Christopher Hinteregger: "El que realment ajuda Andorra a ser coneguda són esdeveniments com la Copa del Món"

Sant Julià de LòriaChirstopher Hinteregger és assessor de turisme i hotels a Àustria i enguany ha estat nomenat director científic del Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya que se celebra cada dos anys a Andorra. L'esdeveniment, que tindrà lloc a Sant Julià de Lòria aquest dimecres i dijous, arriba enguany a la novena edició. Segons han confirmat els organitzadors, ja s'ha arribat al límit de capacitat amb un total de 450 inscripcions. Durant l'entrevista, Hinteregger explica quins són els reptes que ha de fer front una destinació de muntanya com Andorra, posant especial èmfasi en el canvi climàtic i en la necessitat de buscar nous productes per al públic no esquiador, que va en augment a Europa.

Què és el que es vol donar a conèixer durant aquests dos dies de Congrés?

Aquest any el tema principal del Congrés és el turisme esportiu i d'aventura. Per començar, seran els representants de governs o institucions de turisme els que donin a conèixer el desenvolupament d'aquest turisme als seus països. També es discutiran qüestions com les darreres tendències en màrqueting, el turisme d'aventura, l'excursionisme, i el paper dels esportistes com a ambaixadors de certes destinacions. Una sessió interessant serà la dedicada a l'organització d'esdeveniments en destinacions de muntanya, per discutir si estimulen el desenvolupament turístic o bé si són massa cars pel retorn que ofereixen.

Vostè coneixia Andorra abans de fer-se càrrec de la direcció científica del Congrés?

És la cinquena vegada que visito Andorra. La primera vegada va ser fa 4 anys. El meu paper ha estat ajudar els organitzadors a buscar els ponents més adequats i a definir les temàtiques de les sessions.

I quina percepció es té d'Andorra en un país com Àustria?

Crec que tothom a Europa veu Andorra amb curiositat, pel fet de ser un país realment petit, entre dos grans països, i crec que el que tothom sap, gràcies a les campanyes de promoció d'Andorra Turisme, és que es tracta d'una destinació de muntanya, que pots venir a esquiar a l'hivern i a gaudir de la muntanya durant l'estiu. Una de les coses que realment ajuden Andorra a ser coneguda internacionalment són esdeveniments com la Copa del Món d'aquest cap de setmana. És la manera de connectar el que teniu amb els mercats.

Un dels temes recurrents en aquest Congrés és el problema del canvi climàtic. Les estacions andorranes hi podran fer front?

És evident que l'escalfament global tindrà efectes, no hi ha dubte que la pressió sobre les estacions anirà creixent, especialment en països amb molts dominis esquiables propers entre si i en diferents altituds. Per exemple, a Àustria les estacions que estan per sota dels 1.000 metres tindran dificultats per sobreviure a llarg termini, perquè la gent té alternatives per anar a estacions de més altitud. Però la situació és diferent en països com Ucraïna, on només tenen estacions amb una altitud d'entre 1.000 i 2.000 metres. Com que no hi ha alternativa, encara que no tinguin gaire neu, la gent seguirà anant-t'hi.

I què hauran de fer les estacions més afectades?

A Europa el canvi climàtic provocarà que les estacions petites i de menys altitud hauran de pensar en diversificar-se i desenvolupar altres productes turístics, perquè no podran competir amb les estacions de més altitud. Andorra, però, té l'avantatge que totes les estacions tenen una bona altitud.

No obstant, totes les destinacions de muntanya han de pensar què poden oferir si no tenen neu a l'hivern, perquè l'esquí hi serà sempre, gràcies a les millores en la producció de neu artificial, però pot faltar l'ambient hivernal, perquè tot el que sigui fora de la pista no serà blanc. Per tant, han de començar a pensar què oferiran als usuaris.

Però a Andorra, tot i que ja fa anys que s'ha desenvolupat una oferta d'activitats d'estiu, el volum de negoci que representen és molt baix en comparació amb l'hivern...

Crec que aquí hem de ser realistes, ja que tots els productes turístics complementaris al principal, que és l'esquí, no seran mai capaços de generar el mateix volum de negoci. En aquests moments, la gent està disposada a gastar diners en els forfets, la restauració, el lloguer de l'equipament, i a acceptar que els preus dels hotels són més cars a l'hivern.

En molts casos, les companyies europees de transport per cable encara fan el 85% del negoci a l'hivern, i només entre un 15 i un 20% fora d'aquesta temporada. Això vol dir que l'esquí està encara en una posició molt forta, tot i que el número de no esquiadors està creixent a la majoria dels països europeus. Per tant, cal pensar com atreure els no esquiadors tant a l'hivern com a l'estiu.

Posi'm algun exemple de productes per atreure als no esquiadors

Per als turistes no esquiadors és molt important tenir infraestructures relacionades amb l'aigua, com ara parcs aquàtics o bones infraestructures de spa. Durant l'hivern també ajuden a diversificar productes relacionats amb el patinatge sobre gel, esdeveniments diversos, activitats d'oci com tobogans alpins, trineus, passejos amb raquetes de neu... per tal que la gent que prové de la ciutat pugui gaudir de l'hivern sense esquiar.

Però a l'estiu es fa difícil fer pagar als visitants per fer activitats a la muntanya...

Una de les oportunitats és poder obtenir ingressos per l'ús dels remuntadors mecànics per arribar més fàcilment a zones d'altitud, i una altra opció és oferir activitats com els bike parks, i activitats d'oci que ja existeixen a Andorra. A vegades no és l'activitat per ella mateixa la que genera els beneficis sinó el giny mecànic que transporta els visitants i l'allotjament.

Què opina sobre la necessitat que tenen algunes estacions andorranes de capital públic de trobar inversors privats? Quin model és el millor?

És una pregunta difícil. Bàsicament en el món hi ha dos models de gestió d'estacions d'esquí: l'americà, en què una empresa és la propietària de tot (allotjaments, remuntadors...) i després tenim el model suís, austríac o alemany, en què cada element pertany a diferents propietaris. I en molts casos, hi ha una combinació entre capital públic i privat, però crec que no hi ha un sol model que sigui el d'èxit, sempre depèn de la voluntat de la part pública d'invertir en l'estació pel fet d'entendre que és una infraestructura crucial per al desenvolupament de la zona. I d'altra banda, si hi ha massa implicació de privats, pot passar que si no es gestiona adequadament, es poden produir problemes financers i llavors, de nou, la part pública ha de decidir si hi dóna o no suport.

Tal com vostè destaca, el nombre d'esquiadors mundials s'ha estancat. Andorra ha de mirar cap a mercats com el xinès?

És difícil portar xinesos a esquiar aquí. És cert que el nombre de turistes xinesos creix any rere any, i que continuarà fent-ho. A més, el 2022 Pequín acollirà els Jocs Olímpics d'Hivern i una de les iniciatives del govern xinès és estimular el turisme d'esquí dins del país, cosa que pot significar que si els agrada, poden ser clients potencials per a les destinacions europees. El problema és que el mercat xinès és molt especial, perquè els agrada anar a la muntanya però potser només per veure la neu i passar-hi un dia, només com a experiència d'un cop a la vida. Ningú sap com es desenvoluparà aquest mercat, si els agradarà esquiar i es convertiran en esquiadors entusiastes, o si es mantindran com fins ara. Ho veurem en el futur.

I si no és a la Xina, on pot fixar-se Andorra per trobar nous esquiadors?

Crec que Andorra s'ha de centrar en aquells mercats que poden arribar al país fàcilment, i sobretot en els que ja tenen una tradició d'esquí. Però aquests no són nous, són mercats amb els quals ja treballeu, per exemple el rus. És cert que ha disminuït en els últims anys a causa dels problemes amb el ruble, també a Àustria s'ha notat. Però tan aviat com l'economia russa torni a créixer, els turistes tornaran a augmentar. És un problema a curt termini, i estic convençut que tornarà a ser de nou un mercat important per a Andorra, perquè acostumen a fer una despesa elevada i els agrada esquiar.