Les claus sobre per què es va propagar tan ràpidament el foc a la fàbrica d'Arinsal

Andorra la VellaL'incendi ocorregut recentment a Arinsal ha deixat una imatge impactant, però també una oportunitat per analitzar, amb criteri tècnic, com es comporten els edificis davant d'un foc real. Des de l'experiència directa viscuda sobre el terreny, l'arquitecte Pau Iglesias (Ariet Studio) alerta que hi ha un aspecte especialment rellevant: la propagació de l'incendi no es va produir principalment per façanes o interiors, sinó a través de les cobertes dels edificis.

Per això, el succés "evidència que moltes solucions constructives actuals, correctes des del punt de vista energètic, poden presentar vulnerabilitats en situacions extremes".

Iglesias assegura que els edificis afectats disposaven d'una solució habitual en rehabilitació energètica: una nova capa d'aïllament sobre la coberta existent de tissella de fusta, amb una cambra d'aire ventilada entre ambdues. "Aquesta configuració és constructivament correcta. La cambra ventilada permet evitar condensacions i allargar la vida útil de la fusta. Tanmateix, en cas d'incendi, aquesta mateixa cambra es pot convertir en un conducte continu per al foc", indica.

De fet, l'aire en moviment alimenta la combustió, i l'espai buit facilita una propagació ràpida i sovint oculta sota l'acabat de coberta. En aquestes condicions, doncs, "el foc pot avançar sense interrupcions d'un edifici a un altre".

El paper dels materials

D'igual manera, l'arquitecte assenyala que no tots els materials responen igual davant el foc, "i aquest fet és determinant". Els aïllaments tèrmics més habituals presenten comportaments molt diferents.

Els materials com el poliestirè extruït (XPS) són combustibles i poden contribuir a la propagació del foc; altres com el poliisocianurat (PIR) tenen un millor comportament, però continuen sent materials orgànics; i, en canvi, la llana de roca és incombustible i pot actuar com a barrera efectiva. "Aquesta diferència, sovint secundària en fase de projecte, esdevé crítica en situacions reals", afegeix.

Condicions extremes: el factor vent

A tot això s'hi va afegir un element determinant: el vent. El fort vent registrat aquell dia va aportar oxigen constant al foc, en va incrementar la intensitat i va afavorir la propagació de brases. "Aquestes condicions van dificultar enormement les tasques d'extinció i van accelerar la transmissió de l'incendi entre cobertes", afirma.

La dificultat d'extingir un foc ocult

Quan el foc es propaga per l'interior d'una coberta ventilada, la seva localització i extinció es tornen especialment complexes. Els equips d'emergència han d'actuar sovint sense accés directe al focus real, i això obliga a obrir cobertes i actuar de forma destructiva per poder controlar l'incendi. "Aquest fet posa de manifest la importància que el disseny constructiu també tingui en compte la facilitat d'intervenció".

En aquest sentit, l'arquitecte apunta que tal com estableix el reglament de seguretat contra incendis, els edificis han de permetre no només limitar la propagació del foc, sinó també facilitar la intervenció dels equips de rescat i extinció.

Reflexions finals

Més enllà del cas concret, aquest incendi convida a reflexionar sobre alguns aspectes clau de l'arquitectura contemporània: la importància dels materials; la necessitat de sectoritzar les cobertes; tenir present el criteri de l'evacuació, ja que "el principi bàsic del disseny és garantir que totes les persones puguin evacuar en un temps raonable abans que l'edifici esdevingui insegur"; i "pensar la seguretat des del projecte".