Societat 06/01/2019

El doble de revisions sanitàries als gats de carrer durant el 2018

Agricultura va fer una crida a incrementar els controls i s'han arribat als 400, i ara el repte és saber quantes colònies i animals hi ha al país

M. F.
3 min
Una gats menjant al carrer. / ARXIU ANA

Andorra la VellaAl llarg del 2018 es van dur a terme 400 actuacions sanitàries en gats domèstics presents a la via pública, una xifra que representa més del doble que altres anys, ja que normalment se situen per sota de les 200. Tal com explica el director d’Agricultura, Landry Riba, des de principis d’any es va incidir en què se sigués “més precisos en les accions” per tal que hi haguessin més animals tractats. Això ha tingut també un impacte econòmic, ja que s’han hagut de destinar més diners dels previstos inicialment a aquesta actuacions.

Riba explica que el procediment per al control de les colònies de gats està regulat per reglament, que determina els actors implicats i qui ha de fer què. Així, el departament d’Agricultura té les competències sanitàries; els comuns, la gestió demogràfica; les associacions s’encarreguen de l’alimentació i també del coneixement de les poblacions i, a l’últim, les clíniques veterinàries privades fan les accions necessàries per al control sanitari. A banda, hi ha un conveni signat entre Agricultura i quatre clíniques veterinàries privades a través del qual s’estableix que s’encarreguin de les proves sanitàries i de les esterilitzacions, per torns mensuals.

Tot aquest projecte de control de les colònies de gats va arrencar el 2014. Els comuns, en col·laboració amb les associacions, determinen quants animals hi ha en les diferents colònies i quin tractament han de rebre. Personal dels comuns o bé empreses privades fan la captura dels gats i els porten a les clíniques veterinàries, on se'ls hi fan les proves mèdiques escaients i se’ls esterilitza. Si donen positiu a un seguit de proves sobre malalties que se’ls fan i que poden ser perilloses tant per a la pròpia salut de l’animal com per a la resta o fins i tot per a les persones, se’ls sacrifica, una situació que es dona, tal com explica Riba, en un 5% dels casos. A la resta, se’ls esterilitza i se’ls reubica novament a l’espai on vivien. També es pauta amb les associacions que els animals siguin alimentats al matí, ja que així s’evita que deambulin durant tota la jornada. Riba destaca que gràcies a aquests protocols la "convivència" amb els veïns ha millorat, ja que d’aquesta manera s’eviten molèsties als ciutadans i també es garanteix que els animals estiguin en unes condicions òptimes, amb la qual cosa s’eviten situacions com enverinaments.

A principis del 2018, tal com s’ha esmentat, des d’Agricultura es va demanar que es fessin més controls sanitaris, ja que en anys anteriors, no s’havia ni esgotat la partida pressupostària prevista per a aquesta finalitat. El fet que els esforços hagin portat a doblar les actuacions, ha fet, tal com s’ha comentat, que les partides previstes s’hagin hagut d’augmentar. D’aquesta manera, cada centre té una partida prevista de 7.500 euros i en tres dels casos aquesta quantitat s’ha superat. Així, un dels centres haurà de rebre 11.882 euros, un altre 10.557 i un tercer 9.577, mentre que un quart no ha arribat als 7.500 euros previstos. De cara a l’any que ve també Agricultura ha demanat a les clíniques que facin liquidacions mensuals, per poder ajustar aquestes partides. A més, s’ha decidit que quan arribin a l’assignació màxima es passi a la clínica següent, segons el torn.

Control de les colònies

Ara com ara no hi ha una fotografia exacta que serveixi per determinar quantes colònies i quants gats hi ha al carrer. De cara a aquest any, de fet, una de les qüestions sobre les quals es farà incidència és que entre els comuns i les associacions es puguin creuar dades i es pugui saber exactament de quina població felina hi ha en aquests punts.

stats