí que s'ha regularitzat, en canvi, "la compra de bebès a Kíev", infants procedents de la gestació subrogada i que sí que poden inscriure's al registre civil.

En un informe entregat durant la sessió, Stop Violències ha redundat en altres aspectes discriminatoris per a la dona, com la prostitució o la falta de mitjans per poder atendre a les maltractades.