Atrapat per la hipotèrmia i sense cobertura a Andorra: com un mòbil va salvar la vida d'un youtuber

Andorra la VellaEn aquest vídeo explica una experiència terrorífica que assegura que el marcarà per sempre. No pretén entretenir, sinó informar i conscienciar qualsevol persona que ho necessiti. Segons relata, aquell dia a la muntanya el seu iPhone li va salvar la vida; hi detalla què va passar i com el van rescatar.

Així presenta Marcos Küppers, un jove youtuber barceloní de 19 anys, un vídeo on resumeix una excursió de vacances del mes de juliol en una zona de muntanya d’Andorra que podria haver acabat en tragèdia.

Els fets es remunten a l’estiu del 2025, fa ja uns mesos, però l’impacte del que va viure li ha deixat una empremta profunda, tant pel record de l’ensurt com pel paper inesperat que va tenir el seu telèfon mòbil en un moment crític en què ni tan sols disposava de cobertura per demanar ajuda.

Küppers va decidir, en un calorós dia de juliol, conduir fins a Andorra per fer una excursió en solitari. Era la primera vegada que s’hi atrevia, però, tal com explica al vídeo, li venia de gust desconnectar i passar una estona a soles amb els seus pensaments envoltat de natura.

“En realitat no estava sol”, matisa el youtuber, almenys a l’inici de la ruta. L’itinerari que havia triat, d’uns 14 quilòmetres, passava per tres llacs i hi havia força excursionistes repartits pel camí; alguns fins i tot s’havien banyat a les aigües fredes. El problema va aparèixer més endavant, quan es va adonar que s’havia allunyat de tothom i que ja no veia cap senyal clara del recorregut correcte.

Marcos havia sortit amb una samarreta esportiva còmoda, un jersei per si refrescava, una ampolla d’aigua i el mòbil —un iPhone on havia descarregat una aplicació de rutes amb mapes de la zona. “Vaig mirar l’app i vaig veure que m’havia equivocat, així que vaig recalcular la ruta ràpidament”, explica. Semblava que tornava cap al camí senyalitzat, però al cap d’una estona va comprovar que continuava perdut i, pitjor encara, més allunyat de l’itinerari previst.

En aquell moment el temps va canviar de cop: la temperatura va baixar en picat i el cel es va ennuvolar. “En part per orgull i competitivitat em vaig dir que havia d’acabar el que havia començat”, recorda. Es va aferrar a seguir les marques que veia a les roques, tot i que era evident que estava desorientat i lluny de la ruta que indicava l’aplicació.

Quan va començar a ploure amb força, la situació es va complicar encara més. El fred li penetrava fins als ossos i el terreny es va tornar escarpat, amb roques grans i relliscoses per la pluja que havia de travessar gairebé a quatre grapes per no caure. “Quan va començar a pedregar, sentia com si moltes mans m’estiguessin esgarrapant alhora per tot el cos, fins i tot al cap”.

Marcos recorda l’angoixa d’aquell moment, que se li va fer etern. Calcula que encara va avançar una o dues hores més, fins que el seu cos “va arribar a un punt que no va poder més: tremolava de manera extrema pel fred… estava entrant en hipotèrmia”.

“Com que era a la muntanya, no tenia dades mòbils ni connexió”, explica, i per això no podia contactar amb la seva família, que va ser el primer que li va venir al cap.