El cap de psiquiatria declararà a Madrid per la mort de padrins per Covid

MadridEl dijous 23 de març del 2023 erà la primera vegada que declarin en un jutjat dos càrrecs polítics involucrats en el tràgic episodi que va suposar que milers de padrins malalts de covid fossin rebutjades pels hospitals de Madrid la primavera de 2020. Un de les desenes de jutges en la Comunitat de Madrid que investiguen les morts en aquest període, el titular del jutjat d’instrucció número 9, ha citat com a testimonis a Carlos Mur, l’alt càrrec regional que va signar els protocols de no derivació, i a Alberto Reyero, el conseller que va denunciar la il·legalitat d’aquests documents. La notícia va ser avançada el dimecres pel periòdic InfoLibre.

La notícia té una doble transcendència, política i judicial. La declaració, poc més de dos mesos abans de la cita amb les urnes del 28 de maig, posarà de nou en l’agenda un tema que Ayuso ha volgut evitar. En la campanya per a la reelecció de la presidenta de la Comunitat de Madrid, el 4-M, a penes es va parlar d’aquest afer. És probable que l’any que ve sigui diferent. Per a les famílies dels morts, que creuen que les culpes no s’haurien de detenir en el personal de les residències, és una esperança en la seva cerca de justícia. “Ha estat un revulsiu perquè fins ara tot eren males notícies”, diu José Luis González, un dels advocats de Marea de Residencias, una associació que agrupa familiars. El cas en qüestió afecta a la residència DomusVi Albufera, un centre privat a Vallecas amb 146 places que té com a referència el pròxim Hospital Infanta Leonor. La querella va ser presentada per tres familiars de morts que van sofrir el rebuig hospitalari.

En les seves múltiples accions en diferents partits judicials de la regió, els advocats de Marea de Residencias van dissenyar les querelles de baix a dalt, de manera que els testimonis sobre el terreny (familiars, metges, directors de residències) impliquessin els responsables polítics. “El problema és que teníem un tap perquè cap magistrat es mostrava disposat a pujar esglaons”.

D’acord amb aquesta estratègia, Mur era el següent graó. Ell era el director general de coordinació sociosanitària, el lloc encarregat de l’assistència mèdica a les residències de padrins. Va ser qui va treballar amb un grup de geriatres d’hospitals per a dissenyar el protocol que demanava deixar en les residències als majors malalts que fossin dependents en el seu dia a dia. Va signar digitalment els quatre protocols que van ser distribuïts a hospitals i residències, el 18, 20, 24 i 25 de març.

Mur, que va ser destituït al maig de 2020 i avui és cap de psiquiatria en la sanitat d’Andorra, podria ser la clau perquè les famílies passin al següent graó. Ell va dir al febrer de 2021 en la comissió de recerca de l’Assemblea de Madrid que va informar els seus superiors directes. Per sobre d’ell estaven en la Conselleria de Sanitat la viceconsellera Ana Dávila i el conseller Enrique Ruiz Escudero. Mur no ha contestat aquest dijous a una petició d’entrevista d’ElPaís.

El pla per a les residències de majors va ser elaborat entre el dilluns 9 i el divendres 13 de març en una reunió de la presidenta Ayuso amb l’assessor especial que va fitxar per a la pandèmia, Antonio Burgueño, segons va avançar ell mateix i després va confirmar en l’Assemblea. Se suposava que les residències anaven a ser “medicalitzades” amb el personal d’atenció primària, però l’hospital de campanya ‘Ifema va absorbir a aquests sanitaris. Ifema, com la resta dels hospitals públics, també va tancar les seves portes als padrins de residències.

L’advocat de Marea de Residèncias diu que el seu objectiu en la vista del 23 de març serà que Mur sigui més explícit que en l’Assemblea. “Intentarem que ens expliqui per què va dissenyar la Comunitat els protocols per a estendre l’àmbit de responsabilitat més enllà del seu estricte àmbit d’actuació. Ha de dir el nom i cognom dels seus superiors i sol·licitarem diligències perquè ells siguin citats. A Mur li convé perquè li interessa deixar clar que no era responsabilitat d’ell. Si no ho fa, podria sortir del jutjat com investigat”.