Un any de la detenció de Besolí i Rosell

L'advocat i polític lauredià i l'expresident del Barça són des del 25 de maig del 2017 en presó preventiva, acusats de blanqueig de capitals

Aquest dimecres es compleix un any de la detenció de Joan Besolí i de Sandro Rosell. El 23 de maig del 2017 la Guàrdia Civil, després d’entrar al domicili de l’expresident del Barça i escorcollar-lo, es va endur Rosell a l’Audiència Nacional de Madrid. Dos dies després, el 25 de maig, la jutge Carmen Lamela en decretava l’ingrés en presó preventiva acusat de pertànyer “a una organització criminal” que es dedicava al “blanqueig de capitals”. L’acompanyava al centre penitenciari de Soto del Real l’advocat i polític Joan Besolí, soci de Rosell, acusat també de blanquejar 15 milions d’euros de la venda de drets audiovisuals de partits de la selecció brasilera de futbol. Tots dos segueixen en presó preventiva a l’espera del judici.

Des de la data de l’empresonament, la defensa de Rosell i Besolí, més enllà de treballar per defensar la seva innocència, ha demanat reiteradament a la magistrada que els posés en llibertat sota fiança. Una petició que la jutge Lamela ha negat una vegada i una altra, argumentant que hi ha un “risc elevat de fuga” a un país on no puguin ser extradits. De fet, en el cas concret de Rosell, Lamela assegura en una de les interlocutòries que l’expresident del Barça hauria estat planificant la fugida de Ricardo Teixeira -expresident de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), acusat també dels mateixos delictes i que es troba en parador desconegut- a un país on no el pogués perseguir la justícia. Malgrat això, l’advocat de Rosell, Pau Molins, ha sigut molt crític amb la decisió de Lamela de mantenir-lo en presó provisional i ha arribat a qualificar-ho de “perversió del sistema i abús”. En el cas de Besolí, té nacionalitat andorrana i el Principat no lliura els seus ciutadans.

En la seva interlocutòria, la magistrada va esgrimir que els fets que s’estan investigant són de “gravetat”, i que formar part d’una organització criminal pot ser castigat amb fins a 5 anys de presó, una pena que pot arribar als 8 en el cas de les persones que promouen o dirigeixen l’organització. En el cas de blanqueig de diners, la pena pot anar fins als 6 anys de presó, i 9 per als administradors de l’organització.

Per la seva banda, la defensa al·lega que les comissions que va cobrar Rosell eren legals i que una prova d’això és que la CBF, “que hauria de ser la perjudicada”, no només no s’ha presentat com a acusació sinó que a més defensa la feina de l’expresident blaugrana perquè va derivar en beneficis per a l’entitat. El cas segueix pendent de més proves i encara no hi ha data de judici.