Barcelona i Andorra, dues realitats diverses en l’ús del català per part del jovent

Andorra / BarcelonaLa darrera enquesta municipal de Joventut presentada aquest dimecres per l'Ajuntament de Barcelona, a partir de 1.407 entrevistes fetes a nois d'entre 15 i 34 anys entre els mesos de març i juliol de l'any passat, revela que el 28% d’aquest segment de població usa el català de manera habitual. Un percentatge força inferior al de l’anterior enquesta, segons la qual l’usaven el 35,6%.

Encara a Barcelona, per contra, hi ha un increment de l'ús del castellà (del 56% al 62%), mentre que l'ús de l'anglès passa de l'1,7% al 2,3%. Cal tenir en compte que la inclusió dels no empadronats, que fins ara no es consultaven, pot tenir molt de pes en la variació respecte a l'enquesta anterior. El percentatge més alt de catalanoparlants és als barris més benestants, tot i que ni tan sols són majoria (41,3%), mentre que on menys se sent parlar català és als barris més empobrits (13,9%), on predomina clarament el castellà (69,7%). "Cal millorar i penetrar més en l’ús de la llengua catalana", ha explicat el regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, Joan Ramon Riera.

Andorra viu en una dinàmica diferent a la de la capital catalana. Els joves són el segment de la població que tenen un millor coneixement del català, el problema és que aquest fet no es tradueix en un major ús de la llengua. “El 100% o pràcticament el 100% dels joves” entenen i parlen el català, “però això no vol dir” que per a ells sigui la llengua habitual, explicava Marta Pujol, cap d’Àrea de Política Lingüística, en una entrevista a l’Ara.ad.

El problema detectat per Política Lingüística a Andorra és a l’hora de relacionar-se, sobretot, entre els joves. Els resultats del darrer estudi encarregat per l’ens, del 2018, aprofundeix en l’actitud dels parlants a l’hora de començar o de continuar una conversa, perquè és la manera de relacionar els usos lingüístics amb la voluntat real dels parlants de fer servir una llengua o una altra. Com en l’anterior enquesta del 2014, un 42% dels enquestats afirma que sempre inicia les converses en català.

 

Un altre aspecte és l’adaptació lingüística a l’interlocutor. Com es va constatar el 2014, la majoria de persones canvien de llengua quan s’adrecen a algú en català i aquesta persona els respon en castellà. En aquest sentit hi ha hagut un augment i el percentatge ha passat del 65,5% al 75,4%. Tanmateix, puja prop de dos punts el percentatge de persones que segueixen parlant en català. Les persones més joves (de 15 a 24 anys) i les més grans (de 50 anys o més) són les que amb més freqüència continuen parlant en català encara que l’interlocutor se’ls adreci en castellà.

 

“Ens trobem dels 15 als 35 anys amb un indicador d'ús molt diluït. Si aconseguíssim que els joves mantinguessin l'idioma en les seves converses amb castellanoparlants tindríem molt de guanyat”, apuntava Pujol, per concloure que “no s'ha de renunciar a la llengua pròpia”.