ENTREVISTA A MOSSÈN RAMÓN DE CANILLO

El 20% dels nens d'AINA provenien enguany de casos socials

Mossèn Ramón prepara un seguit d'actes de commemoració dels 100 anys de la coronació de la Verge de Meritxell

Què han après de l'organització de les estades amb la pandèmia?
La primera lliçó: les dificultats sempre són bones per madurar. Nosaltres havíem programat tot el curs des del setembre, com fem cada any, per fer pinya. Però tot se'n va enlaire quan arriba el virus al març. Ningú fa colònies, però jo als monitors els vaig dir: tancar portes és massa fàcil, i adaptar-nos ens farà créixer. Aleshores ja ho vam fer tot de manera telemàtica: la Pasqua Jove, l'alliberament a la muntanya, i així vam anar preparant tot el programa.

Han tingut algun tipus de restriccions?
El ministeri de Sanitat ens va posar diverses condicions: només gent del país, cosa que ens va suposar un drama perquè a les colònies hi ve molta gent de la Seu d'Urgell. Això va ser una frustració terrible. També havíem de fer totes les activitats a la parròquia de Canillo, que per sort, és molt rica. També ens van demanar fer grups de 20 persones i dos menjadors, per edats.

Malgrat aquest context, quants infants i joves han passat per les colònies?
Entre nenes, nens i monitors, 409. Quan normalment solen passar unes 700 persones. Amb una seixantena de monitors del país. Estem molt contents. Ser grups reduïts ens ha ajudat a intimar més.

Han tingut més casos de famílies amb problemes econòmics?
Sí, hem tingut més casos socials perquè alguns pares i mares no treballen. Per sort tenim molta gent que ens ajuda, i que apadrinen nens i nenes. Enguany n'hem apadrinat una vuitantena, que és el màxim que podem apadrinar, però aquest any, aquest percentatge és molt alt, perquè s'ha de tenir en compte que han vingut gairebé la meitat de nens que altres anys.

Conseqüències de l'empobriment de la societat.
Fa patir per exemple, quan et trobes mares separades que tenen problemes per pagar el pis o que s'han quedat sense feina. Per això a AINA diem que fem una labor social, lúdica i educativa.

Com organitzen el preu de les estades?
El preu de les colònies d'AINA són 600 euros, però cada any treballem en l'organització d'actes per recaptar recursos per rebaixar-lo. Aquest any l'hem deixat en 300 euros. Els comuns paguen material, una entitat ens paga la farmaciola, Govern també ens ajuda... i tot plegat ho dividim entre els nens i nenes per rebaixar el preu de les estades. I d'altra banda, els nens que no poden pagar aquest preu social són els que apadrinem.

Un cop acabades les colònies, com encara el principi de curs?
El meu lema és: saber on vols anar i la felicitat és el camí. Si després no arribes al Casamanya, ja seràs feliç perquè ho hauràs intentat. L'any vinent es compleix el centenari de la coronació de la Verge de Meritxell. Aleshores, durant el mesos previs es van recollir les joies que havien de ser la base de l’ornament. L’orfebre Cabot de Barcelona es va encarregar de crear-la. El cardenal Francesc Vidal i Barraquer, que també era arquebisbe de Tarragona va assistir la missa excepcional que es va celebrar.

I com vol commemorar l'efemèride?
Tinc organitzat cada mes un acte, que simbolitzarà una estrella d'aquesta corona: per exemple, un dels problemes que tenim aquí són les addiccions a les drogues i l'alcohol. Doncs farem una convivència sobre addicions o valors, que la prepararà un monitor que també és psicòleg. I així, cada mes, una estrella, fins que se celebri la coronació.

Quin serà el primer acte?
El primer acte el cedeixo al Govern i serà el concert de Joves de Corda a l'Auditori Nacional, serà el 20 de setembre. També espero que un dels actes importants sigui, com va passar fa 100 anys amb Vidal i Barraquer, l'arribada de l'actual arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.

Se li gira feina, doncs, enmig de la pandèmia.
No sé ni quanta gent assistirà als actes ni si es podran acabar realitzant. Però per poc que pugui, els escriure, els editarem i els difondrem perquè arribin a la màxima gent possible. Allò que et deia: No arribarem al cim de Casamanya, però serem feliços d'haver-ho intentat.