La futura llei del cos d'Educació, un text “esquelètic”

El SEP lamenta que el treball en comissió no hagi servit per introduir reclamacions del sindicat i manté l'esperança que es faci via reserva d'esmena

“Millor això que res”. Amb aquest principi i en pro de la negociació el Sindicat de l'Ensenyament Públic (SEP) va validar la negociació amb el Govern per tirar endavant llei del cos d'Educació. Darrere de la decisió, a part d' haver aconseguit algunes reclamacions com la prejubilació als 60 anys o la fixació de 45 dies naturals de vacances entre el 15 de juliol i el 30 d'agost, hi havia l'esperança que en el tràmit parlamentari es poguessin incloure més reivindicacions. Però aquest fet no s'ha produït i la llei gairebé s'ha quedat igual que quan es va tancar l'acord entre executiu i SEP. “Continuem volent que s'aprovi perquè és millor i prioritari tenir una llei que no pas res com fins ara i per això vam arribar a un acord, però no aporta gran cosa”, recorda el president del sindicat, David Garcia. 

De fet, aquest proper dijous el Consell General debatrà i aprovarà, si no hi ha cap contratemps, la llei, que permetrà també regular per primera vegada el cos docent des de l'any 2000, moment que es va aprovar la primera Llei de la Funció Pública que instava a crear un marc específic pels cossos especials de l'administració. L'últim cartutx que li queda al SEP perquè es modifiqui la llei i s'incorporin algunes de les reclamacions és a través de les reserves d'esmenes presentades pels grups parlamentaris i que valoren “molt positivament”. El PS n'ha presentat 22 i L'A dues. 

Si finalment les esmenes no prosperen, que és el més probable, Garcia considera que el text que surti del Consell serà “una llei esquelètica”. El sindicalista critica que només s'aporta un marc reglamentari general i que molts aspectes es deixen a mercè dels futurs reglaments que es despleguin paral·lels a la llei. Uns reglaments dels quals el SEP n'estarà “molt atent i a sobre” perquè no retallin drets adquirits en la negociació i amb l'esperança que serveixin per millorar el text.

Entre les reclamacions que ja no es van poder incloure durant la negociació amb l'executiu, Garcia en destaca un parell. La primera té relació amb els períodes de descans dels docents durant les aturades de classes al llarg del curs escolar, com ara en les vacances de Nadal, Setmana Santa o Carnaval, on reclamen que quedi recollit de manera explícita a la llei que són de descans tant per alumne com per docent. “Ens van assegurar que no volen que hi hagi cap canvi respecte a l'actual, però es fa estrany perquè no ho han volgut posar negre sobre blanc”, explica. El president insisteix que aquest fet genera “inseguretat jurídica” perquè es deixa en l'aire la possibilitat de poder requerir els docents en aquests períodes no escolars. 

La segona gran reclamació va vinculada amb una definició més acurada i reglamentada de la feina del docent. Actualment es detallen tasques però també s'inclou que es podrien afegir totes aquelles que demandi un superior jeràrquic.

El PS defensa les vacances escolars 

Precisament la primera demanda l'ha recollit el PS en les reserves d'esmena. Els socialdemòcrates consideren que rere la no inclusió d'aquest text a la llei “amaga la voluntat" per part de DA de retallar el que és un dret adquirit. Des del PS també es vol discutir a banda altres aspectes del projecte legislatiu com la composició del comitè tècnic de selecció, el manteniment de la figura de funcionari o la possibilitat que els mestres de les escoles confessionals puguin prejubilar-se als 60 anys.