El català és la llengua habitual de menys d'un terç de la població a Catalunya
Els parlants de català creixen a Catalunya, perquè hi ha més persones que el coneixen i el parlen, però l'efecte queda diluït per l'onada de nouvinguts
Andorra la VellaNomés un terç dels catalans té el català com a llengua habitual. Aquest és una de les novetats que es desprèn de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP) que el govern català fa pública cada cinc anys. Si el 2018 un 36,1% de la població tenia el català com a llengua inicial, ara és el 32,6%, quatre punts per sota. Creix el bilingüisme (del 7,4% passa al 9,4%) i també l'ús d'altres llengües (del 3 al 5,6%). Tanmateix, hi ha més parlants de català (117.000) i més persones que el coneixen (267.000). L'explicació de la caiguda és l'elevat volum migratori, que dilueix l'efecte dels que se sumen a la llengua.
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i el director de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Xavier Cuadras, presenten l'EULP amb més de mig any de retard, de manera que el gruix de les dades recollides són del setembre del 2023 i fins a l'abril del 2024. S'han enquestat nou mil persones, i fa referència als majors de 15 anys.
questes són les claus per entendre la situació de la llengua.
L'impacte de la demografia
Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), dels 8 milions d'habitants a què ha arribat Catalunya, més de 2 milions de persones són nascudes a l'estranger. El creixement de població estrangera se centra entre les franges de 25 i 45 anys, i arriben fins al 40% de la població, de manera que la integració lingüística es fa més complexa i lenta en adults treballadors. El català, en canvi, repunta en la franja de joves (de 15 a 29 anys).
La població nascuda a l'estranger ha augmentat un 184,4% en els últims vint anys (1.150.000 habitants, gairebé s'ha triplicat) mentre que la població nascuda a Catalunya ha perdut pes, tot i que hagi crescut (com passa a la Unió Europea, la taxa de creixement natural és negativa des del 2018, amb una taxa d'1,11 fills per dona). El 2023 la població nascuda a Catalunya representa un 63%, els nascuts a l'estranger són el 22,5%, i el 14,6% són nascuts a l'Estat. D'altra banda, des del 2002 l'arribada de població estrangera no s'ha aturat i la rotació ha estat constant, de manera que hi ha una gran mobilitat de població.
El català, menys parlat a casa
Les dinàmiques demogràfiques afecten la resta de marcadors lingüístics. Gairebé la meitat de la població té un progenitor nascut fora de Catalunya. Dues de cada tres persones han nascut fora o tenen progenitors de fora. Per tant, els qui tenen el català com a llengua inicial, a casa, ha passat del 31% al 29%, mentre que el castellà també baixa del 52% al 49%. El que puja són les persones que tenen català i castellà (5,6%) i els que tenen altres llengües (11,7%). El que es manté sense trencar-se —i és un element clau de continuïtat lingüística— és la transmissió de pares a fills, que és del 7%.
Més coneixement de català
El 93,4% de població entén el català, el 80,4% el sap parlar i el 84% el sap llegir, però només el 65,5% el sap escriure; les xifres es mantenen molt estables respecte al 2018. La mitjana de català, però, continua estant per sota de la mitjana de coneixement del castellà, que en totes les habilitats està per sobre del 94%.
