"Cal endurir les polítiques lingüístiques"

Andorra la VellaEl partit polític català Alhora pren com a referent l’oposició andorrana per la seva aposta en favor de les polítiques lingüístiques. Així ho ha manifestat en declaracions a l’ANA la vicepresidenta de la formació i investigadora de la Universitat de les Illes Balears, Júlia Ojeda.

Ojeda ha visitat aquesta setmana el Principat per presentar, a la llibreria La Trenca, el llibre Prosa de combat de Manuel de Pedrolo. En aquest context, ha explicat que des de fa temps segueixen de prop l’activitat de Concòrdia i d’altres grups de l’oposició. “Des de fa un parell d’anys estem molt pendents dels moviments que s’han fet aquí per pressionar el Govern i reforçar la política lingüística”, ha assenyalat.

Segons la vicepresidenta d’Alhora, Andorra ha fet un pas endavant en aquest àmbit. “Per primera vegada, el país s’ha situat en el mapa dels territoris de parla catalana per tenir una política lingüística valenta”, ha afirmat, en referència a l’anomenada ‘llei del català’. Al seu entendre, aquesta normativa obliga els responsables polítics a afrontar els conflictes relacionats amb l’ús de la llengua.

Reforçar els drets lingüístics

Ojeda considera necessari que hi hagi territoris que exerceixin un paper de referència. “Necessitem una avantguarda, perquè cal endurir les polítiques lingüístiques”, ha defensat. En aquest sentit, ha subratllat la importància que els drets lingüístics estiguin clarament regulats per llei.

“Si no estan legislats, no podem tipificar què és un delicte d’odi o una discriminació per motius de llengua”, ha explicat. Segons ha afegit, mentre que altres formes de discriminació són socialment reconegudes com a delictes, “amb la qüestió lingüística encara no ho tenim tan assumit”.

Crítiques als mecanismes d’aplicació

Tot i valorar positivament la normativa, Ojeda ha reconegut que el sistema no és perfecte. Ha apuntat dificultats en la manera com s’expliquen i s’apliquen els procediments sancionadors. “Es parla més de queixes que de denúncies, costa que els aplicatius funcionin i el discurs institucional prioritza els advertiments”, ha matisat.

A parer seu, aquestes mancances poden limitar l’efectivitat real de la llei i generar confusió entre la ciutadania.

Una qüestió identitària

Finalment, la dirigent d’Alhora ha defensat la llengua com un element essencial de la identitat col·lectiva. “Dir adeu al català seria dir adeu a la nostra literatura, als nostres escriptors i a la manera d’anomenar el territori”, ha afirmat.

“Jo no sé qui voldria viure en un món on això es perdi, però jo no ho faré”, ha conclòs, reivindicant la necessitat de continuar protegint i promovent l’ús del català en tots els àmbits.