ENTREVISTA

Verònica Canals: “Tenim un territori ric amb tot tipus d’experiències i s’ha de donar a conèixer”

La ministra de Turisme posa en relleu que la voluntat és crear una oferta cultural que es pugui allargar en el marc de la temporada baixa

Fa gairebé sis mesos que Verònica Canals va agafar les regnes del ministeri de Turisme, amb el gran repte de continuar potenciant un dels sectors estratègics per a l’economia del país.  Quines són les línies estratègiques que vol seguir aquests quatre anys?
Un dels objectius és diversificar l’oferta turística. Un altre, desestacionalitzar. Tenim una gran afluència a l’hivern però n’hem de tenir també als mesos d’estiu, quan s’acaba la temporada d’esquí. I el tercer objectiu és tenir sempre com a element vertebrador la qualitat, és a dir, enriquir l’experiència perquè tingui més qualitat, amb coses en què fins ara potser no havíem fet tanta incidència, com ara l’oferta de natura i autenticitat. Andorra té, per exemple, molts productes locals, i tota la gent que ve, sovint per comprar o per gaudir d’un espectacle, ho desconeix. Ja ens hem posat a treballar en aquests aspectes i hi haurà formacions específiques perquè el personal del sector pugui explicar què és Andorra i els seus productes. L’objectiu és fer com un relat perquè el que es veu és que avui en dia cada vegada més la gent viatja per tenir una experiència. Hi ha gent que vol fer senderisme, menjar carn de qualitat andorrana, anar a la fàbrica de xocolata a menjar cacau... Són microexperiències que volen viure, que enriqueixen el producte Andorra i motiven la gent a quedar-s’hi més temps. Aquesta diversificació i desestacionalització tenen com a objectiu, també, fer repetir el consum d’Andorra, no només venir per una sola cosa com esquiar sinó tenir també la motivació de tornar.

Com es pot aconseguir que els visitants coneguin tota l’oferta?
Una de les tasques d’Andorra Turisme i el ministeri és ajuntar, per exemple, totes les excursions que es poden fer al país i segmentar-les per tipus de clients. La nostra funció és contribuir a fer venir la gent per motius importants com ara els grans espectacles, però també enriquir l’experiència que puguin tenir més enllà del que els ha fet venir.

Un dels reptes, així, és fer conèixer aquesta oferta més enllà de l’hivern.
Tenim un territori ric amb tot tipus d’experiències i s’ha de donar a conèixer. Aquesta és la nostra tasca.

També cal una promoció conjunta de tot el producte...
Ara hem començat a treballar, cada vegada amb més força, la compenetració entre el govern i els comuns en totes les programacions turístiques, culturals, esportives... Intentar sumar amb el lloc on s’organitza. S’està treballant per potenciar la temporada que va des que tanquen les estacions fins que comença l’estiu. Volem encabir una oferta dins el mes de maig que sigui molt més cultural que esportiva, perquè a l’hivern és més esportiva. Es tractaria de crear un seguit d’espectacles i estem avaluant de quin tipus. També volem barrejar aquesta oferta cultural amb la del país. Per exemple, si hi ha vins, combinar aquesta producció amb espectacles.

Una de les propostes que els últims anys ha portat molta gent és el Cirque du Soleil. Tornarà l’any que ve?
Fa set anys que tenim un acord amb ells i és una empresa molt potent, que fan coses noves i disruptives. Estem avaluant si prolonguem aquest espectacle i aquest partenariat amb el Cirque i quins tipus d’espectacles ens poden proposar durant el mes de juliol. Sabent que aquest mes, amb un aforament de 5.000 persones al dia, tenim més de 100.000 visitants, tots els actors implicats ens han insistit moltíssim que, llevat que tinguem una altra proposta que pugui portar aquesta quantitat de gent, s’ha de considerar el Cirque. En totes les enquestes que hem fet, més de 15.000, en tots els paràmetres de qualitat estem per sobre del 8,8. Això vol dir que és un sistema que no està esgotat, que és el que em preocupava més. S’ha de redefinir per sorprendre. Ara hi ha la negociació per saber si seran capaços de reinventar-se. Més enllà d’aquest espectacle, si fem, per exemple, un mes ple de música, els grups andorrans s’han de posar a la palestra.

"Estem avaluant si prolonguem l'espectacle i el partenariat amb el Cirque du Soleil"

A banda d’un mes de maig més cultural, quines altres accions es preveuen per fer venir turistes?
Mantenir durant els mesos d’octubre i novembre l’oferta que fem amb l’Andorra Shopping Festival, que aquest any s’ha enriquit perquè ens hem reinventat pel que fa a comunicació. Hem privilegiat molt el tema 'online' i s’ha tornat molt interactiu. En funció del que consulti la gent s’han dissenyat diferents experiències per a famílies, parelles, gent més gran... Hem volgut donar un caràcter més fresc a l’oferta i no ens hem cenyit només al que s’ha fet els últims anys. Els actors, a més, tant públics com privats, s’hi han involucrat molt amb els espectacles de Noa i Luz Casal. I també hem apostat per canviar les dates. Fins ara es feia per Tots Sants, però hem decidit que és una data en què sovint la gent ja ve i cal ajudar el teixit empresarial i estirar al màxim l’Andorra Shopping Festival, cosa d’un mes. El Black Friday el mantenim. Després vindrà tota l’encesa de llums, que també és una proposta més abans del pont de la Puríssima.

Un dels temes a debat pel que fa al Cirque du Soleil és la seva ubicació. Es farà un espai multifuncional?
La necessitat hi és, per encabir tot el que acabem de dir. A més, a l’octubre tenim la Fira d’Andorra la Vella i a l’hivern molts actes organitzats pels comuns. Hi podríem ajuntar oferta cultural, esdeveniments esportius, congressos... Per saber si es farà o no, s’està estudiant la possibilitat, perquè són inversions importants i cal estudiar-les detingudament.

Els congressos poden ser una de les línies a explotar al país?
Tenim una ciutat com Barcelona que fa congressos fantàstics amb una infraestructura molt bona i no es tractaria de treballar sobre la quantitat sinó sobre la pertinença de certs congressos, que encara que siguin petits hi ha grans eixos com la sostenibilitat o les tecnologies en què Andorra podria ser un laboratori. No és competir amb Barcelona, sinó que seria explotar la singularitat que té Andorra de ser disruptiva i actuar com un laboratori per a altres llocs.

Pel que fa a nous mercats, on es pot incidir?
Hem insistit aquest estiu en l’'online'. En els països que tenim a prop encara es pot picar molta pedra i fer-los venir en moments en què ells hi estan disposats. Un exemple són els italians i els alemanys. Els italians han crescut de manera exponencial a través de comunicacions 'online': de 3.500 descàrregues hem passat a 265.000. Això vol dir que mostren interès, i ells venen més aviat en temporada d’hivern. Els alemanys també han crescut i venen a l’estiu perquè tenen tot el segment hivern consolidat. Amb França també hi ha una gran feina a fer que passa per crear una experiència de producte i de país que sigui més afí al tema muntanya, que per a ells és molt atractiu. Potenciar tots els camins de muntanya i crear un partenariat amb la regió d’Occitània per donar contingut als GR. Amb Catalunya i Espanya, el mateix. Per atacar països grans com la Xina o els Estats Units, s’ha de ser ben conscient del retorn que pot tenir, en quant de temps i si som capaços de ser sostenibles en aquesta despesa.

"Per atacar països grans com la Xina o els Estats Units, s’ha de ser ben conscient del retorn que pot tenir"

Un aeroport al país seria important per fer-los arribar?
Pot ser una palanca. Pel que fa al format, el disseny... ho deixo als tècnics. Cal veure com es pot elaborar sempre tenint la consciència del model de país que volem. Per carretera s’han fet molts esforços amb França i això s’ha de celebrar i fer més fluid tot el passatge. S’han fet moltes inversions i ara s’intenta controlar al màxim tot el tema de les allaus.

Com es preveu la temporada d’hivern?
Les estacions han fet 16 milions d’euros en inversions, han creat un producte molt interessant perquè justament s’han reinventat, no paren de fer-ho, i això és un punt positiu. Preveuen un 5% de creixement, l’oferta és variada i a més tot el que és oferta annexa també ha fet molts esforços. Tenim Caldea, que ha fet millores. També hi ha noves infraestructures pel que fa a a les botigues. De cara a l’hivern hi haurà unes quantes coses noves que s’estan coent ara. A més, tenim una certa garantia quant a la innivació artificial, que és una destinació que pot garantir neu.

A Andorra li cal un casino?
Com més oferta, millor. Sempre que tinguem aquest punt de sostenibilitat i de construir-la amb seny. Hem d’elaborar un full de ruta entre tots perquè l’experiència a Andorra no trontolli d’un costat o de l’altre. No hi ha d’haver massificació, sinó que la gent ha de poder gaudir del país.

Andorra s'ha de reinventar?
Sempre, tot i tothom s'ha de reinventar. No vol dir esborrar i començar alguna cosa de nou. La dificultat de fer-ho és guardar les nostres arrels, posar de manifest més una cosa que un altra en funció del model de país que volem, potenciar la qualitat, en contingut d'experiència muntanya o compres. Per exemple, un dels sectors que s'ha de reinventar arreu del món és el 'retail', perquè és un sector que està en crisi per l'arribada de l''on-line', que és molt forta. L'experiència de compra ja no és la del dependent que et donava el producte perquè la demanda era tan gran que era simplement donar-te'l sense que hi hagués cap experiència. Tot el que es feia antigament i que es basava en l'economia circular pot ser una oportunitat, com per exemple els 'outlets' de segona mà. Reinventar-se és intentar fer-ho sempre millor quan veiem que tenim la capacitat de fer-ho.

"Reinventar-se és intentar fer-ho sempre millor quan veiem que tenim la capacitat de fer-ho"

El turisme s'ha fonamentat molt en comerç i neu i potser és el primer el que ha de fer més esforços en aquesta reinvenció, no?
Jo crec que la neu també s'ha de reinventar i ja ho està fent. És un sector molt proactiu i ara ja estan treballant, per exemple, en el tema dels allotjaments més rurals. Perquè potser no tothom vol allotjar-se a un hotel i hi ha dominis que estan explotant aquesta via d'un allotjament més autèntic. També oferir productes de quilòmetre zero. Si ells ho fan jo crec que el comerç també ho ha de fer; ja hi ha grups de producte que estan reflexionant sobre què pot ser una bona experiència a Andorra quan et ve algú a comprar, si donem suficient, què podríem donar més per ser millors... En l'atenció al client també s'hi fan molts esforços perquè tothom sigui atès de la millor manera. I és això, ser més competitius en funció de què vol el client. Mana el visitant i hem d'afinar perquè s'hi trobi a gust.

"Mana el visitant i hem d'afinar perquè s'hi trobi a gust"

Un altre dels aspectes en el turisme és millorar les infraestructures dels allotjaments. Com pot ajudar la nova llei?
Està anant molt bé. Tothom s'ha apuntat a fer reformes en el sentit que la llei és dura, perquè ens hem alineat sobre la llei europea, per tenir el mateix estàndard de qualitat. En cap moment és una cosa edulcorada, és una llei seriosa, que redueix la capacitat de llits, però millora la qualitat per a les persones que s'hi allotgin i també és el pretext perquè aquestes comunitats de veïns ja tinguin un objectiu comú i les reformes han fet que moltes unitats, molts edificis, s'hagin reformat tots de cop. I s'ha establert un diàleg entre els mateixos propietaris; és un bé organitzar tot perquè la qualitat sigui la millor. Preval la qualitat, perquè estan referenciats en plataformes com Booking.

Com ajuda aquesta llei a combatre un dels problemes que es dona arreu i que és el dels pisos il·legals?
Aquí a Andorra tenim uns 47.000 llits i el nivell d'intrusisme és molt feble i ara també es començarà a sancionar. Però vist el volum de llits que hi ha, la demanda dels apartaments turístics s'ha estancat i tenim molta oferta de llits. Ara començarem, a més, una tanda d'inspeccions, sabem tot el que s'ha registrat ja que el tamany del país també et permet quantificar-ho de manera més afinada que en un país més gran. El problema, doncs, no és tan preocupant com en una altra destinació.