Cobrava el seu compatriota marroquí perquè no li traguessin la residència

Andorra la VellaGovern va anul·lar l’autorització de residència i treball a un marroquí en considerar que havia falsificat documentació per aconseguir-la. “La falsedat dels documents presentats per obtenir l’autorització inicial resulta acreditada per l’informe del Grup d’Estrangeria de la Policia. Aquesta documentació era necessària segons el Reglament de quota aplicable i, en conseqüència, no queden satisfets els requisits legals per a l’atorgament de l’autorització”.

L’home va recórrer que “la manca de presumpció d’innocència també afectaria la seva família i, en concret, a la seva esposa i a les seves filles menors d’edat, perquè porten residint al país des de fa més de sis anys. Aquestes conseqüències irreparables respecte de la família també es produirien respecte de la seva persona que ha ascendit professionalment fins a ser segon cap de cuina de l’hotel on treballa”.

L’home considera que treure-li la residència és “una mesura desproporcionada” i que “l’anul·lació de la seva autorització de residència i treball interfereix en la seva vida familiar. En aquest sentit, és reiterada la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que, en seu d’ordres d’expulsió, ha considerat que no es pot efectuar una apreciació genèrica, sinó que cal dur a terme una valoració específica de la ingerència que la mesura d’expulsió provoca en l’àmbit personal i familiar, devent ser aquesta mesura proporcionada i ponderada”. Assegurava que la família viu des de fa sis anys a Andorra.

Arguments rebutjats

L’anàlisi del cas per part del Tribunal Superior indica que no s’han aportat els certificats de residència parroquials ni de la dona ni de les dues filles del matrimoni. Tampoc els passaports de la família (llevat del primer full del de l’agent) per poder comprovar les seves entrades i sortides del país”. En conclou que “tota la família és de nacionalitat marroquina, i l’esposa i dues filles de l’agent vivien al seu país d’origen abans de la seva reagrupació, sense que hi hagi constància documental de la seva arribada al Principat més enllà del certificat d’escolarització de la filla gran”. Per això, “no és cert que la família porti vivint al Principat sis anys, com s’afirma al recurs d’apel·lació, sinó menys de dos abans que l’agent declarés davant el Servei de Policia per haver presentat documentació falsa per obtenir la seva autorització”.

De la seva declaració a la Batllia “se’n dedueix que va pagar a un familiar (li pagava part del lloguer, a banda de fer-se càrrec de les compres, mantenint al germà d’aquest mateix familiar, afegint que s’havia de fer càrrec de tota la casa), familiar que va ser qui li havia enviat una invitació de l’espai Schengen per tenir un visat per poder entrar al Principat, que també va ser qui el va ajudar a obtenir la primera autorització, i que començava a demanar diners de males maneres”.

El familiar que l’havia ajudat amb els papers per poder viure a Andorra “li continuava demanant diners, i li va dir que de la mateixa manera que em va aconseguir la residència, faria que me la traguessin. I aquesta era la situació quan l’agent va decidir sol·licitar les autoritzacions per la seva dona i filles. I poc temps més tard de l’arribada al país de l’esposa i filles de l’agent (no arriba a dos anys), es va iniciar el procediment de revocació del permís de residència i treball”.