El Superior aparta definitivament Cascales del cas Landstreet

Accepta la doctrina del Constitucional sobre la prioritat de la imparcialitat objectiva

La sala penal del Tribunal Superior ha decidit en un aute del 7 de març que la batlle Azahara Cascales no pugui estar en la investigació de la causa Landstreet, una de les derivades del cas BPA. La batlle havia estat recusada pels expropietaris de BPA, els germans Cierco, que consideraven que se l'ha d'apartar de la causa perquè havia desenvolupat un càrrec assessorant el ministre Xavier Espot.

La recusació va arribar al Constitucional, que va anul·lar la sentència del Superior que rebutjava apartar la magistrada en el marc de la 'trama Landstreet', relacionada amb el cas BPA. Cascales està encarregada d'instruir diverses causes relacionades amb la intervenció de BPA i per als germans Cierco, vinculats amb la 'trama Landstreet' i encarregats de presentar la recusació davant del TS, que consideren que no és apte per instruir el cas perquè prèviament havia estat secretària d'Estat de Justícia i Interior en la primera legislatura demòcrata.

El TC va considerar que la recusació de la magistrada no estava fonamentada en dret i va demanar al Superior que la reconsideri i l'argumenti de nou.

El que ha fet ara el TS és apartar definitivament la magistrada, donant la raó al TC pel que fa a la prioritat de la "regla d'imparcialitat objectiva prioritària sobre tota altra consideració".

L'aute admet que Cascales va "exercir funcions de coordinadora dels afers jurídics del ministeri de Justícia", tot i que, en defensa de Cascales, el tribunal puntualitza que "no va tenir coneixement d'aquest dossier durant aquest període –absència d'imparcialitat subjectiva– i que existeix un risc important de vulneració del dret a la jurisdicció des del punt de vista dels perjudicats". El Superior indica que el Constitucional aplica "una concepció estricta del principi d'imparcialitat objectiva".

Landstreet venia a ser una caixa B, un sistema de pagaments secret que va permetre abonar més de 46 milions d'euros en comissions a 120 directius, empleats i intermediaris del banc. L'esquema es va idear per burlar al fisc i els controls de prevenció de blanqueig, segons la investigació.