Albert Llovera: “La vida ja és un Dakar”

Andorra la VellaLa cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, ha introduït el protagonista de la conferència d'aquest dimarts al Centre de Congressos de la capital, Albert Llovera, com “una de les persones més mediàtiques que tenim a Andorra”. El pilot, patrocinat pel comú de la capital, ha explicat, davant l’auditori ple d’assistents, el seu dia a dia al Ral·li Dakar celebrat el gener. L’acte també ha servit perquè els màxims representants del Comú, Marsol i el cònsol menor, Marc Pons, entreguessin al pilot un xec per valor de 25.000 euros.

Fruit del patrocini entre el pilot andorrà de ral·lis, Albert Llovera, i el comú d’Andorra la Vella, aquest dimarts s’ha celebrat un acte conjunt al Centre de Congressos, ple de gent, en què els cònsols major i menor del comú de la capital, Conxita Marsol i Marc Pons, han entregat a Llobera un xec per valor de 25.000 euros. El pilot ha explicat la seva experiència al Ral·li, que està considerat com el més dur dels que s’organitzen.

“El primer del Dakar és aconseguir un equip i finançament per formar-lo”, ha iniciat el pilot, per a qui “un patrocinador no és només un intercanvi d’adhesius: ens vam reunir amb l’equip del Comú per intentar aportar idees per millorar, entre d’altres coses, l’accessibilitat” a la parròquia.

Llovera ha reconegut que a Bolívia, durant els primers dies de la prova, ho va passar “malament” per córrer en alçada. “En tres o quatre dies vam passar de 0 metres sobre el nivell del mar a 3.500 metres, aquí a Andorra vivim a 1.000 metres, i us asseguro que no té res a veure”, ha explicat.

“Em vaig consumint pels espasmes, perquè tinc una lesió medul·lar a partir de mig tronc i no tinc sensibilitat ni mobilitat, i m’agafen espasmes molt forts, tant que porto les cames lligades perquè sinó em saltarien”, ha descrit el pilot, per afegir “em canso i durant quilometres estic a 140 o 150 pulsacions, és com córrer una marató, i així durant uns quants dies”.

“A Argentina se’m passa tot: el mal d’alçada, l’anèmia...”, ha continuat Llovera, qui ha descrit la “importància” de “pensar en la carrera en general i no només en les etapes”. “Hi pot haver qualsevol forat o trampa en qualsevol quilòmetre i qualsevol dia de la prova, no ens podem relaxar mai, del quilòmetre 0 al 9.000”, ha insistit. El pilot també ha parlat de la solidaritat entre el públic que assisteix a la carrera i entre els mateixos pilots: “Jo m’he enganxat moltes vegades i m’han ajudat molt, però aquest any també nosaltres hem ajudat molt”.

Ara bé, d’entre tots els països de Llatinoamèrica pels quals creua el Dakar, Llovera es queda amb Paraguai. “Si mai em perdo em podeu buscar al Paraguai: allà hi ha molta afició als ral·lis, la gent em parava pel carrer perquè em coneixia d’haver corregut ral·lis”.

Llovera ha conclòs amb la conferència amb la “part més difícil de la prova”. Ha explicat que si no repeteix la cursa és per “l’altre Dakar, el Dakar que comença quan acabes de competir i baixes del camió”. “Amb el camió es torna tot molt feixuc, quan no és el fang és l’herba, els de les motos arriben a les 16 hores, però nosaltres, els dels camions, arribem entre les 22 hores i les 0 hores, anem a dormir dues hores més tard i l’endemà ens hem de tornar a llevar molt d’hora”, ha descrit. “Vosaltres teniu la gran sort que se us activa una alarma i aneu a fer caca, però jo no, i tinc una cadira en forma de U, hi poso una bossa i faig les meves necessitats, després em dutxo... i a Bolívia a vegades estem a 4 graus”, ha continuat, per concloure que “no només hi ha un Dakar, n’hi ha varis, de fet, la vida ja és un Dakar”.