Andorra té 91.000 cotxes, 503 motos de neu, 262 autobusos i 0 trens

AndorraEl parc d'automòbils d’Andorra, a 31 de desembre de l'any passat, era de 91.355 vehicles, amb ràtios 'in cresciendo' en tots els models, en comparació amb l'any anterior. Els propulsats per petroli suposen el 94% del total (48% benzina i 46% dièsel), mentre que el 4,5% són cotxes sense carburant. Des del 2013 hi ha hagut un increment sostingut del nombre de cotxes i motocicletes, fins la situació actual: Andorra té 13.000 vehicles més que habitants (78.000). Des de les institucions s'ha promocionat fins fa quatre dies la mobilitat amb el vehicle privat. De fet, hi ha més tractors agrícoles (365) i motos de neu (503) que l'opció més sostenible en funcionament al país, els autobusos (262).

Aquesta setmana, 31 països i 11 grans companyies automobilístiques s'han compromès, en el marc de la cimera climàtica COP26, a vendre només cotxes zero emissions a partir del 2035. El Regne Unit, els Països Baixos, el Canadà, Àustria i l'Índia són alguns dels signants, però hi falten grans productors automobilístics com els Estats Units, Alemanya, França i Espanya. Aquests últims tres, però, estan pendents de la negociació d'una proposta de la Comissió Europea que va exactament en el mateix sentit.

És a dir, si General Motors, Ford, Mercedes Benz, Volvo, Jaguar Land Rover i la xinesa BYD, que sumen 17 milions de cotxes venuts al 2019, deixen de vendre dièsels i benzines, i tenint en compte que la majoria de la població no es pot permetre la compra d'un elèctric o híbrid, queda clar que en menys de 10 anys el model de mobilitat patirà un canvi forçós. A aquesta decisió político ambiental s'hi sumen dos arguments més: l'escassedat de cru ja està fent que la benzina sigui cada cop més cara i més difícil d'aconseguir i els hàbits de mobilitat dels joves passen per compartir cotxes de lloguer i no per comprar-los i mantenir-los. Tot plegat obligarà a un canvi de paradigma pel qual Andorra, ara mateix, no està preparada.

 

Andorra lliga la mobilitat amb una de la seves principals fonts d'ingressos: el turisme. Pàrquings i més pàrquings al centre en detriment d'habitatges o de zones verdes i carreteres interurbanes que semblen autovies. Recordar les recents declaracions, fetes la vigília del pont del Pilar, per la cònsol Marsol, qui demanava als residents “deixar espai als turistes”.

“Des de les institucions no s’ha fet la feina”, valora el portaveu de la plataforma AndRail, Sebastià Mijares, favorable a la inclusió del tren al país, i per a qui l’alternativa de mobilitat sostenible al cotxe que funciona actualment al país, el bus, “és una solució primitiva, perquè tot i que és útil, aviat fa curt d’estabilitat, de capacitat i de velocitat quan hi ha prou demanda. Ha quedat evident que necessitem mitjans de transport de més capacitat”, valora l’activista per una mobilitat sostenible al país.

 

País sense industria, més de la meitat de les emissions contaminants d’Andorra provenen del transport. D’aquí la urgència per a un canvi de paradigma en mobilitat i el sorgiment d’iniciatives d’entitats que treballen per fer-lo possible. Quan Mijares al·ludeix que “a Andorra no s’ha pres seriosament” la incentivació de l’ús del transport públic es refereix que fins fa quatre dies no s’havien introduït abonaments d’ús habitual per als autobusos, pagament dels mateixos sense haver-ho de fer ‘in situ’ i en efectiu o els panells que indiquen la freqüència o el temps d’espera. I la incentivació de compra de vehicles per a ús personal i privat, encara que siguin elèctrics o híbrids.

Motius que, en la línia que apuntava en una entrevista amb aquest mitjà el secretari d’Estat de Sostenibilitat, Marc Rossell, empenyen les institucions, i de retruc la ciutadania, a un canvi d’hàbits per a desplaçaments urbans i interurbans. Canvis que passen per caminar més, per superar l’estigma antiquat i parroquià que diu que agafar el transport públic és de ‘loosers’ i per fer arribar el tren al país. O a veure qui té la fórmula per mantenir la competitivitat si, quan el preu de la benzina estigui pels núvols i no hi hagi alternativa elèctrica per moure una massa tan gran, progressivament, deixen d’arribar les desenes de camions que diàriament abasteixen de mercaderies el país.