La Fiscalia recorre l'absolució de Rosell i Besolí

Argumenta que hi ha hagut "un error en la valoració de la prova"

La Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola ha presentat recurs contra la sentència absolutòria de l'expresident del Barça, Sandro Rosell, la seva dona, Marta Pineda, el seu soci, Joan Besolí, i dues persones més. En l'escrit, considera que des del punt de vista "tècnic" s'ha produït "un error en la valoració de la prova" i sol·licita un nou judici amb un tribunal diferent. El ministeri públic argumenta que l'absolució només es justifica si hi ha "un dubte raonable però no qualsevol tipus de dubte" i creu que en aquest cas hi ha hagut "falta de lògica econòmica" en l'activitat de Rosell, tal com informa l'ACN. I defensa que els negocis de l'expresident blaugrana que han quedat provats a la sentència són "absolutament irregulars i sense sentit". Al final del judici, la Fiscalia va rebaixar la petició de pena a la meitat.

El 24 d'abril l'Audiència Nacional espanyola va absoldre l'expresident del Barça, Besolí i els altres tres acusats d'un delicte de blanqueig de capitals i organització criminal. Quan es va dictar la sentència absolutòria, el ministeri públic ja va avançar que estudiava recórrer. Un anunci que ha formalitzat aquest dijous amb un escrit que signa el tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo.

En l'escrit, no només es demana que es revisi la decisió del tribunal d'absoldre tots cinc sinó que, a més, es sol·licita que es repeteixi el judici amb una composició diferent del tribunal. I s'argumenta que des del punt de vista "tècnic" hi ha hagut un "error en la valoració de la prova". El tribunal estava presidit per Concepción Espejel i l'encarregada de la instrucció havia estat la magistrada Carmen Lamela (actualment al Suprem i que va ser també qui va empresonar 'els Jordis' i el govern català).

Segons la Fiscalia, els fets provats que recull la sentència descriuen una sèrie de negocis "absolutament irregulars i sense sentit", amb contractes amb dates correlatives a la constitució de les empreses que els signen, diners que "van i venen sense sentit" per comptes de persones "que no intervenen en aquests negocis" o retorn de diners al seu origen, entre d'altres. En canvi, la Fiscalia no sosté que siguin "lícits" i assegura que el que buscaven era "blanquejar el diner il·lícitament obtingut".

Per a la Fiscalia, no és "lògic" acreditar aquest seguit "d'irregularitats" per acabar concloent que es tractava de "negocis lícits". "No és lògic donar per provat que es van crear societats pantalla a paradisos fiscals, es van simular contractes, es van efectuar nombroses transferències a Andorra a persones properes i sense causa per acabar concloent que són negocis lícits", escriu el fiscal.

La sentència de l'Audiència Nacional espanyola defensava l'absolució per sobre la base de l'absència de prova per sostenir el delicte de blanqueig com la falta de tipificació a efectes de doble incriminació a Espanya i Brasil. "Es tracta d'una conclusió jurídica indegudament aplicada pel tribunal", manté el fiscal. I afegeix que l'acusació va aportar prova "suficient" per acreditar l'activitat delictiva al Brasil "tot i que no hi hagi hagut condemna prèvia".

Tot i no compartir la decisió de l'absolució, la Fiscalia reconeix que a la sentència es considera "correcta i mesurada als fets" tant la investigació de la Fiscalia i de la policia judicial i també del jutjat d'instrucció, valorant que va ser "útil" la presó provisional acordada per assegurar la presència de Rosell i Besolí al judici.

Un cop la sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional espanyola resolgui el recurs, la sentència encara no serà ferma perquè es podria recórrer davant del Tribunal Suprem.