Una dona demana al seu divorci que li pagui el lloguer de per vida després de 30 anys sense conviure

Andorra la VellaUna parella feia trenta anys que vivien separats, sense compartir pis, però no s'havien divorciat. El marit va demanar el divorci i l'esposa va presentar una contrademanda on instava que l'home li havia de continuar pagant pagar el lloguer del pis on viu o una pensió vitalícia compensatòria. La dona adduïa que si no rebia aquesta compensació perdria una important capacitat de nivell de vida.

Tant en primera com en segona instància s'ha rebutjat la petició perquè 30 anys després de viure separadament no té cap lògica fer aquesta petició. La sentència recull que "no té cabuda en aquest procediment de família, atès el reconeixement de la pròpia part agent reconvencional que en el moment de la demanda ja portaven més de trenta anys separats, cosa que fa que no es pugui afirmar que tingui una pèrdua de nivell de vida “de forma sobtada” i ni tan sols coneixem si ha empitjorat la seva situació econòmica ni quina ha estat la pèrdua del nivell de vida".

La petició s'ha rebutjat perquè no té cap sentit quan fa trenta anys que viuen separats

S'indica que "el desequilibri que es pot produir després d’una ruptura matrimonial ha de ser en el mateix moment de la ruptura i no anys després, doncs en el moment de la ruptura és quan s’exigeix aquella solidaritat post matrimonial que tampoc és il·limitada en el temps o vitalícia, llevat de supòsits molt excepcionals que ho justifiquin".

A més, s'indica que en la venda del pis on viu la dona (que ja no és propietat del marit) s'ha recollit que pot viure-hi de forma vitalícia.