Escaldes vol situar-se al mapa europeu de les ciutats termals

Escaldes-EngordanyEl comú d’Escaldes-Engordany ha iniciat el procés per entrar al selecte circuit europeu de ciutats termals històriques. La corporació ha presentat formalment la seva candidatura per adherir-se a l’associació europea de viles termals històriques, una xarxa vinculada al Consell d’Europa que agrupa municipis amb una forta tradició termal i patrimoni associat a l’aigua calenta natural. L’objectiu, segons ha defensat en roda de premsa la cònsol major de la parròquia, Rosa Gili, és situar Escaldes "dins d’un catàleg internacional de ciutats" i reforçar-ne tant el posicionament turístic com el relat patrimonial.

"Ens permet projectar Escaldes dins d’una llista internacional i d’un catàleg internacional de ciutats", ha afirmat Gili durant la presentació de la candidatura, en què ha comparegut amb el conseller de Joventut i Ciutadania, Ramon Tena. La cònsol ha remarcat que l’aposta arriba després de dos mandats en què el comú ha intentat recuperar i resignificar el patrimoni vinculat a l’aigua termal, especialment al nucli històric de la parròquia.

La xarxa, creada el 2009 i integrada per ciutats de països com França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia o Grècia, inclou municipis termals de referència com Baden-Baden o Vichy, així com localitats més properes geogràficament com Caldes de Montbui. L’adhesió permetria a Escaldes formar part de l’itinerari cultural europeu de viles històriques termals, una distinció que el comú considera rellevant tant pel prestigi internacional com per les oportunitats de cooperació i promoció. La decisió definitiva s’haurà de prendre a l’octubre, durant l’assemblea general de l’associació, que enguany tindrà lloc a Grècia. Abans, però, el comú haurà d’elaborar un dossier exhaustiu de candidatura i superar la visita tècnica de representants de l’organització prevista per aquest estiu.

Escaldes reivindica el seu ADN termal

La candidatura pivota sobre un element que el comú considera singular dins del país: el fet de ser l’única parròquia andorrana amb aigua termal. Però, més enllà del recurs natural, el projecte busca posar en valor la història que s’hi ha construït al voltant. Gili ha insistit que "els primers hotels del país van néixer en aquesta zona perquè van aprofitar l'aigua termal per donar tractaments terapèutics".

En aquest sentit, Tena ha remarcat que els requisits per entrar a la xarxa són exigents i van molt més enllà de tenir surgències termals. L’associació demana que l’aigua es trobi integrada dins del nucli urbà, que existeixi una tradició històrica documentada almenys des del segle XIX i que hi hagi patrimoni material i immaterial associat al termalisme. "El que demanen és una vinculació històrica amb l’aigua termal, un patrimoni lligat al seu ús i que aquest patrimoni sigui defensat i promogut pel comú", ha detallat el conseller. En el cas d’Escaldes, el dossier haurà d’incorporar espais com l’antic Hostal Valira, la fàbrica de la llana, els primers hotels termals o el mateix projecte Caldes, impulsat pel comú per recuperar urbanísticament i culturalment la zona històrica.

Una aposta per la promoció i un nou perfil de visitant

Més enllà del component patrimonial, el comú defensa que entrar a la xarxa pot obrir la porta a nous fluxos turístics. Segons Tena, Escaldes ja disposa d’un turisme vinculat a l’aigua termal, però molt orientat a l’oci, i la candidatura podria ajudar a captar un visitant interessat en el patrimoni històric o el benestar terapèutic. Per la seva banda, la cònsol major ha defensat que la iniciativa s’emmarca en una estratègia per explotar allò que la parròquia ja té i diferenciar-se a partir d’elements propis. "És una cosa que ja tenim, que és diferent, i el que volem és que els nostres turistes diguin: allà hi ha una cosa diferent, la vull anar a veure", ha afirmat.

La candidatura també obre la porta a la recerca científica

Un dels aspectes que el comú veu amb més potencial és la branca científica de la xarxa. Gili ha explicat que diverses ciutats membres participen en estudis europeus sobre els efectes terapèutics de l’aigua termal i ha posat com a exemple un assaig clínic impulsat per Caldes de Montbui sobre la millora de simptomatologies severes en pacients amb càncer de mama. Segons la cònsol, Escaldes també voldria explorar aquesta dimensió. De fet, ha revelat que recentment s’ha impulsat un estudi local amb professionals mèdics per analitzar possibles aplicacions de l’aigua termal, especialment en afeccions dermatològiques. "A Portugal vam veure inhalacions d’aigua termal i altres usos que aquí no s’estan fent. Per què no?", ha plantejat Gili, que no ha descartat que en el futur es puguin explorar noves línies terapèutiques també vinculades a Caldea.

Una candidatura que el comú vol fer extensiva a la ciutadania

El procés, però, no es vol limitar a l’àmbit institucional. El comú ha anunciat que busca implicar la ciutadania perquè la candidatura sigui també un projecte de parròquia. En aquest sentit, Tena ha explicat que ja s’ha començat a contactar amb famílies vinculades als antics hotels, propietaris d’immobles patrimonials i persones grans amb memòria del passat termal d’Escaldes. Si la candidatura prospera, Escaldes rebria el distintiu de la xarxa europea i passaria a formar part d’un circuit de promoció internacional compartit amb altres destinacions termals del continent. Per al comú, però, el procés ja té valor en si mateix. "Ens ajuda a fer deures", ha admès Tena, tot assenyalant que la preparació del dossier ja està servint per aprofundir en la història termal de la parròquia i detectar mancances, com ara l’absència d’una protecció jurídica específica de l’aigua termal al país.