Veïns d'un bloc dels Miró es queixen d'increments de fins el 43% del lloguer

El candidat del PS diu que no s'encarrega de la gestió però els inquilins mantenen que sí que pacten amb ell

Un dels punts que va centrar el discurs polític del PS tant al Consell General com dins de la societat civil és la problemàtica entorn de l'habitatge. La formació que lidera Pere López sempre s'ha manifestat molt crítica amb la gestió del Govern demòcrata i, de fet, López i Espot han protagonitzat intensos debats a l'hemicicle parlamentari. El PS també ha volgut ser protagonista del moviment popular que va sortir al carrer per protestar per la precarietat i contra les lleis laborals, i per aquest motiu resulta sorprenent el que està passant en un edifici situat a Santa Coloma, on regna la indignació dels veïns per l'increment desmesurat que estan patint en l'actualització dels preus dels lloguers.

La història seria una de les moltes que passen a Andorra amb propietaris que intenten fer més negoci amb els pisos i els seus inquilins. Però en aquest cas la indignació d'aquests veïns és encara més gran perquè els gestors són Joaquim Miró i la seva germana Núria (que viu a Barcelona), tot i que el propietari legal és el pare. Miró, per a qui no el situï encara, és el cap de llista de la candidatura parroquial conjunta del PS i Liberals a Andorra la Vella. És un conegut empresari que va militar a la formació socialdemòcrata, provinent de l'antiga Nova Democràcia que presidia amb Jaume Bartumeu com a líder del partit i que va mutar en l'actual PS, i la llista de la capital és la més important a nivell parroquial i on la coalició té més esperances en superar a la de Demòcrates. Actualment, però, no és militant del PS.

Miró i la seva germana van agafar la gestió dels immobles quan la mare va morir (el seu pare és molt gran i està ingressat en una residència) i des d'aleshores, segons relaten els veïns d'aquest antic edifici de Santa Coloma construït fa 50 anys (on es troba la ludoteca i l'oficina del comú, té dues escales i uns 40 inquilins) s'estan incrementant els contractes fins a un 43%, un augment que ha obligat alguns llogaters a abandonar el seu pis de fa anys per marxar. "Algú ha hagut d'anar-se a la Seu d'Urgell" perquè els preus a Andorra són inaccessibles, explica un d'aquests llogaters que mostra la seva indignació després de viure 40 anys i d'haver de marxar també perquè no pot afrontar la pujada.

Una altra de les veïnes explica que des del mes de maig passat el lloguer de l'habitatge ha passat de 560 euros a 800, amb calefacció inclosa. Tant ella com el seu marit, tots dos jubilats, s'han resignat a pagar l'augment de renda perquè "ara mateix no trobarem res millor", tenint en compte que viuen en un pis de quatre habitacions amb una terrassa gran.

Al bloc B, un matrimoni vivia fa més de 20 anys en un pis de dues habitacions. No van pagar dipòsit, però a canvi van reformar la cuina. Més tard, van canviar-se a un pis de quatre habitacions del mateix edifici, sense pagar dipòsit i tornant a refer la cuina, que els va costar entre 5.00 i 6.000 euros. L'any passat van rebre una carta anunciant una pujada de 300 euros en l'arrendament que no podien assumir, per això van voler mudar-se un altre cop al pis de dues habitacions, lloguer del qual també havia passat de 400 a 600 euros. La veïna va demanar a la germana de Miró, seguint les ordres del candidat del PS i actuant com a portaveu dels dos, que li retornessin els diners de la reforma però ella es va negar perquè "allò ja havia passat". Al nou pis "no només em van fer pagar entrada sinó que em vaig trobar la mateixa cuina que havia posat".

Els llogaters també han notat millores a les zones comunitàries. Des que els germans gestionen l'edifici han contractat una altra empresa de neteja per a les escales i l'ascensor, que abans sempre estaven bruts, i han col·locat càmeres de seguretat, de manera que poden saber la identitat de qui malmeti l'espai.

Els contractes són de cinc anys i després es renoven anualment. Com a excusa per justificar l'increment es fa una petita reforma, com per exemple canviar la banyera per un plat de dutxa o instal·lar terra de parquet, i amb això la llei emparava l'increment. Això fins dimecres passat, quan va entrar en vigor la congelació dels arrendaments per un any que estableix que el preu només es podrà augmentar el 0,7% de l'IPC. Aquesta mesura destinada a pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu és una de les esmenes al pressupost del 2019.

Els Miró s'han avançat al canvi legislatiu. Un dels arrendataris explica que pagava 470 euros mensuals i que a l'octubre va rebre una carta on li demanaven 800 euros al mes. Va entregar les claus i va deixar l'apartament després de dècades de viure-hi. El mateix passa amb un matrimoni gran que viu des de fa més de 30 anys al mateix pis. En un d'aquests casos el canvi suposa acostar-se al salari mínim: de 480 a 700 euros, 6 de l'aigua, 75 de calefacció i s'ha de sumar 80 euros de la plaça d'aparcament. Els contractes encara van a nom del pare, però segons els inquilins són els germans els que firmen.

Quim Miró s'ha desmarcat de la gestió i ha mantingut que els pisos estan a nom del seu pare i que és la germana qui té els contactes amb els inquilins, fet que aquests neguen i fins i tot aquest diari té documents on és l'empresari andorrà qui negocia amb un dels veïns. Miró ha volgut defensar-se dient que no ha fet "res il·legal, no és la meva feina portar els pisos i es tracta d'un negoci del meu pare". També ha subratllat que en alguns casos eren contractes antics que "feia 10 o 15 anys que no es tocaven".