Les entitats ecologistes demanen que el pla de gestió del Madriu no permeti l'accés rodat

Andorra la VellaAvui fa 10 anys, el 24 d'octubre de 2011, va ser notícia...

L'Associació per la Defensa de la Natura (ADN), l'Associació per a la Protecció de Plantes, Animals i el Medi Ambient (Apapma) i el Club Pirinenc Andorrà lamenten que els comuns no els hagin demanat el parer durant el procés d'elaboració del pla de gestió de la Vall del Madriu i, tot i que celebren que finalment s'hagi aprovat, han volgut posar de manifest els punts febles i les millores que s'hi haurien d'incorporar. Entre elles, les entitats ecologistes demanen que no es contempli l'accés rodat com a opció, que el Govern participi en la gestió de la vall, i que sigui declarada parc natural o nacional, per tenir també una protecció nacional a banda de la internacional.

ADN, Apapma i el Club Pirinenc lamenten no haver pogut tenir accés a l'esborrany del pla de gestió i que els comuns no els hagin demanat l'opinió. De fet, un cop van assabentar-se que els comuns havien aprovat el projecte, van demanar una reunió amb el ministre de Cultura que no es va realitzar fins que el Govern va tenir el pla aprovat.

La presidenta d'ADN, Carolina Motwani, ha explicat a l'ANA que un cop aprovat el pla de gestió volen que la ciutadania en conegui el seu contingut i les millores que, segons ells, s'hi haurien de fer. Per aquest motiu, han elaborat un document que han començat a repartir durant la Fira d'Andorra la Vella. Des de les organitzacions ecologistes consideren que el text aprovat no és un pla de gestió sinó únicament una declaració d'intencions, que no fixa objectius clars ni planifica les accions a fer.

També reclamen que es defineixi millor l'àmbit geogràfic del pla, ja que creuen que la zona tampó no pot ser gestionada de forma separada, i consideren que s'hauria de fer una diagnosi prèvia del que hi ha actualment a la vall a nivell cultural, arqueològic, monumental, de fauna, etc., per poder-ho conservar i fer-ne el seguiment.

A nivell dels òrgans de gestió, les associacions demanen que l'òrgan assessor, que ara es fixa com a consultiu, sigui vinculant, ja que el Govern ha de participar en la gestió i la protecció d'un bé d'interès comú. En aquest sentit, Motwani ha dit que cal que el Govern pugui vigilar els passos que faci l'òrgan gestor, format pels comuns, o que en tot cas, la gestió es pogués fer de manera conjunta. Així mateix, ADN també considera que el consell assessor hauria de representar tots els usuaris de la vall, per respondre a la condició de consens que demanava el Comitè de la Unesco.

Pel que fa a l'accés rodat, que el pla de gestió preveu que tot projecte d'aquestes característiques tingui un informe favorable de la Unesco que sigui vinculant, les entitats creuen que aquesta possibilitat no hi hauria ni de figurar, ja que l'absència de carretera va ser precisament un dels arguments utilitzats per fonamentar el valor universal de la vall.

Finalment, ADN, Apapma i el Club Pirinenc consideren que caldrà que el Govern declari la vall com un valor patrimonial, i per això s'hauria de protegir declarant-la parc natural o parc nacional. L'objectiu és que la vall del Madriu-Perafita-Claror tingui una protecció nacional a banda de la protecció internacional que li atorga el fet de ser un bé declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. Tot i això, perquè es pugui declarar un parc nacional caldria una llei de protecció del patrimoni natural, ja que actualment aquesta competència és comunal. Per aquest motiu, i mentre aquesta normativa no es consensua, les associacions són favorables a crear una llei específica per a la vall del Madriu.