Emili Duró: "Si aquest virus creu que podrà amb vosaltres els andorrans, és que no us coneix"

Andorra la VellaLes constants xifres de morts per coronavirus i el confinament que portem des de fa gairebé un mes tenen la capacitat de posar a prova l'optimisme de qualsevol. Emili Duró, empresari, economista i formador amb un fort vincle amb el Principat assegura que aquesta crisi no té res de bo, però que podem extreure'n més d'una lliçó de vida.

Diuen que cada crisi porta una nova oportunitat. Ens hauríem de prendre així aquesta crisi sanitària?

Crec que més aviat hauríem de reflexionar sobre el sentit i l'origen de la paraula 'crisi', que en grec significa 'decidir'. La nostra mirada és subjectiva i per tant la forma de percebre la realitat d'una crisi dependrà de com decidim enfocar la nostra energia o del que desitgem veure.

Molts ho veuen tot negre ara mateix...

Això és perquè si davant de la situació actual només ens centrem en el que ha passat i en buscar culpables, ens omplim de pensaments negatius i ens enfoquem en el que ja no es pot canviar. Per posar un exemple: si ens pica una abella, ens lamentarem constantment del fet que ens ha picat una abella, però no pensarem en els milers d'abelles que al llarg de la nostra vida mai ens han picat.

Però és que podríem considerar aquest coronavirus com l'abella reina!

Li poso un altre exemple doncs. Imagini que som una bateria: podem carregar-la d'emocions positives o negatives. Tot el que fem i creiem cada dia va carregant aquesta bateria, així que ens hem d'alimentar de pensaments positius, i ser positius no vol dir ser uns il·lusos, simplement hem d'evitar estar tot el dia imaginant escenaris terribles perquè no ens ajudarà.

Intentarem ser positius: aquesta crisi ens ha fet descobrir el teletreball, i les reunions de feina virtuals ens estalviaran molts quilòmetres en un futur. Què més en podem aprendre?

No és que pensi que aquest virus és positiu, és un virus malvat que s'ha emportat la vida de moltíssimes persones estimades, però sí que canviarà la nostra manera de treballar i d'entendre la vida. De fet, ens estem preocupant molt de les conseqüències econòmiques que tindrà la crisi, però les preguntes que ens hauríem de fer són altres: Després de tot el que ha passat, què volem de la vida? Per què val la pena viure? Està bé deixar sols els nostres padrins en residències? És millor viure fora d'Andorra buscant l'èxit econòmic o seria millor ser a prop dels nostres? Hem de posposar les aspiracions personals pensant en un èxit professional futur?

Moltes preguntes per fer-se, sort que el confinament durarà dues setmanes més!

I totes amb una única resposta final: a la vida, l'únic que busquem és ser estimats. Justament aquests dies parlava amb un amic que en qüestió d'una setmana, se li ha mort el pare i la mare per coronavirus. I les seves conclusions eren, "aprofita el present per estimar, perquè la vida pot canviar molt de pressa"; "mai li vaig dir suficient als meus pares que els volia", i "no importa el problema, l'amor sempre serà la solució".

Però d'amor els autònoms i les pimes no mengen...

Però tampoc se'n sortiran si es queixen constantment, perquè no servirà de res i els traurà energia. Jo els diria que no es rendeixin, que segueixin lluitant, que no descuidin les seves rutines ni els hàbits saludables, que segueixin mantenint una disciplina amb la feina, que procurin dormir les 8 hores de descans i fer una mica d'esport cada dia dins de casa perquè ens segrega serotonina, que parlin amb els amics i no es deixin emportar per la por, i que recordin que l'èxit a la vida no és només empresarial.

I com ho han de fer per pensar així?

Que es fixin en el que tenen i no en el que han perdut, que busquin un motiu per lluitar, que demanin ajuda, que es vesteixin per a l'èxit de cada dia i fomentin l'alegria davant la tragèdia. Ara mateix el que manen són les actituds i els sentiments per sobre de la raó.

De fet, vostè sempre diu que "el 99% de les coses que li preocupen a la gent, o no han passat o no passaran mai".

No patim pel que encara no ha passat. Gairebé sempre són pitjors els nostres pensaments que la realitat. Situacions com la que estem vivint ara ens demostra que ens passem massa temps planificant i intentant controlar la vida i al final, aquesta, fa el que vol. El virus ha fet que ens adonem que som mortals, que ens pot afectar a nosaltres també i no només "a la resta".

A Andorra ens ha afectat força, proporcionalment parlant. Creu que el Govern ho està fent bé?

Crec que les autoritats estan afrontant correctament aquesta crisi, però sobretot ho estan fent molt bé les empreses i els treballadors. Jo he treballat molt amb empreses andorranes i soc conseller del grup Pyrénées, i fa poc el seu president em comentava que se sent molt orgullós de la seva plantilla, perquè són els herois anònims que fan que cada dia tot funcioni, amb una forta voluntat de tirar endavant, amb una gran generositat i capacitat de sacrifici. Reflexa molt bé el vostre caràcter, si aquest virus creu que podrà amb vosaltres els andorrans, és que no us coneix.

Ja sap que la vida a la muntanya sempre ha estat molt dura, som uns supervivents!

D'aquesta ens en sortirem. Li recomano que quan la vida li doni un cop molt dur, faci una llista del que és important i del que no, de manera que quan tot passi pugui repassar-la i veure quines són les seves prioritats. Insisteixo a dir que és important aquests dies no aïllar-se per afrontar la crisi. Si la teva família i amics estan amb tu fins al final, és difícil fracassar o rendir-se.