El dia que es va parlar de l'avortament al Consell General

L'aprovació del Codi Penal al 2005 va provocar un fort debat al torn de la seva despenalització en els tres supòsits bàsics

Tarda del 21 de febrer del 2005, darrera sessió de Consell General de la legislatura. A la Casa de la Vall, els consellers generals del Partit Liberal d'Andorra (PLA), del Partit Socialdemòcrata ( PS), del Centre Demòcrata Andorrà (CDA), de Renovació Democràtica ( RD) i d'Unió Laurediana ( UL) votaven l'aprovació del Codi Penal, una de les lleis més treballades durant la legislatura. Amb l'avortament, el debat entre partits estava servit. L'article 108, referent a l'avortament consentit, considerava, i encara considera, que la dona que el consenteix ha de ser castigada amb pena d'arrest, així com a la persona que la pugui temptar o aquell que el practiqui. Aquest últim s'enfronta a una pena de fins a tres anys de presó i la inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària durant cinc anys.

La redacció inicial de l'article comptava amb un apartat més, que resava: "No s'han d'entendre constitutives d'avortament, en el sentit d'aquest codi, les accions o els procediments consistents a evitar la implantació de l'òvul fecundat a la matriu". La frase es va afegir, en paraules del conseller socialdemòcrata i portaveu de la comissió legislativa d'Interior, Francesc Rodríguez, "amb l'acord de tots els grups per aclarir un concepte que, segons les conviccions personals del que l'hagués d'interpretar, podria portar a confusió". RD i PS, liderat en aquella època per Jaume Bartumeu, es va mostrar en contra d'eliminar-lo, tal com van proposar el PLA i CDA, ja que donava més seguretat jurídica tant a professionals com a pacients. El PLA, partit del cap de Govern, Marc Forné, i la formació CDA liderada per Jordi Mas van decantar-se per la seva eliminació, ja que es parlava de tipificar un fet que no era delicte.

Els tres supòsits

Després de la primera votació, el següent punt de l'ordre era una esmena, presentada pel PS, per despenalitzar l'avortament en els casos de malformació del fetus, risc de la vida de la mare i violació. El diari de sessions reflecteix un debat tens al respecte, amb posicions molt enfrontades i idees fixes. El primer a parlar va ser precisament Rodríguez, per deixar clar que "el Partit Socialdemòcrata no és un partit avortista", i separava els tres supòsits bàsics del lliure avortament. Per al conseller, la no despenalització obligava a les dones en aquesta situació a " sortir de les nostres fronteres o a actuar clandestinament si volen avortar", tenint en compte que les persones amb més recursos podrien fer-ho d'una forma més segura.

“En el Govern no hi ha una opinió única de cadascun de nosaltres sobre la necessitat de despenalitzar l’avortament a Andorra o no”, va dir Forné, assegurant que “ ningú està a favor de l’avortament”. Però per al cap de Govern l’esmena no podia tirar endavant perquè “és clarament inconstitucional”, donat que la Constitució, aprovada per la Mitra i votada 13 anys abans, reconeixia el dret a la vida i el protegia en cadascuna de les seves fases. Va anar més enllà, afirmant que “aquí es tracta d’una qüestió de fons que és si el sistema constitucional avui dia està exhaurit o no”, referint-se a la possible fi del coprincipat si s'acceptés la pràctica a les Valls. En els mateixos termes es va expressar el CDA, posant èmfasi en el reconeixement del dret a la vida, i el PLA, que van considerar el debat, tal com expressa el diari de sessions, “un tema sensible que afecta la paternitat i sobretot la maternitat –dret de ser mare– dels ciutadans i ciutadanes d’Andorra”.

"És que no parlavem de l'avortament lliure, sinó de la despenalització en els tres supòsits i ja està", explica avui l'exconseller d'RD, Patrick Garcia, recordant aquell dia. Ell també va intervenir per defensar la legitimitat del Consell General, votat per la ciutadania andorrana, per aprovar un Codi Penal on els tres supòsits no siguin punibles. "Si els 28 consellers s'haguessin posat d'acord pels tres supòsits", diu, el copríncep ho hauria d'haver acceptat perquè "no pot anar en contra de la voluntat del poble andorrà". De fet, "la Constitució ja preveu la figura de la llei qualificada", explica, que, amb l'objectiu "d'evitar el bloqueig", dona la possibilitat que els textos només els hagi de ratificar un dels dos coprínceps.

Sí al Codi Penal

L'esmena es va votar, i el resultat no va ser favorable, de manera que el canvi no es va introduir al Codi Penal. Llei que es va votar tot seguit, i que es va aprovar amb els vots dels consellers del PLA i CDA, les abstencions dels sis consellers del PS i l'únic vot negatiu de García, que a la sessió va defensar el seu vot dient que "no podem votar un Codi Penal que castigui la víctima en lloc de l'agressor, ni que sigui en un sol supòsit". "Jo no me'n penedeixo", afirma avui rotundament, i creu que "Chirac ens ho hagués signat sense problemes, de manera que el copríncep episcopal hagués mantingut les seves conviccions religioses". Abans de la votació, la consellera liberal Clara Pintat va voler justificar el vot, però ni el reglament ni Francesc Areny, síndic en aquells temps, li van permetre. De la sala va marxar Mònica Codina, llavors ministra de Salut, que anys més tard va ser una de les portaveus de la plataforma 'Sí als nostres drets', a favor de la despenalització de l'avortament en els tres supòsits.

Garcia va voler tirar enrere la proposició de llei fent ús de l'article 108.2 del reglament del Consell General, que permet retirar la proposició de llei a iniciativa del proposant. Per això va preguntar si "Andorra seria l'únic parlament europeu, en ple segle XXI, que penalitzaria la víctima en els casos d'embaràs no desitjat". La proposta no va ser presa en consideració i, per tant, la proposició de llei va continuar aprovada. "Hi havia majoria absoluta i no es podia fer gran cosa més", recorda.

Calen "polítiques valentes"

Ara, Patrick Garcia viu allunyat de la política, però continua seguint l'actualitat del país i la resposta de la societat en la despenalització de l'avortament, com per exemple la manifestació del dissabte passat organitzada per Stop Violències. "Les associacions feministes podrien donar alguna empenta", pensa, "però dubto que les deixin fer perquè hi haurà moltes pressions i al final no arribaran a res". Per a ell, els col·lectius necessiten "polítiques andorranes que ajudin, acompanyin, que sàpigues que seran valentes" i que "no estiguin lligades per l'estructura del partit". De la mateixa, veu el futur centre d'acompanyament a les dones que vulguin interrompre l'embaràs, en el que l'executiu està treballant per presentar-lo de cara a la tardor, com una " trampa legal dins del mateix país" que el mateix copríncep veurà i que l'únic que farà és "encarir la CASS i una sèrie de coses per donar satisfacció a una sola persona [Vives]". "Mai en el meu pensament ha estat trencar el coprincipat", admet, però considera que a la societat andorrana "se'ns ha venut la moto" de la fi del coprincipat en cas de la despenalització de l'avortament, en format de maniobra de "xantatge". Avui en dia, continua convençut que "són més importants els tres supòsits i els drets de la dona que no pas el que pugui arribar a passar després".