Com encara Andorra la incertesa sobre l’apagada a Europa?

Andorra la VellaHo resumia en un titular: “S’acosta un hivern energètic temible” i ho explicava en un paràgraf: “S’estan ajuntant una sèrie de forces que, a més de convertir potser Vladímir Putin en el rei d’Europa, permetrien a l’Iran passar olímpicament dels EUA i construir una bomba atòmica i, a més, alterarien fins a tal punt els mercats energètics europeus que a la cimera climàtica de l’ONU a Glasgow podria haver-hi apagades a causa de la falta d’energia neta”, el columnista del New York Times i guanyador de tres Pulitzer, Thomas Friedman.

 

Bloomberg Businessweek afegia, el 27 de setembre: “Les existències a les instal·lacions d’emmagatzematge europees han baixat fins a un mínim històric per a aquesta època de l’any. S’ha limitat el cabal de gas procedent de Rússia i Noruega. I això és preocupant perquè, a causa del bon temps, ha baixat la producció dels aerogeneradors, mentre les envellides centrals nuclears europees s’estan tancant gradualment o són més propenses a les interrupcions del servei; tot plegat fa que el gas sigui encara més necessari”.

Per aquesta sèrie de motius, més d'altres que són geopolítics, fa uns dies que s’alcen veus que auguren una apagada generalitzada a Europa. El govern austríac fins i tot ha recomanat a la seva població que s’abasteixi de material que seria útil en cas de quedar sense energia, com poden ser llaunes de conserva, espelmes o bateries.

Friedman cita el blog financer Blain’s morning porridge, escrit pel londinenc Bill Blain, un especialista en estratègies de mercat, que ho resumeix amb les següents paraules: “Aquest hivern hi haurà gent que morirà de fred. A mesura que vagi pujant el preu de l’energia, els costos repercutiran d’una manera desproporcionada en els sectors més pobres de la societat. Les desigualtats d’ingressos quedaran al descobert amb gran dramatisme, perquè els més vulnerables s’enfronten a un dilema terrible: escalfar-se o menjar. És probable que aquest hivern el Regne Unit s’hagi d’agenollar i implorar energia a qui en tingui. Europa tindrà els mateixos problemes.

Andorra, com el Regne Unit, tampoc produeix energia per abastir la seva població, però sembla que en el cas del Principat no caldrà -parafrasejant Blain- que s’agenolli davant dels països que li subministren l’energia: Espanya i França. Andorra importa dels estats veïns el 80% de l’energia que consumeix, i d’aquest percentatge, entre un 30 i un 40% té el preu garantit per un contracte que expira el 2028. Per aquest motiu, en principi, i tot i que la resta sí que es compra a preu de mercat, ni el subministrament ni l’encariment del preu no hauria de repercutir a les butxaques de la soferta ciutadania. Ja fa dies -l’últim cop va ser durant la fira d’Andorra la Vella- que el director de FEDA, Albert Moles, insisteix que, de moment, la diferència de preus de compra l’assumeix la parapública. Però caldrà veure si, en un horitzó proper d’escalada de preus a Europa per les dificultats per abastir-se, no s’acaba encarint la factura.

Així doncs, a dia d’avui el preu està estabilitzat i el subministrament garantit. Espanya no és tan depenent de Noruega i Rússia com els països centreeuropeus i França, amb els seus 58 reactors atòmics, és un dels principals generadors d’energia “neta” del continent. Aquestes premisses porten a la conclusió que, en principi, Andorra esquiva la suposada apagada europea.

 

Ara bé, vist el rebombori mediàtic que aixequen aquestes especulacions que poden afectar el dia a dia de les persones, inclosos manuals de kits de supervivència publicats per alguns diaris generalistes espanyols, l’ara.ad ha preguntat si alguns dels grans magatzems del país s’han abastit en previsió que la població surti en massa -com va fer amb el paper de vàter durant el confinament- a buidar prestatges. La resposta ha estat negativa: ni hi ha hagut abastiment extra de conserves, aigua o piles, ni s’ha notat en la facturació un increment de venda dels productes esmentats. Així doncs, si algú té previst posar una espelma a Meritxell perquè la verge doni un cop de mà perquè tot això quedi en no-res, que sàpiga que de moment no ha de patir per trobar-ne als supermercats.