Societat 25/08/2018

La directora de l'agència antidopatge diu que la tasca "no és tant agafar tramposos, sinó vetllar per la salut dels esportistes"

Des que es va posar en marxa l'ens no ha detectat cap positiu

Ana
5 min
La directora de l'AGAD, Natàlia Font, mostra els formularis que s'han d'omplir quan un esportista és sotmès a un control de dopatge. / C. G. (ANA)

Andorra la VellaPer sobre de controls, de seguiment de convenis internacionals o de feina logística amb federacions d'arreu del món, l'Agència Andorrana Antidopatge (AGAD), pel que treballa és per transmetre al màxim de la població, sobretot als que practiquen esport, una sèrie de valors. Resumits en aquest missatge de la pròpia directora de l'agència, Natàlia Font: "Dopar-se és dolent per a la salut, amb trampes no es va enlloc. Perquè al final, si guanyes perquè tu t'has pres alguna cosa i el teu company no, no té cap sentit". La tasca de l'agència, afegeix Font, "no és tant agafar tramposos, sinó vetllar per la salut dels esportistes d'Andorra".

Arribats a aquest punt, sí que hi ha, darrere l'AGAD, un gran volum de feina, que a més no ha parat de créixer des que es va crear, l'abril del 2016. I sembla que aquest creixement encara durarà uns quants anys més. Només cal veure com han evolucionat el nombre de controls de dopatge que ha fet a esportistes del país. Al 2016, i des de l'abril, se'n van fer 23. El 2017 van ser 33, i en el que portem de 2018 ja són una vintena, explica Font. I de tots aquests, cap ha donat positiu. És a dir, cap alarma relacionada amb el consum d'alguns dels productes inclosos a la llista de mètodes i substàncies prohibides que l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) publica cada 1 de gener. "És el normal, el que hauria de ser", defensa Font, també partint de les petites dimensions d'Andorra. Per trobar un positiu cal remuntar-se al 2010, any en què la tasca de control la portava la Comissió Estatal Antidopatge, que llavors depenia de la secretaria d'Estat d'Esports del Govern.

Precisament el funcionament de la Comissió Estatal Antidopatge és el que va fer saltar les alarmes de l'Agència Mundial el 2015. Va situar Andorra en una situació de "no conformitat" amb les normes internacionals, recorda Font. Un dels requisits per tornar el país a una situació conforme era la creació d'un organisme independent (encara que estigués finançat al 100% pel Govern), que s'encarregués del control del dopatge. I així va néixer l'AGAD, que compta amb una comissió executiva formada per la pròpia Font i dos tècnics del departament d'Esports, els quals treballen a temps parcial. Així mateix, també hi ha el consell de l'AGAD, amb representació del Govern i també d'actors del món de l'esport, com federacions, farmacèutics, metges i, recentment, també s'hi han afegit nutricionistes.

Evidentment la tasca on més temps hi dedica l'AGAD és la dels controls a esportistes del país. Aquests es poden dividir en dues tipologies. Per una banda hi ha l'anomenat grup de control. Una llista amb una trentena d'esportistes considerats de "més alt nivell". Aquests han de donar a l'agència la seva localització de tres entrenaments que facin durant la setmana, tot i que hi ha un grup de 8-10 esportistes considerats d'elit (i que també han de donar aquesta localització a un sistema de control mundial), que han de donar la seva localització durant una hora diària i els 365 dies de l'any. En qualsevol cas, tots ells estan sotmesos al que s'anomenen "controls sorpresa".

Però no només es fan controls de dopatge a aquests atletes, recorda Font. També a participants a qualsevol competició del país, sigui organitzada per federacions, siguin competicions internacionals (llavors la tasca antidopatge es coordina amb la federació internacional que ho organitzi). I aquests participants poden ser professionals o esportistes amateurs. Per exemple, recentment l'AGAD ha estat present a l'Skyrace Comapedrosa, a la Copa del Món de BTT i a l'Andorra Ultra Trail Vallnord. La idea és "anar-nos estenent" al màxim d'esdeveniments esportius. Tot i que cada control costa de mitjana entre 200 i 300 euros, i el pressupost de l'agència és "limitat", exposa Font.

Com es fa un control antidopatge?

El procés és el següent. El primer que es fa és una notificació a l'atleta escollit, que seguidament ha de firmar un formulari d'acceptació. A partir d'aquell moment, "l'atleta no pot quedar sol", explica la directora de l'agència. Va a la sala de control de dopatge acompanyat i allà comença el procés. Se li recull una mostra d'orina (sempre amb la presència d'algú), que es diposita en dos pots d'elevada seguretat que només pot "obrir el laboratori amb una màquina", perquè no siguin manipulats durant el trajecte. En el cas dels controls andorrans, s'envia a un laboratori de Barcelona. I en acabar el control, a l'esportista se li fa omplir una "declaració de sinceritat", on ha de donar tota la informació sobre medicaments o processos mèdics a que ha estat sotmès darrerament. Tal com exposa Font, "com més coses expliques menys conseqüències tindràs si surten malament les coses".

En un parell de setmanes, surten els resultats. Si són negatius, es tanca l'expedient i, si són positius, s'inicia un nou procés. Es notifica el positiu a l'esportista, que té dret a explicar-se i defensar-se. La comissió específica de disciplina contra el dopatge de l'AGAD estudia de nou el cas, i si segueixen considerant que s'han vulnerat les normes internacionals, es procedeix a la sanció, que pot anar de dos anys de retirada de llicència esportiva (no pot participar a cap disciplina), a una suspensió de per vida. Amb tot, l'afectat encara té una última via: recórrer al Tribunal d'Arbitratge de l'Esport, organisme internacional.

I pel que fa a la repercussió pública, tenint en compte que és un procés llarg, un positiu no acustuma a sortir a la llum fins almenys passat un any.

El paper dels metges

On està el límit del que es considera dopatge? Evidentment a la llista de l'AMA, però no és tan fàcil interpretar-la. Bàsicament "perquè els esportistes no són metges" i perquè hi ha medicaments habituals, com alguns per tractar-se l'asma, "que poden donar positiu". És aquí on és bàsica, defensa Font, la tasca dels metges d'aquests esportistes, per "ajudar-los a saber què han de prendre o no". I si tenen dubtes, poden recórrer a l'agència.

De fet, i per a casos d'atletes que s'han de medicar sí o sí amb una substància prohibida, el que existeix són les autoritzacions d'ús terapèutic, que dona l'AGAD i que s'han de demanar amb antel·lació a les competicions. És una comissió de metges de la pròpia agència qui decideix si les concedeix o no.

A banda de sancionar a esportistes, l'AGAD, tal com diu la seva legislació, també pot sancionar casos relacionats amb tràfic de substàncies dopants, persones que incentivin a persones a dopar-se, persones que s'associïn amb persones sancionades per dopatge, o persones que creen substàncies prohibides. És a dir, l'agència pot sancionar l'esportista, però també el personal de suport de l'esportista, el metge, el fisioterapeuta o companys.

La tasca divulgativa

Però, tal com dèiem al principi, la tasca de divulgació contra la filosofia del dopatge és peça clau dins la missió de l'AGAD. I gràcies a una subvenció rebuda recentment per la Unesco, s'ha accentuat aquesta tasca formativa. Així, l'agència fa xerrades a federacions, formacions als alumnes de l'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM), i als professors que imparteixen classes relacionades amb l'esport del centre de Formació Professional d'Aixovall. També han impartit xerrades a alumnes de batxillerat de l'Escola Andorrana.

Als alumnes se'ls explica que "els límits del dopatge són els mateixos per a tothom, siguis professional o amateur". Perquè prendre substàncies prohibides és perjudicial per a la salut. Siguis un corredor famós, siguis un principiant, recorda Font.

stats