Benazet: “No defendria el centre de recerca si no tingués la seguretat que no pot afectar la vida dels meus nets, que viuen a Ordino”

OrdinoEl ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha posat la preservació de la salut de la seva família, resident a Ordino, com a argument per esvair els suposats riscos que podria suposar l’activitat de recerca que Grifols farà a la parròquia: “Jo soc d’Ordino i visc aquí amb la meva parella. La meva filla viu a Ordino. El meu gendre és dels qui ha participat per dur el centre de recerca aquí. Els meus nets també viuen a Ordino. I no defendria el centre de recerca si no tingués la seguretat que no pot afectar la vida dels meus nets”. Ordino, la parròquia que acollirà el desembarcament de Grifols al país, ha estat l’escenari aquest dimecres d’una reunió de poble per explicar i debatre un tema: el projecte de recerca en immunologia que la multinacional catalana vol establir a Andorra.

La reunió de poble informativa, que s'ha celebrat aquest dimecres al vespre a Ordino, en relació al futur centre d'investigació immunològica que la farmacèutica Grifols vol instal·lar a Andorra ha servit per esvair dubtes a la ciutadania. Durant el transcurs, des de la farmacèutica s'ha reiterat que la seguretat del centre serà sempre una prioritat i que aplicaran els mateixos estàndards que seguirien en qualsevol altre país. En aquest sentit, el director del departament Industrial de la multinacional, Daniel Fleta, ha assegurat que no han vingut al Principat "a fer el que no ens atreviríem a fer en altres països". La trobada s'ha dividit en tres blocs temàtics sobre aspectes econòmics i financers, sanitaris i mediambientals i arquitectònics, i els assistents han pogut preguntar diferents qüestions relacionades amb el projecte.

El bloc que ha generat més preguntes ha estat el sanitari i mediambiental, sobretot en la seguretat. En aquest sentit, tant el cap de Govern, Xavier Espot, com el cònsol major d'Ordino, Josep Àngel Mortés, han aclarit que el projecte és totalment compatible amb la continuïtat de la parròquia com a territori de la biosfera de la Unesco. D'altra banda, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, s'ha centrat més a explicar els aspectes més sanitaris i legislatius. "Haurem de crear un marc normatiu que obligui a donar un marge de seguretat", ha indicat, afegint que també es crearà un comitè científic i una comissió nacional d'ètica i investigació. A banda, l'executiu està treballant en una nova llei de recerca biomèdica "per donar un marc segur i homologable a qualsevol llei que hi hagi en l'àmbit europeu", ha indicat.

En aquesta línia, des de Grifols s'ha informat que l'objectiu del nou centre és que tingui un caire internacional per aprofundir en la recerca immunològica, el desenvolupament de productes i tractaments per a malalties de trastorns immunitaris, oncològics o d'altres tipus d'infeccions, però que també sigui un espai per acollir trobades internacionals amb una funció divulgadora. Per tant, Fleta ha deixat clar que el treball principal del centre no serà l'experimentació amb animals, tot i que ha reconegut en les investigacions, "sempre s'arriba a un punt que abans de saltar a provar amb els éssers humans, s'ha de provar amb models d'animals per protegir a les persones". Així, ha comentat que en tots els seus centres, l'experimentació amb animals sempre és amb rosegadors.

Grifols mantindrà les patents, però Andorra en tindrà preferència

Pel que fa a la qüestió econòmica i de finances, Espot ha defensat la col·laboració publicoprivada per tal de poder tirar endavant projectes com aquest. El pacte de socis, estableix que l'entitat pública del Govern a través d'Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI) tindrà una participació del 20% i la filial de Grifols, GIANT, un 80%. Així, les bases de la relació estableixen que el Govern ha de posar a disposició de la nova societat l'ús temporal dels terrenys durant 25 anys. "El Govern aportarà 200.000 euros anuals", ha indicat Espot, assegurant que la participació de l'executiu sempre serà del 20% "encara que s'augmenti el capital i el Govern no hi participi". Per la part de Grifols, Fleta, ha manifestat que des de la farmacèutica s'encarregaran del disseny, de la construcció i de la posada en marxa del centre amb una inversió inicial de 25 milions d'euros. A més, "estimem unes despeses operatives d'entre 7 i 8 milions d'euros anuals", ha indicat Fleta durant la reunió de poble, assegurant que tot i que la propietat intel·lectual que es desenvolupi serà de Grifols, "Andorrà tindrà un dret preferent com a soci". També s'ha aclarit que el centre no tindrà rendibilitat a curt termini i que es buscarà que a la llarga sigui un pou d'atracció i bugui ser autosostenible.

Durant el seu discurs, el cap de Govern, ha exposat que l'objectiu del centre també és poder diversificar l'economia. "La pandèmia ens ha mostrat les fortaleses del país, però també que hi ha aspectes millorables" com per exemple, que "tenim una economia que no està suficientment diversificada i que està massa centrada en els sectors econòmics tradicionals". Per aquest motiu, Espot ha reiterat que el centre serà "una clau de volta" pel país, a banda de ser una aposta pels joves andorrans i per atraure talent. "A ningú se li escapa que és un dels sectors que més valor afegit aporta en termes de creixement econòmic, però també com a atracció de talent i de llocs de treball qualificats", ha indicat. A més, ha afegit que els andorrans s'han de sentir orgullosos per la funció social i humanitària del projecte.

Inici de les obres a la tardor

Un dels altres punts de la reunió de poble, ha estat el projecte arquitectònic i l'adaptabilitat de la infraestructura que es trobarà al Prat de la Farga. La instal·lació serà d'uns 6.000 metres quadrats de superfície útil i zones verdes i es construirà amb materials de pedra, fusta i vidre i es tindrà "en compte la Litecc", ha indicat Espot. També ha remarcat que tenien clar que el centre havia de tenir un encaix amb l'entorn i ha afegit que la durada de la construcció serà de dos anys i es preveu que el 2023 el centre pugui estar plenament operatiu. Per tant, preveuen que la seva construcció comenci a la tardor.