Els advocats al·leguen que cap norma legitima el Govern com a part en el judici per l'afer BPA

Andorra la VellaTercera jornada del cas relacionat amb el cas BPA i tercer dia dedicat a les qüestions prèvies. Se n'han defensat dues, la de la legitimació del Govern com a part en la causa i la que al·lega irregularitats en una comissió rogatòria adreçada a Espanya després de l'esclat de l'afer BPA arran de la nota dels Estats Units. Així, l'advocat de la defensa Salvador Capdevila ha presentat una qüestió prèvia en què es posava en dubte la legitimitat del Govern per ser acusació particular dins la causa. Totes les altres defenses s'han adherit a la petició que el Govern sigui "expulsat" d'aquest judici.

D'aquesta manera, s'ha posat en relleu que no hi ha norma jurídica que empari aquesta constitució com a part, ja que han insistit en el fet que la defensa de l'interès general ja està representada pel ministeri fiscal. Així, han posat en relleu que el Govern no pot assumir aquesta participació en aquesta causa ja que, del contrari, estaria "aixafant" la funció que diferents normes atorguen a la fiscalia. D'aquesta manera, Capdevila ha destacat que el Govern estaria, en aquesta causa infringint un poder per "immiscir-se" en un altre i que s'estaria "polititzant la justícia". A banda d'aquest argument general centrat en la no legitimació del Govern, Capdevila també ha assenyalat altres vicis com el fet que la querella no estigui signada per totes les parts que caldria i que no hi hagi una designa clara d'advocat. El lletrat Alfons Clavera ha insistit en el fet que no hi ha previsió legal expressa que habiliti el Govern en aquest procés penal. Precismanet, quant a la manca de legitimitat, un altre dels lletrats, Jesús Jiménez, ha incidit en el fet que el Govern no ha acreditat quin perjudici o ofensa ha patit en particular. Capdevila ha afegit, a més, en el seu torn de contrarèplica, que el Govern no hauria de querellar-se per delictes comuns i, en aquest sentit, Josep Antoni Silvestre ha considerat que llavors s'hauria de personar en d'altres qüestions. Quant a la representació dels ciutadans, els lletrats han coincidit en què la presentació de la ciutadania correspon al Consell General i no al Govern.

El posicionament del Govern i la fiscalia

El ministeri fiscal s'ha oposat a aquests arguments i ha destacat que li sobta que aquesta qüestió de la presència del Govern no s'hagi impugnat abans. També ha defensat la seva actuació independentment del Govern. La defensa del Govern, Manuel Pujadas, també ha defensat la seva legitimació en aquesta causa ja que el ministeri fiscal no té "l'exclusiva" de la defensa dels interessos generals. I ha remarcat que l'executiu pot considerar-se ofès en aquest afer i que si no ha reclamat cap indemnització ha estat perquè es reserva aquesta acció un cop hi pugui haver una condemna. Ha remarcat que han actuat en defensa dels interessos generals. "El Govern pretén la defensa de la ciutadania andorrana i està habilitat legalment" per poder actuar en aquesta causa com a acusació particular, ha remarcat Pujadas, afegint que la crisi de BPA va ser un "cataclisme" no només per a l'entitat en si sinó per al sistema financer. A més, ha dit que estava acreditat i degudament apoderat per exercir la defensa de l'executiu.

Després d'aquesta intervenció, els lletrats de la defensa han considerat que no s'havia argumentat en base a quines normes el Govern es creu legitimat per actuar en aquesta causa i Clavera ha conclòs que el Govern ha comparegut en aquesta causa "en clara invasió competencial".

D'altra banda, una altra de les defenses, Anna Solé, ha demanat que es declari la nul·litat del sumari ja que la prova incriminatòria seria nul·la perquè ha qüestionat la manera com es va obtenir. D'aquesta manera, ha exposat que no es va complir amb els preceptes del conveni de cooperació judicial d'Estrasburg en la comissió rogatòria a través de la qual, una vegada es va fer pública la nota del FinCEN, es va demanar auxili judicial a Espanya. Així, ha destacat que no es va conèixer el contingut d'algunes comunicacions, la qual cosa vulnera el dret a la defensa, i també ha qüestionat que es fes per la via d'urgència quan això no estava justificat ja que es tractava de fets coneguts a Andorra. També ha posat en dubte el contingut de la resposta que es va fer des d'Espanya, adjuntant una part de l'agenda de Rafael Pallardó, un vídeo i una declaració Pallardó, i ha destacat que no se sap en quines condicions es va practicar tota aquesta prova. A més, ha posat en relleu que Pallardó va declarar poc després a la Policia d'Andorra i que aquesta mateixa declaració es podria haver fet en seu judicial. Per tot això creu que aquesta prova, que sustenta la investigació sobre les compensacions, és nul·la i, per tant, tot el que se'n deriva. El lletrat Josep Antoni Silvestre ha volgut afegir que no entenia per què es van fer comissions rogatòries "per coses que ja teníem a Andorra". El ministeri fiscal ha rebutjat "teories conspiratòries" ja que "cauen pel seu propi pes" i ha defensat que la comissió rogatòria es va fer sota els paràmetres del conveni d'Estrasburg. Ha etzibat a les defenses que "no hi ha res pitjor que jugar a la confusió" i que s'havia de saber el que hi havia a Espanya, ja que no era el mateix que es tenia a Andorra.