El desenvolupament que viu la investigació a Andorra centra els 8ns Debats de Recerca

Andorra la VellaEls 8ns Debats de Recerca tenen com a nexe comú la física i la química, amb el subtítol 'Investigant la realitat'. Se celebren aquest dimecres i aquest dijous a la sala d'actes de MoraBanc, el patrocinador de les jornades, coordinades per la Societat Andorrana de Ciències i el Ministeri d'Educació i Joventut. Tant el coordinador dels Debats, Èric Jover, com la ministra d'Educació i Joventut, Roser Suñé, i el responsable de la conferència plenària, el catedràtic i director del Centre de Recerca en Biomaterials, Bioenginyeria i Enginyeria de Teixits de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Xavier Gil, han coincidit a destacar el tema central dels debats d'enguany com cabdal "per als reptes que té la nostra societat el segle XXI", ha explicat Jover. Jover i Suñé també han coincidit en celebrar el potencial que té la recerca científica a Andorra, tant des del punt de vista privat com públic. En aquest sentit, la ministra Suñé ha destacat la feina del ministeri, que "fa de lligam entre les peces, incentivant la recerca i donant ajudes econòmiques". "Tenir gent formada sempre és beneficiós en qualsevol àmbit", ha afegit Jover.

"El que fem és ambiciós", ha començat Jover, en referència al fet que la física i la química, temes centrals dels debats "no són els camps més atractius de la ciència". Però precisament, el que han intentat els investigadors als 8ns Debats de Recerca ha estat apropar aquest tema al públic i veure les aplicacions que ciències elementals, com aquestes, tenen per a la nostra societat. "Jo entenc el món com un trencaclosques i la física i la química són diferents peces que, si sabem com funcionen, les podrem recol·locar i podrem entendre el que tenim o encaminar-nos cap al que nosaltres necessitem", ha afegit Jover.

Entre els ponents un grup de gent tan variada com Matías Rey, un doctorand andorrà de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que ha parlat de la grip A, una recerca amb potencials resultats a curt termini, o Marc Núñez, doctorand CEMES-CNRS a la Universitat Paul Sabatier, que investiga al voltant del grafè, un material que pot esdevenir "una nova revolució industrial", segons Jover.

Són investigadors andorrans que treballen al voltant del món i residents com Jordi Llovera, doctor enginyer industrial, que treballa a Enginesa amb temes energètics. La ministra Suñé treu pit: "El ministeri fa de lligam entre les peces, ha incentivat la recerca amb ajudes econòmiques i fa que no es perdi tot el treball dels clústers". Suñé ha destacat en la presentació d'aquestes jornades tot el ventall de diferents investigacions que s'estan duent a terme i el fet que molts dels ponents han rebut ajuts del Govern des de fa temps per a l'elaboració de les seves tesis que posen en comú en aquest esdeveniment.

Ara, a més, sembla que tots aquests professionals es poden recuperar per a Andorra. "Fa quinze anys t'hauria dit que estan condemnats a fer-ho fora, la majoria d'aquestes recerques fan servir infraestructures molt grans i costoses", explica Jover, però ara "no veig gens impossible que tinguem grups de recerca en centres universitaris potents, com poden ser Barcelona o Tolosa i podem crear grups de recerca que, des d'Andorra, treballin amb infraestructures més pesants, entenc que les diferents institucions de recerca, siguin públiques o privades, ho estan desenvolupant".

La ministra Suñe i el doctor Jover coincideixen a destacar l'obertura econòmica com a espai de desenvolupament per a empreses de recerca i la utilitat per al país. "Com a país estem vivint molts canvis i per què no la recerca pot ser un pal més, segurament no serà el pilar bàsic de la nostra economia però com a mínim podrà ajudar", ha insistit Jover.

La conferència plenària, d'obertura, ha estat a càrrec del director del Centre de Recerca en Biomaterials, Bioenginyeria i Enginyeria de Teixits, de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Xavier Gil, un expert en teixits humans, que ha explicat com tot i encara no ser capaços de crear materials complexos del cos humà, els investigadors estan a prop de fer nous teixits que substitueixin als naturals d'un pacient i fer que s'arribi millor a l'edat avançada, tenint en compte com l'esperança de vida no deixa de pujar.