Societat 24/02/2019

Els advocats insten a fer un replantejament de l'estructura judicial

El col·legi demana al següent ministeri de Justícia que obri vies internes per intentar trobar una solució a les recusacions constants de magistrats

M. M.
3 min
L'edifici que acull el col·legi. / ARXIU

Andorra la VellaLes constants recusacions per part dels acusats de les diferents causes relacionades amb l'afer BPA han provocat que la causa principal Goa Ping estigui suspesa 'sine die' i que altres tinguin paralitzades la instrucció. Una situació que, de moment, no preocupa al col·lectiu d'advocats del país que consideren que el sistema judicial té mecanismes per trobar solucions a través dels batlles suplents. “Actualment no estem en un problema on perilli l'enfonsament del sistema”, defensa la degana del Col·legi d'Advocats d'Andorra, Sophie Bellocq, que nega un possible col·lapse. També es mostra convençuda que si finalment Pijuan és apartat del tribunal, el judici es podrà reprendre amb un altre magistrat malgrat que les defenses no ho considerin així.

Tot i això, considera que a llarg termini cal que el Consell Superior de la Justícia i el futur ministre de de Justícia s'asseguin per estudiar a fons la situació actual i plantejar una sortida. Aquesta podria passar per l'habilitació de més batlles o per la revisió de les lleis per flexibilitzar el sistema i l'estructura judicial. “Cal estudiar a fons, amb calma i amb comissions 'ad hoc' per trobar una sortida que garanteixi el dret de totes les parts”, ha argumentat Bellocq. En unes paraules semblants s'ha pronunciat darrerament el ministre portaveu, Jordi Cinca, quan se li ha preguntat sobre la situació de recusacions constants. En aquest cas, però, el ministre veu mala praxis darrere d'aquest funcionament. “Potser caldrà que fem una reflexió sobre l'estructura judicial que ens vam donar, perquè aquells que la van dissenyar no van pensar que hi hauria persones que tindrien com a estratègia el col·lapse del sistema judicial”.

Bellocq, en canvi, considera que les defenses estan exercint el seu dret quan recusen magistrats i la confirmació d'apartar certs batlles de les causes és símptoma de “democràcia” i que el dret de defensa funciona.

Vistiplau a la prova psicotècnica

En un altre orde de coses, la degana s'ha mostrat molt satisfeta per la recent renovació dels requisits per obtenir el certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat. Un dels nous ítems que s'ha inclòs és la necessitat de passar una prova psicotècnica, per tal de garantir que les persones que vulguin exercir com a advocats comptin amb la capacitació necessària per desenvolupar adequadament aquesta professió. “No sabem quina és la salut mental dels que opten al certificat i un advocat té un càrrec de responsabilitat de defensar els drets de la gent que pot tenir greus conseqüències sobre la vida i el patrimoni dels defensats”, argumenta Bellocq. La degana assegura que la nova mesura està pensada i dissenyada amb la “millor voluntat” i es mostra segura que no serà un impediment per obtenir la validació si l'estat mental és sa.

Un altre canvi rau en el nombre de vegades que un candidat es podrà presentar a l'examen. La prova es podrà repetir un màxim de quatre vegades seguides i en cas de no superar-lo s'haurà d'esperar dos anys per poder-se tornar a presentar. “Moltes persones es presentaven sense estudiar i per provar a veure si sona la flauta”, ha denunciat la degana. És per això que s'ha impulsat aquesta mesura perquè es preparin la prova. “Amb una mínima preparació ningú té cap problema per superar-la”. Una demanda que el col·lectiu portava reivindicant des de fa temps.

Finalment, la degana ha explicat que aquest proper 27 de febrer els col·legiats votaran en assemblea si validen la proposta perquè la propera persona que ocupi el càrrec de degà a partir del gener del 2020 tingui un sou. Bellocq ha defensat la proposta perquè és un càrrec que necessita gairebé dedicació exclusiva provocant l'abandonament del despatx propi. La votació també servirà per estipular quina quantitat es pagarà, perquè de retruc suposaria un augment “residual” de les quotes que aporten els col·legiats.

stats